| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Наука в СССР (Наука в Советском Союзе) — н … Наука в СССР (Наука в Советском Союзе) — научные направления, развиваемые учёными из СССР в 1922—1991 годах под идеологическим контролем. Наука в СССР была одной из отраслей народного хозяйства. В СССР в середине 70-х годов насчитывалось около 1,2 млн научных работников. Наиболее были развиты технические науки и естественнонаучные дисциплины, имелись значительные достижения и в гуманитарных науках. Научные сотрудники работали как в Академии наук СССР, так и в отраслевых и республиканских академиях в различных предприятиях Министерств. Благодаря высокоразвитой науке (6—7 место в мире по нобелевским лауреатам, в 1986 году в СССР было более 1,5 млн научных сотрудников, что составляло четверть всех научных работников в мире), на достаточно высоком уровне находились образование и здравоохранение, впервые в мире построенное на научных основах, неоднократно продемонстрировавшее свою эффективность и по многим параметрам считавшееся едва ли не лучшим в мире. В СССР развивались наукоёмкие отрасли промышленности: ядерная энергетика, авиационная промышленность, космонавтика, вычислительная техника. 7 советских учёных в 1950—1970-х годах стали лауреатами Нобелевской премии по физике, 1 по химии и 1 по экономике. «Хотя советская наука действительно контролировалась сильнее, чем это могли себе представить критики тоталитаризма, научному сообществу в этих условиях удалось мобилизовать намного больше материально-финансовых ресурсов, чем могли надеяться самые убежденные сторонники академических свобод», — делается вывод в коллективной монографии «Наука и кризисы: Историко-сравнительные очерки» (СПб., 2003).торико-сравнительные очерки» (СПб., 2003).
, Wissenschaft und Technik in der Sowjetunio … Wissenschaft und Technik in der Sowjetunion waren formal durch die marxistisch-leninistische Weltanschauung geprägt. Einerseits erzielten die sowjetischen Wissenschaftler und Ingenieure Spitzenleistungen im naturwissenschaftlich-technischen Bereich, andererseits waren speziell die Geistes- und Sozialwissenschaften in der Sowjetunion einer Reihe von politischen Tabus unterworfen und unterlagen der Zensur. Dies betraf auch die Biologie und Physik. Dies betraf auch die Biologie und Physik.
, Science and technology in the Soviet Union … Science and technology in the Soviet Union served as an important part of national politics, practices, and identity. From the time of Lenin until the dissolution of the USSR in the early 1990s, both science and technology were intimately linked to the ideology and practical functioning of the Soviet state, and were pursued along paths both similar and distinct from models in other countries. Many great scientists who worked in Imperial Russia, such as Konstantin Tsiolkovsky, continued work in the USSR and gave birth to Soviet science. The Soviet government made the development and advancement of science a national priority, emphasizing science at all levels of education and showering top scientists with honours. Very large numbers of engineers graduated every year. Soviet scientists won acclaim in several fields, marked by a highly developed pure science and innovation at the theoretical level, though interpretation and application fell short. They were at the cutting edge of science in fields such as mathematics and in several branches of physical science, notably theoretical nuclear physics, chemistry, and astronomy. The physical chemist and physicist Nikolay Semenov was the first Soviet citizen to win a Nobel Prize, in 1956 among several other Soviet Nobel Prize winners and the mathematician Sergei Novikov was the first Soviet citizen to win a Fields Medal in 1970 followed by Grigory Margulis in 1978 and Vladimir Drinfeld in 1990. Soviet technology was most highly developed in the fields of nuclear physics, where the arms race with the West convinced policy makers to set aside sufficient resources for research. Due to a crash program directed by Igor Kurchatov (based on spies of Cambridge Five), the Soviet Union was the second nation to develop an atomic bomb, in 1949, four years after the United States. The Soviet Union detonated a hydrogen bomb in 1953, a mere ten months after the United States. Space exploration was also highly developed: in October 1957 the Soviet Union launched the first artificial satellite, Sputnik 1, into orbit; in April 1961 a Soviet cosmonaut, Yuri Gagarin, became the first man in space. The Soviets maintained a strong space program until economic problems led to cutbacks in the 1980s. Although the sciences were less rigorously censored than other fields such as art, there were several examples of suppression of ideas. In the most notorious, agronomist Trofim Lysenko refused to accept the chromosome theory of heredity usually accepted by modern genetics. Claiming his theories corresponded to Marxism, he managed to talk Joseph Stalin in 1948 into banning the practice and teaching of population genetics and several other related fields of biological research; however this decision was reversed in the 1960s.r this decision was reversed in the 1960s.
