| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
«Государство и революция. Учение марксизма … «Государство и революция. Учение марксизма о государстве и задачи пролетариата в революции» — работа Владимира Ленина. Книга создана в период подготовки социалистической революции, когда вопрос о государстве приобрёл для большевиков особую важность. Она написана в августе—сентябре 1917 года в условиях подполья, где Ленин находился после поражения Июльского восстания, и опубликована в мае 1918 года в Петрограде. Текст состоит из шести глав. Седьмая глава, которую Ленин планировал посвятить опыту революции 1905—1907 годов и Февральской революции 1917 года, осталась незаконченной из-за Октябрьской революции и не была включена при публикации.волюции и не была включена при публикации.
, Państwo a rewolucja. Nauka marksizmu o pań … Państwo a rewolucja. Nauka marksizmu o państwie i zadania proletariatu w rewolucji (ros. Государство и революция. Учение марксизма о государстве и задачи пролетариата в революции) – praca Włodzimierza Lenina, napisana w 1917 roku, gdy w związku z przygotowaniami do rewolucji październikowej kwestia państwa stała się kluczowym problemem. Książka została opublikowana w maju 1918 roku. W tej książce Lenin rozpatruje zagadnienie natury państwa i podkreślając, że państwo jest produktem historii, rozwija marksowską teorię o obumieraniu państwa. Spis treści 1.
* Społeczeństwo klasowe a państwo 2.
* Państwo a rewolucja. Doświadczenie lat 1848 — 1851 3.
* Państwo a rewolucja. Doświadczenie Komuny Paryskiej 1871 roku. Analiza Marksa. 4.
* Ciąg dalszy. Uzupełniające wyjaśnienia Engelsa 5.
* Ekonomiczne podstawy obumierania państwa 6.
* Zwulgaryzowanie marksizmu przez oportunistówulgaryzowanie marksizmu przez oportunistów
, The State and Revolution (1917) is a book … The State and Revolution (1917) is a book by Vladimir Lenin describing the role of the state in society, the necessity of proletarian revolution, and the theoretic inadequacies of social democracy in achieving revolution to establish the dictatorship of the proletariat.blish the dictatorship of the proletariat.
, 『国家と革命』(こっかとかくめい、ロシア語: ГОСУДАРСТВО И РЕВОЛЮЦИЯ)は、ウラジーミル・レーニンが1917年に執筆した政治に関する著作である。
, El Estado y la revolución es un libro escr … El Estado y la revolución es un libro escrito por Lenin entre agosto y septiembre de 1917, mientras se encontraba en la clandestinidad en Finlandia. Es un texto fundamental, en la medida en que fue redactado entre la primera etapa (febrero) y la segunda etapa (octubre) de la revolución rusa de 1917. Por eso se ha considerado que esta obra, junto con otras del mismo período, proporciona claves para comprender la idea que tenía Lenin de lo que iba a ser y de lo que debía ser dicha revolución. Se trata de un texto plagado de citas textuales, de lecturas y comentarios a los clásicos del marxismo en relación con la cuestión del Estado, respecto de la cual consideraba que teóricos posteriores (como Plejánov o Kautsky) no habían hecho más que tergiversar el marxismo.ían hecho más que tergiversar el marxismo.
, 《국가와 혁명》은 레닌이 1917년 출판한 책이다. 1917년 4월 레닌은 … 《국가와 혁명》은 레닌이 1917년 출판한 책이다. 1917년 4월 레닌은 러시아에 귀국하여 혁명의 방향을 명확하게 사회주의 혁명으로 정립하는 4월 테제를 제안한 후, 프롤레타리아트의 권력쟁취 싸움이 가까워졌다고 보고 이 책을 집필하였다. 마르크스와 엥겔스의 대변자 역할로서 '고타강령비판'등을 주관적으로 해석하여 반대 의견에 대해 반박하고, 프롤레타리아 혁명과 국가의 관계를 논하고, 더 나아가 장래의 프롤레타리아 독재 문제, 국가의 사멸까지 다루고 있다. 레닌은 이 책에서, 특히 제2 인터내셔널의 기회주의적 국가학설을 비판했다. 레닌은 이 책에서, 특히 제2 인터내셔널의 기회주의적 국가학설을 비판했다.
