| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Un télescope à imagerie Tcherenkov atmosph … Un télescope à imagerie Tcherenkov atmosphérique consiste en un télescope de type réflecteur optique équipé d'une caméra ultra rapide capable de détecter le rayonnement Tcherenkov émis par les rayons cosmiques dans l'atmosphère. L'entrée d'un rayon cosmique de haute énergie (> GeV) dans l'atmosphère terrestre provoque une gerbe de particules dont la vitesse est supérieure à celle de la lumière dans l'atmosphère, ce qui provoque un rayonnement bleuté (et ultraviolet) par effet Tcherenkov. Cette lumière bleutée se propage en formant un cône autour de la direction de la particule qui la provoque. Le nombre de photons Tcherenkov diminue rapidement lorsqu'on s'éloigne de l'axe de la trajectoire de la particule. Par ailleurs, la grande énergie du rayon cosmique incident fait que les particules de la gerbe qu'il provoque sont groupées avec une faible dispersion angulaire. Toute la lumière Tcherenkov émise par la gerbe arrive donc au niveau du sol regroupée dans un laps de temps de 10 ns (un 100-millionième de seconde) sur un disque de seulement 250 m de diamètre environ. Le réflecteur optique du télescope à imagerie Tcherenkov atmosphérique collecte cette lumière au niveau du sol et la focalise sur la caméra. Une analyse de la forme de l'image obtenue permet de déterminer la direction incidente et l'énergie du rayon cosmique ainsi que de distinguer la nature du rayon cosmique. La résolution angulaire de la camera (typiquement de ~0,1 degré) permet de visualiser la forme de la gerbe atmosphérique induite par un rayon cosmique. On parle d'imagerie puisqu'on obtient l'image d'une gerbe. Cette technique est en particulier utilisée pour la détection des rayons gamma de très haute énergie, qui produisent des gerbes purement électromagnétiques qui sont fines et symétriques. Les noyaux atomiques interagissent de façon hadronique avec l'atmosphère et produisent des gerbes plus éclatées et dissymétriques.es gerbes plus éclatées et dissymétriques.
, IACT stands for Imaging Atmospheric (or Ai … IACT stands for Imaging Atmospheric (or Air) Cherenkov Telescope or Technique. It is a device or method to detect very-high-energy gamma ray photons in the photon energy range of 50 GeV to 50 TeV. There are four operating IACT systems: High Energy Stereoscopic System (H.E.S.S.), Major Atmospheric Gamma Imaging Cherenkov Telescopes (MAGIC), First G-APD Cherenkov Telescope (FACT), and Very Energetic Radiation Imaging Telescope Array System (VERITAS). The Major Atmospheric Cerenkov Experiment Telescope (MACE) is under construction in Hanle, Ladakh, India and is set to be the highest and second-largest IACT. The Cherenkov Telescope Array (CTA) is a multinational project to build next-generation IACTs and is scheduled to begin data collection in 2022.cheduled to begin data collection in 2022.
