| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Сишельгаита (Sikelgaita; 1040, Ломбардия — … Сишельгаита (Sikelgaita; 1040, Ломбардия — 16 апреля 1090, Четраро, Козенца, Апулия и Калабрия) — старшая дочь князя Салерно Гвемара IV, последнего значительного политического деятеля из числа лангобардских князей в Южной Италии, сестра правящего князя Салерно Гизульфа II. Вторая супруга апулийского графа (позднее герцога) Роберта Отвиля по прозвищу Гвискар (1016—1085). Её сестра Гайтельгрима была замужем за сводным братом Роберта Дрого. Отличалась мужественностью и буйным нравом, участвовала в войнах, самостоятельно командуя войсками. Родила супругу 8 детей.командуя войсками. Родила супругу 8 детей.
, Sichelgaita (también Sikelgaita o Sigelgai … Sichelgaita (también Sikelgaita o Sigelgaita) (1040 – 16 de abril de 1090) fue una princesa lombarda, la hija de Guaimario IV, , y segunda esposa de Roberto Guiscardo, duque de Apulia. Comandaba tropas por derecho propio. Se casó con Roberto en 1058, después de que Roberto se divorciara de su primera esposa, Alberada, debido a la supuesta consanguinidad. Su hermana se había casado antes con el medio hermano de Roberto, Drogo. El divorcio de Alberada y el matrimonio con Sichelgaita formaron probablemente parte de una estrategia de alianza con el resto de príncipes lombardos, de los que Guaimar era jefe. Alberada, por su parte, parece que no tuvo ningún problema a la hora de disolver su matrimonio. Sichelgaita intentó mediar entre su hermano Gisulfo II de Salerno y esposo cuando sus relaciones empeoraron, pero sus ruegos no fueron atendidos y ella aceptó la suerte de su hermano en la guerra con Guiscardo (1078). Sichelgaita frecuentemente acompañó a Roberto en sus conquistas. Dirigió el asedio de Trani (1080) cuando Roberto se movió contra Tarento. Aunque al principio intentó persuadirlo de no atacar el Imperio bizantino, a pesar de todo trajo tropas y lo acompañó en su campaña contra ellos. . En la batalla de Dirraquio en 1081 estaba en el campo con toda la armadura, juntando sus tropas y las de Roberto cuando al principio fueron rechazados por el ejército bizantino y estaban en peligro de perder cohesión. Como una mujer de mediana edad con una gran familia, es improbable que ella fuera combatiente, aunque es obvio que estuvo cerca de la acción, probablemente en una especie de puesto de mando. Según la historiadora bizantina Ana Comneno, era "como otra Palas, si no una segunda Atenea," y, en la Alexiada, Ana le atribuye una cita de la Ilíada. En 1083, Sichelgaita regresó a Italia con Roberto para defender al papa Gregorio VII contra el sacro emperador Enrique IV. Ella le acompañó en una segunda campaña contra los bizantinos, en la que Roberto murió en Cefalonia en 1085 con Sichelgaita a su lado. A principios de 1086, Sichelgaita estuvo en Salerno haciendo una donación de la ciudad de en su honor a Montecassino, que la pareja había dotado bien a lo largo de su vida casada. Sichelgaita donó una gran suma de plata por su salud en otra ocasión en que estaba enferma. Supuestamente, intentó envenenar al hijo de Roberto, Bohemundo, habido de su primera esposa, aunque al final los dos llegaron a un acuerdo por el cual el hijo de ella, podría suceder a Roberto en el ducado. Con su hijo puso a los judíos de Bari bajo el arzobispo de la ciudad. A su muerte, fue enterrada, por petición propia, en Montecassino.da, por petición propia, en Montecassino.
, Η Σικελγκάιτα (επίσης Σιχελγκάιτα ή Σιγκελγκάιτα) (1040 - 16 Απριλίου 1090) ήταν πριγκίπισσα της Λομβαρδίας, κόρη του Γουαϊμάρος Δ΄ πρίγκιπα του Σαλέρνο και δεύτερη σύζυγος του Ροβέρτου Γυισκάρδου δούκα της Απουλίας. Διοικούσε στρατεύματα από μόνη της.