, The State and Revolution (1917), karya Vla … The State and Revolution (1917), karya Vladimir Lenin, mendeskripsikan peran negara, dalam masyarakat, keperluan revolusi proletarian, dan mewujudkan teorika demokrasi sosial dalam mencapai revolusi menuju berdirinya kediktatoran proletariat. The State and Revolution dianggap menjadi karya paling berpengaruh buatan Lenin tentang negara dan disebut oleh "kontribusi terbesar Lenin pada teori politik"tribusi terbesar Lenin pada teori politik"
, EdE-Ŝ Ŝtato kaj Revolucio. De Lenin, el la … EdE-Ŝ Ŝtato kaj Revolucio. De Lenin, el la rusa trad. Gregoro Demidjuk, eldonis SAT, 1926, 150 p. „Tiu energia pledado estas ĉefe komentaro de paĝoj ĉerpitaj el Marks kaj Engels. La tuto apogas sin sur senĉesa akra kritiko de l‘ demokrataj socialistoj. La traduko estas taŭga.“ (U S., ,E , 1926, p: 13.)ko estas taŭga.“ (U S., ,E , 1926, p: 13.)
, O Estado e a Revolução (em russo Государст … O Estado e a Revolução (em russo Государство и революция) é um livro de Vladimir Lênin publicado em setembro de 1917, às vésperas da Revolução de Outubro liderada pelo partido Bolchevique. No livro, Lênin discute a teoria marxista dialogando com os anarquistas e especialmente com aqueles a que chama de oportunistas, os pensadores e partidos socialistas que tendiam a uma interpretação de evolução gradual do capitalismo ao socialismo, defendendo os meios parlamentares como legítimos, quando não o único válido, para a luta do proletariado contra os capitalistas. Entre os pensadores mais discutidos se encontram Karl Kautsky, Plekhânov e Bernstein. Entre os partidos estão os socialistas-revolucionários e mencheviques da Rússia, assim como a ala reformista da social-democracia alemã. A todos Lênin atribuiu o erro de distorcer as palavras de Marx sobre a revolução da sociedade capitalista para a comunista e de se lançarem em defesa de teorias nacionalistas que vão contra as teses essenciais da luta dos trabalhadores, como o internacionalismo, além de moderarem seus discursos com vistas a cadeiras nos parlamentos burgueses.stas a cadeiras nos parlamentos burgueses.
, L'État et la Révolution : la doctrine marx … L'État et la Révolution : la doctrine marxiste de l'État et les tâches du prolétariat dans la révolution est un ouvrage rédigé par Lénine en 1917 lors de son retour en Russie. En septembre 1917, pendant la Révolution russe, il souhaite théoriser le rôle de l'État, la rédaction du livre fut interrompue par les événements d'octobre 1917. Lénine déclare défendre les analyses de Karl Marx et Friedrich Engels sur la nature de l'État contre ce qu'il considère être une déformation de leur pensée par les théoriciens réformistes de la social-démocratie qui se réclament du marxisme, en particulier Karl Kautsky. L'État y est analysé comme un instrument d'oppression visant à assurer la domination d'une classe sociale sur une autre dans un mode de production donné. Selon Lénine, qui reprend une formule d'Engels, l'État est l'aveu même du caractère inconciliable des intérêts des classes qui s'affrontent, dans la mesure où il met en place un ensemble d'institutions répressives (groupes armés, justice…) visant à assurer la pérennité de l'ordre social établi. Il n'est donc pas susceptible d'être réformé dans le sens du socialisme, comme l'affirmeraient certains socialistes, mais doit être renversé. Lénine parle d'une première étape qui correspond à la destruction de l'État bourgeois et son remplacement par un « État ouvrier ». Celui-ci resterait toujours un instrument d'oppression mais de la classe ouvrière envers la classe possédante afin d'opérer à la « socialisation des biens ». Ceci fait, l'antagonisme de classes (entre bourgeoisie et prolétariat) disparaitrait étant donné qu'aucune classe n'aurait la propriété des moyens de production. On serait alors en présence d'une société sans classe et par voie de conséquence, sans État car par définition l'État est un instrument de classe.nition l'État est un instrument de classe.