, Un telescopio Cherenkov es un detector de … Un telescopio Cherenkov es un detector de rayos gamma de muy alta energía en el rango de 25 GeV a 50 TeV desde la superficie terrestre. En la actualidad hay cuatro grandes telescopios Cherenkov en operación, CANGAROO-III, MAGIC, HESS y VERITAS. Debido a la rapidez con la que disminuye el flujo de rayos gamma de fuentes cósmicas a altas energías, los detectores espaciales resultan ineficientes porque están limitados en su área de colección a unos centenares de centímetros cuadrados. En el caso de los telescopios Cherenkov, la atmósfera de nuestro planeta se utiliza como medio de detección y el área de colección alcanza muchos miles de metros cuadrados. Esto permite a los telescopios Cherenkov detectar rayos gamma en un rango de energías inaccesible para los instrumentos espaciales. El telescopio Cherenkov registra la imagen del breve destello de radiación de Cherenkov que produce una Cascada Atmosférica Extensa generada a su vez por el rayo gamma de alta energía. Esta cascada de partículas se inicia a una altura de 10-20 km. El rayo gamma inicial produce un par electrón-positrón cerca de una molécula del aire. El electrón y positrón tienen una energía muy alta y producen más rayos gamma por Bremsstrahlung o "radiación de frenado". Se producen más pares electrón-positrón que a su vez emiten por Bremsstrahlung etc, con el resultado final de una cascada atmosférica extensa. Las partículas de la cascada, debido a su elevada energía, producen un destello de radiación de Cherenkov que dura entre 5 y 20 ns. En realidad las partículas (cargadas eléctricamente) de la cascada polarizan asimétricamente (pues viajan a mayor velocidad que la de la luz en la atmósfera) las moléculas de nitrógeno y oxígeno de la atmósfera, las cuales, al despolarizarse espontáneamente, emiten la radiación Cherenkov que será detectada por los telescopios Cherenkov. El área total iluminada por el destello es de miles de metros cuadrados, razón por la cual el área efectiva de los telescopios Cherenkov es tan grande. El telescopio está formado por un gran espejo segmentado que enfoca la radiación de Cherenkov en una matriz de tubos fotomultiplicadores. Los fotomultiplicadores están acoplados a electrónica rápida que amplifica, digitaliza y almacena la imagen de la cascada. La colaboración del Whipple fue pionera en los telescopios Cherenkov y descubrió la emisión de la Nebulosa del Cangrejo a energías del TeV en 1989. El telescopio Whipple también descubrió la primera fuente extragaláctica de rayos gamma de alta energía, la galaxia activa . La colaboración HEGRA construyó el primer sistema de varios telescopios usando la llamada técnica estereoscópica en la isla de La Palma, sistema que fue superado después por HESS en Namibia. El mayor telescopio Cherenkov del mundo es el telescopio MAGIC con un espejo de 17 m de diámetro y también localizado en La Palma. Para reducir las aberraciones ópticas fuera del eje óptico, el espejo de 17 m de diámetro está segmentado en 250 espejos esféricos (recortados con forma cuadrada), montados sobre un paraboloide. Los espejos, en función de su distancia al centro del disco de 17 m, tienen diferente radio de curvatura y están orientados de diferente forma. Los telescopios Cherenkov, a diferencia de los ópticos, están enfocados a un punto de la atmósfera terrestre situado a una altura de unos 8-12 km (depende del rango de energía que se quiera medir), que es donde se desarrollan las cascadas de partículas (es de donde viene la radiación Cherenkov). La radiación Cherenkov (luz ultravioleta) asociada a una cascada de partículas es como un enorme cilindro de luz (en realidad es como un enorme puro) de varios km de altura. La imagen registrada en el detector de fotomultiplicadores (en el plano focal del telescopio) de este cilindro de luz tiene forma de elipse. La forma de esta elipse y su orientación en el plano focal determina la dirección de incidencia del fotón gamma que originó la cascada. También determina lo lejos o cerca que se desarrolló en la atmósfera, que junto con la intensidad de la luz registrada permite estimar la energía del fotón gamma. De esta forma se puede estimar el flujo de radiación gamma procedente de supernovas, de púlsars, de núcleos de galaxias activas, etc. La mayor dificultad en la detección de fotones gamma es que las cascadas atmosféricas que producen son muy parecidas a las que producen los rayos cósmicos formados por partículas cargadas eléctricamente (como protones). La dirección desde la que llegan a La Tierra esos rayos cósmicos (esos protones) no es relevante en astrofísica pues, debido a los campos magnéticos galácticos e intergalácticos, no se puede determinar la fuente emisora de esos protones (no fueron emitidos desde el lugar desde donde parecen venir). Aproximadamente una de cada mil imágenes de cascadas atmosféricas registradas por un telescopio Cherenkov corresponde a un fotón gamma. Las 999 restantes corresponden a rayos cósmicos de partículas cargadas eléctricamente.cos de partículas cargadas eléctricamente.