, سيكيلغاتا (1040 - 16 أبريل 1090) كانت أميرة لومباردية وابنة غايمار الرابع من ساليرنو والزوجة الثانية لروبرت جيسكارد دوق بوليا.
, Sichelgaita di Salerno (Salerno, 1036 – Cetraro, 16 aprile 1090) è stata una principessa longobarda, seconda moglie di Roberto il Guiscardo.
, Sikelgaita (Salerno, ca. 1040/1045 - 16 april 1090) was de tweede echtgenote van Robert Guiscard en was een legeraanvoerster.
, Sikelgaita (1040 – 16 d'abril del 1090) fo … Sikelgaita (1040 – 16 d'abril del 1090) fou una princesa llombarda, filla de Guaimar IV, príncep de Salern, i segona muller de Robert Guiscard, duc de Pulla. Era una reina guerrera que comandava tropes. Es casà amb Robert el 1058, després que el duc es divorciés de la seva primera muller, , a causa de la seva suposada consanguinitat. La seva germana, , s'havia casat abans amb el germanastre de Robert, . El divorci d'Alberada i el matrimoni amb Sikelgaita probablement formaven part d'una estratègia d'aliança amb la resta de prínceps llombards, dels quals Guaimar era el cap. Alberada, per la seva banda, sembla que no tingué cap problema a l'hora de dissoldre el matrimoni. Sikelgaita intentà mitjançar entre el seu germà, , i el seu marit quan les seves relacions empitjoraren, però els seus precs no foren atesos i ella acceptà la sort del seu germà en la guerra amb Guiscard (1078). Sikelgaita sovint acompanyà Robert en les seves conquestes. Dirigí el setge de Trani (1080) quan Robert passà a l'ofensiva contra Tàrent. Tot i que al principi intentà convèncer-lo de no atacar l'Imperi Romà d'Orient, dugué tropes i l'acompanyà en la seva campanya contra els romans. En la batalla de Dirraqui (1081), era al camp de batalla amb la seva armadura, reunint les seves tropes i les de Robert quan al principi foren rebutjades per l'exèrcit romà i corrien el risc de perdre la cohesió. Com a dona de mitjana edat amb una gran família, és improbable que participés directament en el combat, tot i que és obvi que era prop de l'acció, probablement en una espècie de lloc de comandament. Segons la historiadora romana Anna Comnè, era «com una altra Pal·les, si no una segona Atena» i, en l'Alexíada, li atribueix una cita de la Ilíada. El 1083, Sikelgaita tornà a Itàlia amb Robert per defensar el papa Gregori VII contra l'emperador romanogermànic, Enric IV. L'acompanyà en una segona campanya contra els romans, en la qual Robert morí a Cefalònia el 1085 amb Sikelgaita al costat. A principis del 1086, Sikelgaita estigué a Salern fent una donació de la ciutat de en honor seu a Montecassino, que la parella havia dotat bé al llarg de la seva vida de casats. Sikelgaita donà una gran quantitat de plata per la seva salut en una altra ocasió en la qual estava malalta. Suposadament, intentà enverinar el fill de Robert amb la seva primera muller, Bohemond de Tàrent, tot i que finalment els dos arribaren a un acord pel qual el fill d'ella, Roger Borsa podria succeir a Robert en el ducat. Juntament amb el seu fill, posà els jueus de Bari sota l'arquebisbe de la ciutat. Seguint la seva voluntat, després de la seva mort fou enterrada a Montecassino.la seva mort fou enterrada a Montecassino.