, L'Estat i la Revolució (1917), per Vladimi … L'Estat i la Revolució (1917), per Vladimir Lenin, descriu la funció de l'Estat en la societat, la necessitat de la revolució proletària, i les insuficiències teòriques de la socialdemocràcia en aconseguir la revolució per establir la dictadura del proletariat. L'Estat i la Revolució és considerada el treball sobre l'estat més important de Lenin i ha estat anomenat per Lucio Colletti com "la contribució més gran de Lenin a teoria política". Segons l'expert en Marx David McLellan, "el llibre va tenir el seu origen en la discussió de Lenin amb Bukharin durant l'estiu de 1916 sobre l'existència de l'estat després d'una revolució proletària. Bukharin havia emfatitzat l'aspecte de l'"esvaïment", mentre que Lenin va insistir en la necessitat de la maquinària estatal per expropriar els explotadors. De fet, va ser Lenin qui va repensar-s'ho, i moltes de les idees de l'Estat i la Revolució, que va escriure durant l'estiu de 1917 - i particularment el tema anti-estat - eren les idees de Bukharin" La definició directa i senzilla de Lenin de l'Estat és que "l'Estat és una organització especial de força: és una organització de violència per a la supressió d'alguna classe." Per això la seva denigració fins i tot de la democràcia parlamentària, que va ser influïda pel que Lenin va veure com l'augment recent d'influències burocràtiques i militars: "Per decidir una vegada que cada pocs anys quin membre de la classe governant reprimirà i aixafarà les persones mitjançant el parlament - aquesta és l'essència real de parlamentarisme burgès, no només en monarquies parlamentàries, però també en les repúbliques més democràtiques" Citant Friedrich Engels i Karl Marx, Lenin investiga qüestions teòriques sobre l'existència de l'Estat després de la revolució proletària, adreçant els arguments de antiautoritaris, anarquistes, socialdemòcrates, i reformistes, en descriure les etapes progressives del canvi social — la revolució, establint “l'etapa més baixa de societat comunista” (la comuna socialista), i la “etapa més alta de societat comunista” que donarà pas a una societat estable on la llibertat personal podrà ser plenament expressada. Lenin defensa especialment la teoria de Marx del comunisme, i del Marxisme en general; això és, quan els revolucionaris vells moren, la burgesia no s'acontenta amb etiquetar-los com a “enemics de l'estat”, perquè això atrauria a radicals polítics, així que ataquen els escrits teòrics dels revolucionaris per atribuir-los una mediocritat (anti-revolucionària) socialdemòcrata contrària a “la naturalesa revolucionària de Marx”; tals intel·lectuals burgeos són el “revisionistes” que transformen un ésser humà en una abstracció: Durant la vida dels grans revolucionari, les classes opressores constantment els perseguin, rebien les seves teories amb la malícia més salvatge, l'odi més furiós, i les campanyes més sense escrúpols de mentides i calúmnies. Després de les seves morts, els intenten convertir en icones inofensives, els canonitzen, i glorifiquen els seus noms, fins a un cert punt, pel ‘consol' de les classes oprimides, mentre, alhora, roben la teoria revolucionària de la seva substància, esmussant la seva vora revolucionària, i vulgaritzant-la. Avui, la burgesia i el oportunistes dins del moviment obrer coincideixen en aquesta tergiversació del Marxisme. Ometen, obscureixen, o distorsionen el costat revolucionari de la seva teoria, la seva ànima revolucionària. Empenyen al davant el què és, o sembla, acceptable per la burgesia. Tots els social-xovinistes són ara "Marxistes" (no rigueu!). I més i més sovint, becaris burgesos alemany, ahir especialistes en l'anihilació del Marxisme, estan parlant del Marx "nacional-alemany", qui, reclamen, va educar els sindicats laborals, els quals estan tan esplèndidament organitzats pel propòsit d'emprendre una guerra depredadora! L'Estat i la Revolució descriu la naturalesa inherent de l'Estat com a eina per l'opressió d'una classe, una creació nascuda del desig d'una classe social de controlar les altres classes de la seva societat quan