, IACT significa Imaging Atmospheric (ou Air … IACT significa Imaging Atmospheric (ou Air) Cherenkov Telescope ou Technique. É um dispositivo ou método para detectar fótons de raios gama de energia muito alta na faixa de energia dos fótons de 50 GeV a 50 TeV. Existem quatro sistemas IACT operacionais: Sistema Estereoscópico de Alta Energia (HESS), Telescópios Cherenkov de Imagens Gamma Atmosféricas (MAGIC), Primeiro Telescópio Cherenkov G-APD (FACT) e Very Energetic Radiation Imaging Telescope Array System (VERITAS). O Telescópio Experimental Cerenkov Principal Atmosférico (MACE) está em construção em Hanle, Ladakh, Índia e está definido para ser o mais alto e o segundo maior IACT. O Cherenkov Telescope Array (CTA) é um projeto multinacional para construir IACTs de próxima geração e está programado para começar a coleta de dados em 2022.do para começar a coleta de dados em 2022.
, Un telescopi Txerenkov o Čerenkov és un ob … Un telescopi Txerenkov o Čerenkov és un observatori astronòmic capaç de detectar raigs gamma d'alta energia al rang de 25 GeV a 50 des de la superfície terrestre. El 2008 hi havia quatre grans telescopis Txerenkov operatius, , MAGIC, i . A causa de la rapidesa amb la qual disminueix el flux de raigs gamma de fonts còsmiques a altes energies, els detectors espacials resulten ineficients perquè estan limitats en la seva àrea de col·lecció a uns centenars de centímetres quadrats. En el cas dels telescopis Cherenkov, l'atmosfera de nostre planeta s'utilitza com a mitjà de detecció i l'àrea de col·lecció arriba a molts milers de metres quadrats. Això permet als telescopis Txerenkov detectar raigs gamma en un rang d'energies inaccessible per als instruments espacials. El telescopi Txerenkov registra la imatge del breu flaix de radiació de Txerenkov que produeix una generada al seu torn pel raig gamma d'alta energia. Aquesta cascada de partícules s'inicia a una alçada de 10-20 km. El raig gamma inicial produeix un parell electró-positró prop d'una molècula de l'aire. L'electró i positró tenen una energia molt alta i produeixen més raigs gamma per radiació de frenada o "radiació de frenada". Es produeixen més parells electró-positró que al seu torn emeten per radiació de frenada, etc., amb el resultat final d'una cascada atmosfèrica extensa. Les partícules de la cascada, a causa de la seva elevada energia, produeixen una espurna de radiació de Txerenkov que dura entre 5 i 20 . En realitat les partícules (carregades elèctricament) de la cascada polaritzen asimètricament (ja que viatgen a gran velocitat que la de la llum a l'atmosfera) les molècules de nitrogen i oxigen de l'atmosfera, les quals, en despolaritzar espontàniament, emeten la radiació Txerenkov que serà detectada pels telescopis Txerenkov. L'àrea total il·luminada per l'esclat és de milers de metres quadrats, raó per la qual l'àrea efectiva dels telescopis Txerenkov és tan gran. El telescopi està format per un gran mirall segmentat que enfoca la radiació de Txerenkov en una matriu de tubs fotomultiplicadors. Els fotomultiplicadors estan acoblats a electrònica ràpida que amplifica, digitalitza i emmagatzema la imatge de la cascada. La col·laboració del Whipple va ser pionera en els telescopis Txerenkov i va descobrir l'emissió de la Nebulosa del Cranc a energies del TeV el 1989. El telescopi Whipple també va descobrir la primera font extragalàctica de raigs gamma d'alta