, Sikelgaita, född 1040, död 16 april 1090, … Sikelgaita, född 1040, död 16 april 1090, var en italiensk adelsdam, gift med Robert Guiscard. Hon var politiskt aktiv och känd för att delta i strid vid makens sida under militära operationer. Hon var dotter till prins Guaimar IV av Salerno. Hon gifte sig med Robert Guiscard 1058, efter att denne hade annullerat sitt äktenskap med Alberada av Buonalburgo: Sikelgaitas syster Gaitelgrima var gift med Roberts halvbror Drogo av Hauteville. Hon försökte agera medlare mellan sin make och sin bror, Gisulf II av Salerno, men misslyckades och accepterade att brodern avsattes av maken i kriget 1078. Sikelgaita åtföljde Robert på hans militära kampanjer. Under Slaget vid Dyrrhachium (1081) ledde hon hans trupper i strid mot Bysans klädd i rustning och jämfördes av Anna Komnena med Pallas Athena. Hon följde honom också på kampanjen i Italien 1083 för att försvara påven mot kejsaren, och till en ny kampanj mot Bysans 1085, där hon närvarade vid hans dödsbädd i Kefalonia 1085. Hon försökte förgifta sin före detta styvson Bohemund I av Antiokia, men slöt sedan fred med honom efter att han accepterade att hennes egen son efterträdde Guiscard i Apulien. Sikelgaita var liksom maken en trogen donator till klostret Monte Cassino under hela sitt liv, och blev på sin egen önskan begraven där. och blev på sin egen önskan begraven där.
, Sikelgaita (also Sichelgaita or Sigelgaita) (1040 – 16 April 1090) was a Lombard princess, the daughter of Prince Guaimar IV of Salerno and second wife of Duke Robert Guiscard of Apulia. She commanded troops in her own right.
, Sykelgaite de Salerne ou Sichelgaite (v. 1041-27 mars 1090) était une princesse lombarde, seconde épouse de Robert Guiscard, duc d'Apulie.
, Sigelgaita ou Sikelgaita (1040 – 16 de abril de 1090) foi um princesa lombarda, filha de , príncipe de Salerno, e segunda esposa de Roberto de Altavila, o duque da Apúlia e Calábria.
, Sikelgaita (auch Sichelgaita, Sichelgata o … Sikelgaita (auch Sichelgaita, Sichelgata oder Sigelgaita) (um 1040 – 16. April 1090) war eine langobardische Adelige und die zweite Ehefrau von Herzog Robert Guiscard von Apulien. Sie war die Tochter von Fürst und dessen zweiter Ehefrau Gemma sowie die Schwester des letzten Fürsten von Salerno , Gaitelgrima von Salerno und Capua und die Halbschwester von Gaitelgrima von Salerno und Sarno. Sikelgaita beteiligte sich am politischen und militärischen Geschehen. So begleitete sie ihren Mann auf Feldzügen und war auch an seinen vielen Schenkungen an süditalienische Klöster beteiligt. Auch führte sie aus eigenem Recht Truppen an. Von 1085 bis 1088 hatte sie die Regentschaft des Herzogtums Apulien inne und sicherte ihrem Sohn Roger Borsa dort die Nachfolge.ihrem Sohn Roger Borsa dort die Nachfolge.
|
| rdfs:comment |
Sigelgaita ou Sikelgaita (1040 – 16 de abril de 1090) foi um princesa lombarda, filha de , príncipe de Salerno, e segunda esposa de Roberto de Altavila, o duque da Apúlia e Calábria.
, Sichelgaita (también Sikelgaita o Sigelgai … Sichelgaita (también Sikelgaita o Sigelgaita) (1040 – 16 de abril de 1090) fue una princesa lombarda, la hija de Guaimario IV, , y segunda esposa de Roberto Guiscardo, duque de Apulia. Comandaba tropas por derecho propio. Sichelgaita intentó mediar entre su hermano Gisulfo II de Salerno y esposo cuando sus relaciones empeoraron, pero sus ruegos no fueron atendidos y ella aceptó la suerte de su hermano en la guerra con Guiscardo (1078). A su muerte, fue enterrada, por petición propia, en Montecassino.da, por petición propia, en Montecassino.
, Sikelgaita, född 1040, död 16 april 1090, … Sikelgaita, född 1040, död 16 april 1090, var en italiensk adelsdam, gift med Robert Guiscard. Hon var politiskt aktiv och känd för att delta i strid vid makens sida under militära operationer. Hon var dotter till prins Guaimar IV av Salerno. Hon gifte sig med Robert Guiscard 1058, efter att denne hade annullerat sitt äktenskap med Alberada av Buonalburgo: Sikelgaitas syster Gaitelgrima var gift med Roberts halvbror Drogo av Hauteville. Hon försökte agera medlare mellan sin make och sin bror, Gisulf II av Salerno, men misslyckades och accepterade att brodern avsattes av maken i kriget 1078.t brodern avsattes av maken i kriget 1078.