, A la Unió Soviètica, la ciència i tecnolog … A la Unió Soviètica, la ciència i tecnologia serví un paper important dins de la pràctica política nacional i la seva identitat. Des dels temps de Lenin i fins a la dissolució de la Unió Soviètica, tant la ciència com la tecnologia anaven íntimament enllaçats a la ideologia i a la funcionalitat pràctica per a l'estat soviètic, i van ser perseguits de manera semblant i sota models diferents en altres països. Molts grans científics que van treballar a la Rússia Imperial (com Konstantín Tsiolkovski), continuaren treballant per a la Unió Soviètica, donant a llum a la ciència soviètica. Va estar marcada per un alt desenvolupament de la ciència pura i la innovació a nivell teòric, la interpretació i l'aplicació a curt termini. La biologia, la química, la ciència de materials, la física eren camps en les que els ciutadans soviètics havien excel·lit. La ciència va emfatitzar-se a nivells d'educació, i cada any es graduava un gran nombre d'enginyers. El va fer del desenvolupament i l'avanç científic una prioritat nacional, concedint alts honors als científics més destacats. Si bé les ciències eren censurades menys rigorosament que altres camps com l'art, hi ha diversos exemples de supressió d'idees. El cas més notori va ser el de l'agrònom Trofim Lissenko, qui rebutjà acceptar la teoria cromosomàtica de l'herència generalment acceptada pels genetistes moderns. Afirmant que les seves teories es corresponien al Marxisme, aconseguí parlar amb Stalin el 1948 i fer prohibir la genètica de poblacions i d'altres camps relatius a la recerca biològica. Aquesta decisió no es va revertir fins a la dècada de 1960. Els científics soviètics adquiriren reconeixement en molts camps. Estaven al capdamunt del món científic en camps com les matemàtiques i en diverses branques de la , notablement en la física nuclear, la química o l'astronomia. El físic i químic Nikolai Semenov va ser el primer ciutadà soviètic que guanyà el Premi Nobel, rebent-lo el 1956. La tecnologia soviètica va desenvolupar-se molt en els camps de la física nuclear, on la cursa armamentista amb Occident va fer convergir als polítics en el fet de proveir de suficients recursos a la recerca. A causa del programa de xoc dirigit per Ígor Kurtxàtov, la Unió Soviètica va ser el segon país en desenvolupar una bomba atòmica, testada el 1949, només quatre anys després que ho fessin els Estats Units. La Unió Soviètica detonà una bomba d'hidrogen el 1953, només 10 mesos després que els americans. L'exploració espacial també va desenvolupar-se molt: a l'octubre de 1957 llançaren el primer satèl·lit artificial, el Spútnik 1; a l'abril de 1961 el cosmonauta rus Iuri Gagarin es convertí en el primer home a l'espai. Els soviètics van portar a terme un ambiciós programa espacial fins que els problemes econòmics portaren retallades pressupostàries durant la dècada de 1980. pressupostàries durant la dècada de 1980.