energia, la galàxia activa . La col·laboració Hegra va construir el primer sistema de diversos telescopis utilitzant l'anomenada tècnica estereoscòpica a l'illa de La Palma, sistema que va ser superat després per HESS a Namíbia. El major telescopi Txerenkov del món és el telescopi MAGIC amb un mirall de 17 m de diàmetre i també localitzat a La Palma. Per reduir les aberracions òptiques fora de l', el mirall de 17 m de diàmetre està segmentat en 250 miralls esfèrics (retallats amb forma quadrada), muntats sobre un paraboloide. Els miralls, en funció de la seva distància al centre del disc de 17 m, tenen diferent radi de curvatura i estan orientats de diferent manera. Els telescopis Txerenkov, a diferència dels òptics, estan enfocats a un punt de l'atmosfera terrestre situat a una alçada d'uns 8/12 km (depèn del rang d'energia que es vulgui mesurar), que és on es desenvolupen les cascades de partícules (és d'on ve la radiació Txerenkov). La radiació Txerenkov (llum ultraviolada) associada a una cascada de partícules és com un enorme cilindre de llum (en realitat és com un enorme puro) de diversos km d'altura. La imatge registrada en el detector de fotomultiplicadors (en el pla focal del telescopi) d'aquest cilindre de llum té forma d'el·lipse. La forma d'aquesta el·lipse i la seva orientació en el pla focal determina la direcció d'incidència del fotó gamma que va originar la cascada. També determina el lluny o prop que es va desenvolupar a l'atmosfera, que juntament amb la intensitat de la llum registrada permet estimar l'energia del fotó gamma. D'aquesta manera es pot estimar el flux de radiació gamma procedent de supernoves, de púlsars, de nuclis de galàxies actives, etc. La major dificultat en la detecció de fotons gamma és que les cascades atmosfèriques que produeixen són molt semblants a les que produeixen els raigs còsmics formats per partícules carregades elèctricament (com protons). La direcció des de la qual arriben a la Terra aquests raigs còsmics (aquests protons) no és rellevant en astrofísica, car, a causa dels camps magnètics galàctics i intergalàctic, no es pot determinar la font emissora d'aquests protons (no van ser emesos des del lloc des d'on semblen venir). Aproximadament una de cada mil imatges de cascades atmosfèriques registrades per un telescopi Txerenkov correspon a un fotó gamma. Les 999 restants corresponen a raigs còsmics de partícules carregades elèctricament.cs de partícules carregades elèctricament.
|
| http://dbpedia.org/ontology/thumbnail
|
http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/The_MAGIC_Telescope_at_night.jpg?width=300 +
|
| http://dbpedia.org/ontology/wikiPageExternalLink
|
http://imagine.gsfc.nasa.gov/docs/science/how_l2/cerenkov.html +
, http://www.cta-observatory.org/ +
, https://www.twitter.com/astroparticle +
, https://web.archive.org/web/20141116032423/http:/www.aspera-eu.org/ +
|
| http://dbpedia.org/ontology/wikiPageID
|
3235037
|
| http://dbpedia.org/ontology/wikiPageLength
|
6570
|
| http://dbpedia.org/ontology/wikiPageRevisionID
|
1059230306
|
| http://dbpedia.org/ontology/wikiPageWikiLink
|
http://dbpedia.org/resource/Cherenkov_radiation +
, http://dbpedia.org/resource/Pavel_Cherenkov +
, http://dbpedia.org/resource/Cherenkov_effect +
, http://dbpedia.org/resource/Charged_particle +
, http://dbpedia.org/resource/VERITAS +
, http://dbpedia.org/resource/MAGIC_%28telescope%29 +