les disputes politico-econòmiques no poden ser resoltes amistosament; tant si hi ha una dictadura o una democràcia, l'Estat continua sent l'eina de control social de la classe que governa. Fins i tot en una república capitalista democràtica, la classe governant mai renuncia al poder polític, mantenint-lo via el control "entre bastidors" del sufragi universal — un engany excel·lent que manté els conceptes idealistes de “llibertat i democràcia”; per això, la revolució comunista és l'únic remei per aquesta demagògia: (i) Els anarquistes proposen l'abolició immediata de l'Estat; Lenin contra-proposa que tal idealisme és pragmàticament impossible, perquè el proletariat necessitaria aixafar la resistència burgesa a través d'un mecanisme, i que aquest és l'estat. (ii) Si l'Estat fos abolit immediatament, sense abolir també les "condicions perquè torni a aixecar-se", un nou Estat apareixeria, i la revolució socialista no hauria servit per res. En l'esdeveniment, el proletariat a través de la dictadura del proletariat establiria un Estat comunal (pel model de la Comuna de París de 1871), llavors gradualment suprimir la burgesia dissident, aconseguint l'extinció de l'Estat a mesura que les seves institucions comencen a "perdre el seu caràcter polític". Així, seguint les conclusions de Marx sobre la comuna de París, el qual Lenin va agafar com el seu model, Lenin va declarar que la tasca de la Revolució era trencar l'Estat. Tot i que per un període sota el comunisme, "allà hi queda durant un temps no tan sols el dret burgès sinó que fins i tot queda l'Estat burgès sense la burgesia," Lenin creia que després que una revolució proletària exitosa l'estat no només havia començat a desaparèixer, sinó que estava en una condició avançada de descomposició. Però Lenin també havia anomenat l'estat com "el proletariat armat i governant" així que McLellan es pregunta si això, també desapareix? Sí, segons McLellan, "en la mesura que s'entengui com un poder separat i oposat a les masses". Lenin tenia poc a dir sobre la forma institucional d'aquest període de transició. Hi hi havia una forta èmfasi en la dictadura del proletariat: "Un Marxista és només algú que estén el reconeixement de la lluita de classe al reconeixement de la dictadura del proletariat. Això és el que constitueix la distinció més profunda entre el marxista i el petitburgès. Això és la pedra de toc en que es posa a prova la comprensió real i el reconeixement del Marxisme."sió real i el reconeixement del Marxisme."
, Staten och revolutionen är en bok skriven … Staten och revolutionen är en bok skriven av Vladimir Lenin 1917, och därefter reviderad. I boken tolkar Lenin Karl Marx och Friedrich Engels ord om revolution, socialistiskt statsbygge och rollen för proletariatets diktatur. Lenin menar att staten är en produkt av klassmotsättningarna, och ett organ som den härskande klassen (kapitalisterna) använder för att styra och kontrollera arbetarklassen. Arbetarna kan därför inte förlita sig på att staten kommer att kunna tjäna deras intressen, utan måste därför krossa den borgerliga staten i samband med revolutionen, och ersätta den gamla staten med en ny arbetarstat. Boken kan anses vara polemik såväl mot anarkister som mot reformistiska socialister och borgare.mot reformistiska socialister och borgare.
, Staat und Revolution ist eine von Wladimir … Staat und Revolution ist eine von Wladimir Iljitsch Lenin 1917 verfasste Abhandlung, die sich, wie der Untertitel deutlich macht, mit der Lehre des Marxismus vom Staat sowie den Aufgaben des Proletariats während der Revolution beschäftigt. Sie gilt als einer der Klassiker des Sozialismus und als eine der zentralen Schriften zur Staatstheorie.der zentralen Schriften zur Staatstheorie.
, Держава і революція (рос. Государство и ре … Держава і революція (рос. Государство и революция) - книга Володимира Леніна написана в 1917 році на тему ролі держави у суспільстві, необхідність пролетарської революції й теоретичну неспроможність соціал-демократії у боротьбі за установлення диктатури пролетаріату.бі за установлення диктатури пролетаріату.