, Sikelgaita (also Sichelgaita or Sigelgaita) (1040 – 16 April 1090) was a Lombard princess, the daughter of Prince Guaimar IV of Salerno and second wife of Duke Robert Guiscard of Apulia. She commanded troops in her own right.
, Sikelgaita (1040 – 16 d'abril del 1090) fo … Sikelgaita (1040 – 16 d'abril del 1090) fou una princesa llombarda, filla de Guaimar IV, príncep de Salern, i segona muller de Robert Guiscard, duc de Pulla. Era una reina guerrera que comandava tropes. Sikelgaita intentà mitjançar entre el seu germà, , i el seu marit quan les seves relacions empitjoraren, però els seus precs no foren atesos i ella acceptà la sort del seu germà en la guerra amb Guiscard (1078). Seguint la seva voluntat, després de la seva mort fou enterrada a Montecassino.la seva mort fou enterrada a Montecassino.
, سيكيلغاتا (1040 - 16 أبريل 1090) كانت أميرة لومباردية وابنة غايمار الرابع من ساليرنو والزوجة الثانية لروبرت جيسكارد دوق بوليا.
, Sykelgaite de Salerne ou Sichelgaite (v. 1041-27 mars 1090) était une princesse lombarde, seconde épouse de Robert Guiscard, duc d'Apulie.
, Sikelgaita (auch Sichelgaita, Sichelgata o … Sikelgaita (auch Sichelgaita, Sichelgata oder Sigelgaita) (um 1040 – 16. April 1090) war eine langobardische Adelige und die zweite Ehefrau von Herzog Robert Guiscard von Apulien. Sie war die Tochter von Fürst und dessen zweiter Ehefrau Gemma sowie die Schwester des letzten Fürsten von Salerno , Gaitelgrima von Salerno und Capua und die Halbschwester von Gaitelgrima von Salerno und Sarno. Sikelgaita beteiligte sich am politischen und militärischen Geschehen. So begleitete sie ihren Mann auf Feldzügen und war auch an seinen vielen Schenkungen an süditalienische Klöster beteiligt. Auch führte sie aus eigenem Recht Truppen an. Von 1085 bis 1088 hatte sie die Regentschaft des Herzogtums Apulien inne und sicherte ihrem Sohn Roger Borsa dort die Nachfolge.ihrem Sohn Roger Borsa dort die Nachfolge.
, Sikelgaita (Salerno, ca. 1040/1045 - 16 april 1090) was de tweede echtgenote van Robert Guiscard en was een legeraanvoerster.
, Sichelgaita di Salerno (Salerno, 1036 – Cetraro, 16 aprile 1090) è stata una principessa longobarda, seconda moglie di Roberto il Guiscardo.
, Сишельгаита (Sikelgaita; 1040, Ломбардия — … Сишельгаита (Sikelgaita; 1040, Ломбардия — 16 апреля 1090, Четраро, Козенца, Апулия и Калабрия) — старшая дочь князя Салерно Гвемара IV, последнего значительного политического деятеля из числа лангобардских князей в Южной Италии, сестра правящего князя Салерно Гизульфа II. Вторая супруга апулийского графа (позднее герцога) Роберта Отвиля по прозвищу Гвискар (1016—1085). Её сестра Гайтельгрима была замужем за сводным братом Роберта Дрого. Отличалась мужественностью и буйным нравом, участвовала в войнах, самостоятельно командуя войсками. Родила супругу 8 детей.командуя войсками. Родила супругу 8 детей.
, Η Σικελγκάιτα (επίσης Σιχελγκάιτα ή Σιγκελγκάιτα) (1040 - 16 Απριλίου 1090) ήταν πριγκίπισσα της Λομβαρδίας, κόρη του Γουαϊμάρος Δ΄ πρίγκιπα του Σαλέρνο και δεύτερη σύζυγος του Ροβέρτου Γυισκάρδου δούκα της Απουλίας. Διοικούσε στρατεύματα από μόνη της.
|