, http://dbpedia.org/resource/High_Energy_Stereoscopic_System +
, http://dbpedia.org/resource/Cosmic_ray +
, http://dbpedia.org/resource/Markarian_421 +
, http://dbpedia.org/resource/Molecule +
, http://dbpedia.org/resource/Roque_de_los_Muchachos_Observatory +
, http://dbpedia.org/resource/Positron +
, http://dbpedia.org/resource/Photon_energy +
, http://dbpedia.org/resource/Cosmos +
, http://dbpedia.org/resource/Category:Gamma-ray_astronomy +
, http://dbpedia.org/resource/Category:Observational_astronomy +
, http://dbpedia.org/resource/Bremsstrahlung +
, http://dbpedia.org/resource/1_E-9_s +
, http://dbpedia.org/resource/Crab_nebula +
, http://dbpedia.org/resource/File:The_MAGIC_Telescope_at_night.jpg +
, http://dbpedia.org/resource/Photomultiplier +
, http://dbpedia.org/resource/Muon +
, http://dbpedia.org/resource/Photon +
, http://dbpedia.org/resource/TeV +
, http://dbpedia.org/resource/Active_galactic_nucleus +
, http://dbpedia.org/resource/Electron +
, http://dbpedia.org/resource/Pair_production +
, http://dbpedia.org/resource/Namibia +
, http://dbpedia.org/resource/Atmosphere +
, http://dbpedia.org/resource/Cherenkov_Telescope_Array +
, http://dbpedia.org/resource/GeV +
, http://dbpedia.org/resource/Atomic_nucleus +
, http://dbpedia.org/resource/Fred_Lawrence_Whipple_Observatory +
, http://dbpedia.org/resource/La_Palma +
, http://dbpedia.org/resource/Stereoscopy +
, http://dbpedia.org/resource/Air_shower_%28physics%29 +
, http://dbpedia.org/resource/List_of_telescope_types +
, http://dbpedia.org/resource/Major_Atmospheric_Cerenkov_Experiment_Telescope +
, http://dbpedia.org/resource/Order_of_magnitude +
, http://dbpedia.org/resource/HEGRA +
, http://dbpedia.org/resource/Very-high-energy_gamma_ray +
|
| http://dbpedia.org/property/wikiPageUsesTemplate
|
http://dbpedia.org/resource/Template:Distinguish +
, http://dbpedia.org/resource/Template:Refimprove +
, http://dbpedia.org/resource/Template:Reflist +
, http://dbpedia.org/resource/Template:Portal_bar +
|
| http://purl.org/dc/terms/subject
|
http://dbpedia.org/resource/Category:Observational_astronomy +
, http://dbpedia.org/resource/Category:Gamma-ray_astronomy +
|
| http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
|
http://en.wikipedia.org/wiki/IACT?oldid=1059230306&ns=0 +
|
| http://xmlns.com/foaf/0.1/depiction
|
http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/The_MAGIC_Telescope_at_night.jpg +
|
| http://xmlns.com/foaf/0.1/homepage
|
http://www.cta-observatory.org/ +
|
| http://xmlns.com/foaf/0.1/isPrimaryTopicOf
|
http://en.wikipedia.org/wiki/IACT +
|
| owl:differentFrom |
http://dbpedia.org/resource/IACT_College +
|
| owl:sameAs |
http://fr.dbpedia.org/resource/T%C3%A9lescope_%C3%A0_imagerie_Tcherenkov_atmosph%C3%A9rique +
, https://global.dbpedia.org/id/2tBUg +
, http://yago-knowledge.org/resource/IACT +
, http://no.dbpedia.org/resource/IACT +
, http://rdf.freebase.com/ns/m.0907yh +
, http://ca.dbpedia.org/resource/Telescopi_Txerenkov +
, http://www.wikidata.org/entity/Q3113008 +
, http://pt.dbpedia.org/resource/IACT +
, http://es.dbpedia.org/resource/Cherenkov_%28telescopio%29 +
, http://dbpedia.org/resource/IACT +
|
| rdf:type |
http://dbpedia.org/class/yago/Instrument103574816 +
, http://dbpedia.org/class/yago/Instrumentality103575240 +
, http://dbpedia.org/class/yago/ScientificInstrument104147495 +
, http://dbpedia.org/class/yago/WikicatTelescopes +