, 《国家与革命——马克思主义关于国家的学说与无产阶级在革命中的任务》是弗拉基米尔·列宁于1917年8月至9月在芬兰避难时所写的著作。它是1917年俄国革命第一阶段（二月革命）与第二阶段（十月革命）中间诞生的决定性著作。这本书从同时代的其他著作中脱颖而出，被认为是理解列宁对俄国革命未来的形势及使命之思考的一把钥匙。该书大量引用马克思主义经典作品的原文并针对它们给出了列宁自己的注解，以阐明列宁在国家问题上的立场。一些评论家（如普列汉诺夫和考茨基）与列宁在国权问题上看法相左。
, Stato e rivoluzione (in russo: Государство … Stato e rivoluzione (in russo: Государство и революция?, traslitterato: Gosudarstvo i revoljucija) è un saggio scritto da Lenin dall'agosto al settembre 1917 e pubblicato nel maggio del 1918. Ha per sottotitolo La dottrina marxista dello Stato e i compiti del proletariato nella rivoluzione. Già da un anno Lenin intendeva scrivere uno studio sulla questione dello Stato, e aveva raccolto in un quaderno la documentazione necessaria, composta di citazioni tratte da scritti di Marx, Engels, Kautsky, Bernstein, Pannekoek e altri. Iniziò la stesura di Stato e rivoluzione nel villaggio di Razliv, presso la frontiera finlandese, proseguendola a Jalkala e poi a Lahti e a Helsingfors, in Finlandia, dove si era nascosto per sfuggire al mandato di cattura spiccato contro di lui dal governo provvisorio di Kerenskij. Il saggio doveva essere pubblicato sotto lo pseudonimo di F. F. Ivanovskij, per evitarne il sequestro, ma l'avvenuta rivoluzione d'ottobre rese inutile tale precauzione. Lenin Come scrive Lenin nella prefazione alla prima edizione, il problema dello Stato aveva assunto una particolare importanza teorica e politica, nel momento in cui la guerra in corso aveva accelerato il processo di trasformazione del capitalismo monopolistico privato in capitalismo monopolistico di Stato. Gli Stati dei diversi paesi, in stretta unione con le associazioni degli imprenditori, avevano acuito l'oppressione dei lavoratori con il pretesto della necessità che tutti collaborassero al conseguimento della vittoria nella guerra imperialistica, una guerra « per la spartizione e la ridistribuzione del bottino » tra i paesi vincitori ai danni di quelli sconfitti. Contemporaneamente, la guerra aveva suscitato in ciascun paese coinvolto un'ondata di patriottismo e, in particolare, aveva fatto sorgere nei vari partiti socialisti una corrente « socialsciovinista », ossia « socialista a parole e sciovinista nei fatti », che sosteneva la prosecuzione della guerra fino alla vittoria del proprio paese. Ne erano principali esponenti, in Russia, Plechanov, Potresov, , e, « in forma appena velata », Cereteli e Cernov; in Germania, Scheidemann, Legien e ; in Francia e in Belgio, , Guesde e Vandervelde; in Inghilterra, Hyndman e i fabiani, in Italia, Turati, Treves e la destra del Partito socialista. Tutti costoro operavano di fatto per « gli interessi della propria borghesia nazionale e del proprio Stato », contro quelli del proletariato che pure, in quanto « socialisti », erano chiamati a rappresentare. Lenin intende pertanto stabilire l'autentica concezione marxista dello Stato, inteso quale strumento dell'oppressione di classe, contro le deformazioni della dottrina operate dagli « opportunisti », i socialisti che intendono conciliare gli opposti interessi di classe, il cui più autorevole rappresentante è il tedesco Karl Kautsky, « il capo più noto di quella II Internazionale così miseramente fallita nel corso della guerra ».eramente fallita nel corso della guerra ».