, La ciencia y tecnología en la Unión Soviét … La ciencia y tecnología en la Unión Soviética tuvieron un importante papel dentro de la política nacional y la identidad de la Unión Soviética. Desde los tiempos de Lenin y hasta la disolución de la Unión Soviética en 1991, tanto la ciencia como la tecnología estuvieron íntimamente enlazadas a la ideología y a la funcionalidad práctica para el Estado soviético, y fueron perseguidos de manera similar y bajo modelos diferentes en otros países. Muchos grandes científicos que trabajaron en la Rusia Imperial —como Konstantín Tsiolkovski—, continuaron trabajando para la Unión Soviética, dando a luz a la ciencia soviética. La URSS destacó por su alto nivel de desarrollo de las ciencias puras, la innovación a nivel teórico y su interpretación y aplicación a corto plazo. La biología, la química, la ciencia de materiales y la física eran campos en los que los ciudadanos soviéticos siempre sobresalieron. La ciencia se enfatizó a todos los niveles de educación y cada año se graduaba un gran número de ingenieros. El gobierno soviético hizo del desarrollo y el avance científico una prioridad nacional, concediendo altos honores a los científicos más destacados. Si bien las ciencias eran censuradas menos rigurosamente que otros campos como el arte, hay varios ejemplos de supresión de ideas. El caso más notable fue el del agrónomo Trofim Lysenko —y que dio lugar al Lysenkoísmo—, quien rechazó la teoría cromosomática de la herencia generalmente aceptada por los genetistas modernos. Afirmando que dichas teorías se correspondían con el marxismo. A su vez, Lysenko propuso a Stalin en 1948 prohibir la genética de poblaciones y de otros campos relativos a la investigación biológica. Esta decisión se canceló en la década de 1960, tras el deshielo. Los científicos soviéticos fueron reconocidos en muchos campos. Estaban en lo alto del mundo científico en campos como las matemáticas y en diversas ramas de la ciencia física, notablemente en la física nuclear, la química o la astronomía. El físico y químico Nikolái Semiónov fue el primer ciudadano soviético que ganó el Premio Nobel, recibiéndolo en 1956. La tecnología soviética se desarrolló mucho en los campos de la física nuclear, donde la carrera armamentística con Occidente hizo converger a los políticos en el hecho de proveer de suficientes recursos a las investigaciones. Debido al programa de choque dirigido por Ígor Kurchátov, la Unión Soviética fue el segundo país en desarrollar una bomba atómica, testada en 1949, sólo cuatro años después de que lo hicieran los Estados Unidos. La Unión Soviética detonó una bomba de hidrógeno en 1953, sólo diez meses después que los norteamericanos. La exploración espacial también tuvo un notabilísimo desarrollo. En octubre de 1957 lanzaron el primer satélite artificial de la historia, el Sputnik 1; en abril de 1961 el cosmonauta soviético Yuri Gagarin se convirtió en el primer ser humano en ser enviado al espacio. Los soviéticos llevaron a cabo un ambicioso programa espacial hasta que los problemas económicos llevaron a recortes presupuestarios durante la década de 1980.presupuestarios durante la década de 1980.
, La scienza e la tecnologia in Unione Sovie … La scienza e la tecnologia in Unione Sovietica ebbero un ruolo importante nella politica, pratica e identità nazionale. Dal governo di Lenin fino alla dissoluzione dell'URSS nei primi anni novanta, sia la scienza sia la tecnologia erano strettamente collegate all'ideologia e il funzionamento pratico dello stato sovietico. Molti importanti scienziati che avevano lavorato nella Russia imperiale, come Konstantin Ciolkovskij, continuarono il loro operato durante il regime socialista e diedero vita alla scienza sovietica. Il governo sovietico fece dello sviluppo e del progresso della scienza una priorità nazionale, enfatizzando la scienza a tutti i livelli di istruzione e dando onori e premi ai migliori scienziati. Ogni anno, numerosi ingegneri si laureavano mentre gli scienziati sovietici ottenevano il plauso in diversi campi, contrassegnati da una pura scienza e innovazione altamente sviluppate dal punto di vista teorico. Erano all'avanguardia in campi come la matematica e in diversi rami della scienza fisica, in particolare la fisica nucleare teorica, la chimica e l'astronomia . Il chimico e fisico Nikolaj Semënov è stato il primo cittadino sovietico a vincere un premio Nobel nel 1956 (assieme al britannico Cyril Norman Hinshelwood) e il matematico Sergej Novikov è stato il primo cittadino sovietico a vincere una medaglia Fields nel 1970, seguito da Grigorij Margulis nel 1978 e Vladimir Drinfel'd nel 1990. La tecnologia sovietica era molto sviluppata nei campi della fisica nucleare, dove la corsa agli armamenti contro il blocco occidentale convinse il governo a stanziare risorse sufficienti per la ricerca. Durante il programma atomico sovietico diretto da Igor' Kurčatov (basato sulle informazioni fornite dai Cinque di Cambridge), l'URSS fu la seconda nazione a sviluppare una bomba atomica nel 1949, quattro anni dopo gli Stati Uniti, mentre nel 1953 fece esplodere una bomba all'idrogeno, appena dieci mesi dopo gli USA. Anche l'esplorazione dello spazio ebbe un importante sviluppo: nell'ottobre del 1957, l'Unione Sovietica lanciò in orbita il primo satellite artificiale, lo Sputnik 1; nell'aprile del 1961 il cosmonauta Jurij Gagarin divenne il primo uomo a volare nello spazio. I sovietici continuarono a finanziare il proprio programma spaziale fino a quando i problemi economici avuti negli anni ottanta non portarono a tagli delle risorse. Nonostante le scienze fossero censurate in un modo meno rigoroso rispetto ad altri campi come l'arte, si verificarono diversi casi di . Per esempio, l'agronomo Trofim Lysenko si rifiutò di accettare la teoria cromosomica dell'ereditarietà generalmente accettata dalla genetica moderna. Affermando che le sue teorie corrispondevano al marxismo, nel 1948 riuscì a convincere Iosif Stalin di vietare la pratica e l'insegnamento della genetica delle popolazioni assieme molti altri campi di ricerca correlati alla biologia. Questa decisione fu annullata solo negli anni sessanta a seguito della destalinizzazione.essanta a seguito della destalinizzazione.