, http://dbpedia.org/class/yago/WikicatGamma-rayTelescopes +
, http://dbpedia.org/class/yago/PhysicalEntity100001930 +
, http://dbpedia.org/class/yago/Telescope104403638 +
, http://dbpedia.org/class/yago/Artifact100021939 +
, http://dbpedia.org/class/yago/Object100002684 +
, http://dbpedia.org/class/yago/Magnifier103709206 +
, http://dbpedia.org/class/yago/Device103183080 +
, http://dbpedia.org/class/yago/Whole100003553 +
|
| rdfs:comment |
Un telescopi Txerenkov o Čerenkov és un ob … Un telescopi Txerenkov o Čerenkov és un observatori astronòmic capaç de detectar raigs gamma d'alta energia al rang de 25 GeV a 50 des de la superfície terrestre. El 2008 hi havia quatre grans telescopis Txerenkov operatius, , MAGIC, i . El telescopi està format per un gran mirall segmentat que enfoca la radiació de Txerenkov en una matriu de tubs fotomultiplicadors. Els fotomultiplicadors estan acoblats a electrònica ràpida que amplifica, digitalitza i emmagatzema la imatge de la cascada.tza i emmagatzema la imatge de la cascada.
, IACT significa Imaging Atmospheric (ou Air) Cherenkov Telescope ou Technique. É um dispositivo ou método para detectar fótons de raios gama de energia muito alta na faixa de energia dos fótons de 50 GeV a 50 TeV.
, IACT stands for Imaging Atmospheric (or Ai … IACT stands for Imaging Atmospheric (or Air) Cherenkov Telescope or Technique. It is a device or method to detect very-high-energy gamma ray photons in the photon energy range of 50 GeV to 50 TeV. There are four operating IACT systems: High Energy Stereoscopic System (H.E.S.S.), Major Atmospheric Gamma Imaging Cherenkov Telescopes (MAGIC), First G-APD Cherenkov Telescope (FACT), and Very Energetic Radiation Imaging Telescope Array System (VERITAS). The Major Atmospheric Cerenkov Experiment Telescope (MACE) is under construction in Hanle, Ladakh, India and is set to be the highest and second-largest IACT. The Cherenkov Telescope Array (CTA) is a multinational project to build next-generation IACTs and is scheduled to begin data collection in 2022.cheduled to begin data collection in 2022.
, Un télescope à imagerie Tcherenkov atmosph … Un télescope à imagerie Tcherenkov atmosphérique consiste en un télescope de type réflecteur optique équipé d'une caméra ultra rapide capable de détecter le rayonnement Tcherenkov émis par les rayons cosmiques dans l'atmosphère. Cette technique est en particulier utilisée pour la détection des rayons gamma de très haute énergie, qui produisent des gerbes purement électromagnétiques qui sont fines et symétriques. Les noyaux atomiques interagissent de façon hadronique avec l'atmosphère et produisent des gerbes plus éclatées et dissymétriques.es gerbes plus éclatées et dissymétriques.
, Un telescopio Cherenkov es un detector de … Un telescopio Cherenkov es un detector de rayos gamma de muy alta energía en el rango de 25 GeV a 50 TeV desde la superficie terrestre. En la actualidad hay cuatro grandes telescopios Cherenkov en operación, CANGAROO-III, MAGIC, HESS y VERITAS. El telescopio está formado por un gran espejo segmentado que enfoca la radiación de Cherenkov en una matriz de tubos fotomultiplicadores. Los fotomultiplicadores están acoplados a electrónica rápida que amplifica, digitaliza y almacena la imagen de la cascada.taliza y almacena la imagen de la cascada.
|
| rdfs:label |
IACT
, Cherenkov (telescopio)
, Telescopi Txerenkov
, Télescope à imagerie Tcherenkov atmosphérique
|