|
| rdfs:comment |
Stato e rivoluzione (in russo: Государство … Stato e rivoluzione (in russo: Государство и революция?, traslitterato: Gosudarstvo i revoljucija) è un saggio scritto da Lenin dall'agosto al settembre 1917 e pubblicato nel maggio del 1918. Ha per sottotitolo La dottrina marxista dello Stato e i compiti del proletariato nella rivoluzione. Lenin del proletariato nella rivoluzione. Lenin
, Staten och revolutionen är en bok skriven … Staten och revolutionen är en bok skriven av Vladimir Lenin 1917, och därefter reviderad. I boken tolkar Lenin Karl Marx och Friedrich Engels ord om revolution, socialistiskt statsbygge och rollen för proletariatets diktatur. Lenin menar att staten är en produkt av klassmotsättningarna, och ett organ som den härskande klassen (kapitalisterna) använder för att styra och kontrollera arbetarklassen. Arbetarna kan därför inte förlita sig på att staten kommer att kunna tjäna deras intressen, utan måste därför krossa den borgerliga staten i samband med revolutionen, och ersätta den gamla staten med en ny arbetarstat. Boken kan anses vara polemik såväl mot anarkister som mot reformistiska socialister och borgare.mot reformistiska socialister och borgare.
, Держава і революція (рос. Государство и ре … Держава і революція (рос. Государство и революция) - книга Володимира Леніна написана в 1917 році на тему ролі держави у суспільстві, необхідність пролетарської революції й теоретичну неспроможність соціал-демократії у боротьбі за установлення диктатури пролетаріату.бі за установлення диктатури пролетаріату.
, L'Estat i la Revolució (1917), per Vladimi … L'Estat i la Revolució (1917), per Vladimir Lenin, descriu la funció de l'Estat en la societat, la necessitat de la revolució proletària, i les insuficiències teòriques de la socialdemocràcia en aconseguir la revolució per establir la dictadura del proletariat. (i) Els anarquistes proposen l'abolició immediata de l'Estat; Lenin contra-proposa que tal idealisme és pragmàticament impossible, perquè el proletariat necessitaria aixafar la resistència burgesa a través d'un mecanisme, i que aquest és l'estat.s d'un mecanisme, i que aquest és l'estat.
, 《국가와 혁명》은 레닌이 1917년 출판한 책이다. 1917년 4월 레닌은 … 《국가와 혁명》은 레닌이 1917년 출판한 책이다. 1917년 4월 레닌은 러시아에 귀국하여 혁명의 방향을 명확하게 사회주의 혁명으로 정립하는 4월 테제를 제안한 후, 프롤레타리아트의 권력쟁취 싸움이 가까워졌다고 보고 이 책을 집필하였다. 마르크스와 엥겔스의 대변자 역할로서 '고타강령비판'등을 주관적으로 해석하여 반대 의견에 대해 반박하고, 프롤레타리아 혁명과 국가의 관계를 논하고, 더 나아가 장래의 프롤레타리아 독재 문제, 국가의 사멸까지 다루고 있다. 레닌은 이 책에서, 특히 제2 인터내셔널의 기회주의적 국가학설을 비판했다. 레닌은 이 책에서, 특히 제2 인터내셔널의 기회주의적 국가학설을 비판했다.
, «Государство и революция. Учение марксизма … «Государство и революция. Учение марксизма о государстве и задачи пролетариата в революции» — работа Владимира Ленина. Книга создана в период подготовки социалистической революции, когда вопрос о государстве приобрёл для большевиков особую важность. Она написана в августе—сентябре 1917 года в условиях подполья, где Ленин находился после поражения Июльского восстания, и опубликована в мае 1918 года в Петрограде.опубликована в мае 1918 года в Петрограде.
, EdE-Ŝ Ŝtato kaj Revolucio. De Lenin, el la … EdE-Ŝ Ŝtato kaj Revolucio. De Lenin, el la rusa trad. Gregoro Demidjuk, eldonis SAT, 1926, 150 p. „Tiu energia pledado estas ĉefe komentaro de paĝoj ĉerpitaj el Marks kaj Engels. La tuto apogas sin sur senĉesa akra kritiko de l‘ demokrataj socialistoj. La traduko estas taŭga.“ (U S., ,E , 1926, p: 13.)ko estas taŭga.“ (U S., ,E , 1926, p: 13.)
, L'État et la Révolution : la doctrine marx … L'État et la Révolution : la doctrine marxiste de l'État et les tâches du prolétariat dans la révolution est un ouvrage rédigé par Lénine en 1917 lors de son retour en Russie. En septembre 1917, pendant la Révolution russe, il souhaite théoriser le rôle de l'État, la rédaction du livre fut interrompue par les événements d'octobre 1917.rrompue par les événements d'octobre 1917.
, Państwo a rewolucja. Nauka marksizmu o pań … Państwo a rewolucja. Nauka marksizmu o państwie i zadania proletariatu w rewolucji (ros. Государство и революция. Учение марксизма о государстве и задачи пролетариата в революции) – praca Włodzimierza Lenina, napisana w 1917 roku, gdy w związku z przygotowaniami do rewolucji październikowej kwestia państwa stała się kluczowym problemem. Książka została opublikowana w maju 1918 roku. W tej książce Lenin rozpatruje zagadnienie natury państwa i podkreślając, że państwo jest produktem historii, rozwija marksowską teorię o obumieraniu państwa.a marksowską teorię o obumieraniu państwa.
, 『国家と革命』(こっかとかくめい、ロシア語: ГОСУДАРСТВО И РЕВОЛЮЦИЯ)は、ウラジーミル・レーニンが1917年に執筆した政治に関する著作である。
, The State and Revolution (1917) is a book … The State and Revolution (1917) is a book by Vladimir Lenin describing the role of the state in society, the necessity of proletarian revolution, and the theoretic inadequacies of social democracy in achieving revolution to establish the dictatorship of the proletariat.blish the dictatorship of the proletariat.
, The State and Revolution (1917), karya Vla … The State and Revolution (1917), karya Vladimir Lenin, mendeskripsikan peran negara, dalam masyarakat, keperluan revolusi proletarian, dan mewujudkan teorika demokrasi sosial dalam mencapai revolusi menuju berdirinya kediktatoran proletariat. The State and Revolution dianggap menjadi karya paling berpengaruh buatan Lenin tentang negara dan disebut oleh "kontribusi terbesar Lenin pada teori politik"tribusi terbesar Lenin pada teori politik"
, Staat und Revolution ist eine von Wladimir … Staat und Revolution ist eine von Wladimir Iljitsch Lenin 1917 verfasste Abhandlung, die sich, wie der Untertitel deutlich macht, mit der Lehre des Marxismus vom Staat sowie den Aufgaben des Proletariats während der Revolution beschäftigt. Sie gilt als einer der Klassiker des Sozialismus und als eine der zentralen Schriften zur Staatstheorie.der zentralen Schriften zur Staatstheorie.
, O Estado e a Revolução (em russo Государст … O Estado e a Revolução (em russo Государство и революция) é um livro de Vladimir Lênin publicado em setembro de 1917, às vésperas da Revolução de Outubro liderada pelo partido Bolchevique. No livro, Lênin discute a teoria marxista dialogando com os anarquistas e especialmente com aqueles a que chama de oportunistas, os pensadores e partidos socialistas que tendiam a uma interpretação de evolução gradual do capitalismo ao socialismo, defendendo os meios parlamentares como legítimos, quando não o único válido, para a luta do proletariado contra os capitalistas.ta do proletariado contra os capitalistas.
, 《国家与革命——马克思主义关于国家的学说与无产阶级在革命中的任务》是弗拉基米尔·列宁于1917年8月至9月在芬兰避难时所写的著作。它是1917年俄国革命第一阶段（二月革命）与第二阶段（十月革命）中间诞生的决定性著作。这本书从同时代的其他著作中脱颖而出，被认为是理解列宁对俄国革命未来的形势及使命之思考的一把钥匙。该书大量引用马克思主义经典作品的原文并针对它们给出了列宁自己的注解，以阐明列宁在国家问题上的立场。一些评论家（如普列汉诺夫和考茨基）与列宁在国权问题上看法相左。
, El Estado y la revolución es un libro escr … El Estado y la revolución es un libro escrito por Lenin entre agosto y septiembre de 1917, mientras se encontraba en la clandestinidad en Finlandia. Es un texto fundamental, en la medida en que fue redactado entre la primera etapa (febrero) y la segunda etapa (octubre) de la revolución rusa de 1917. Por eso se ha considerado que esta obra, junto con otras del mismo período, proporciona claves para comprender la idea que tenía Lenin de lo que iba a ser y de lo que debía ser dicha revolución.er y de lo que debía ser dicha revolución.
|