|
| rdfs:comment |
A la Unió Soviètica, la ciència i tecnolog … A la Unió Soviètica, la ciència i tecnologia serví un paper important dins de la pràctica política nacional i la seva identitat. Des dels temps de Lenin i fins a la dissolució de la Unió Soviètica, tant la ciència com la tecnologia anaven íntimament enllaçats a la ideologia i a la funcionalitat pràctica per a l'estat soviètic, i van ser perseguits de manera semblant i sota models diferents en altres països. Molts grans científics que van treballar a la Rússia Imperial (com Konstantín Tsiolkovski), continuaren treballant per a la Unió Soviètica, donant a llum a la ciència soviètica.ica, donant a llum a la ciència soviètica.
, La scienza e la tecnologia in Unione Sovie … La scienza e la tecnologia in Unione Sovietica ebbero un ruolo importante nella politica, pratica e identità nazionale. Dal governo di Lenin fino alla dissoluzione dell'URSS nei primi anni novanta, sia la scienza sia la tecnologia erano strettamente collegate all'ideologia e il funzionamento pratico dello stato sovietico. Molti importanti scienziati che avevano lavorato nella Russia imperiale, come Konstantin Ciolkovskij, continuarono il loro operato durante il regime socialista e diedero vita alla scienza sovietica.sta e diedero vita alla scienza sovietica.
, Наука в СССР (Наука в Советском Союзе) — н … Наука в СССР (Наука в Советском Союзе) — научные направления, развиваемые учёными из СССР в 1922—1991 годах под идеологическим контролем. Наука в СССР была одной из отраслей народного хозяйства. В СССР в середине 70-х годов насчитывалось около 1,2 млн научных работников. В СССР развивались наукоёмкие отрасли промышленности: ядерная энергетика, авиационная промышленность, космонавтика, вычислительная техника. 7 советских учёных в 1950—1970-х годах стали лауреатами Нобелевской премии по физике, 1 по химии и 1 по экономике.ии по физике, 1 по химии и 1 по экономике.
, La ciencia y tecnología en la Unión Soviét … La ciencia y tecnología en la Unión Soviética tuvieron un importante papel dentro de la política nacional y la identidad de la Unión Soviética. Desde los tiempos de Lenin y hasta la disolución de la Unión Soviética en 1991, tanto la ciencia como la tecnología estuvieron íntimamente enlazadas a la ideología y a la funcionalidad práctica para el Estado soviético, y fueron perseguidos de manera similar y bajo modelos diferentes en otros países. Muchos grandes científicos que trabajaron en la Rusia Imperial —como Konstantín Tsiolkovski—, continuaron trabajando para la Unión Soviética, dando a luz a la ciencia soviética.ética, dando a luz a la ciencia soviética.
, Science and technology in the Soviet Union … Science and technology in the Soviet Union served as an important part of national politics, practices, and identity. From the time of Lenin until the dissolution of the USSR in the early 1990s, both science and technology were intimately linked to the ideology and practical functioning of the Soviet state, and were pursued along paths both similar and distinct from models in other countries. Many great scientists who worked in Imperial Russia, such as Konstantin Tsiolkovsky, continued work in the USSR and gave birth to Soviet science.the USSR and gave birth to Soviet science.
, Wissenschaft und Technik in der Sowjetunio … Wissenschaft und Technik in der Sowjetunion waren formal durch die marxistisch-leninistische Weltanschauung geprägt. Einerseits erzielten die sowjetischen Wissenschaftler und Ingenieure Spitzenleistungen im naturwissenschaftlich-technischen Bereich, andererseits waren speziell die Geistes- und Sozialwissenschaften in der Sowjetunion einer Reihe von politischen Tabus unterworfen und unterlagen der Zensur. Dies betraf auch die Biologie und Physik. Dies betraf auch die Biologie und Physik.
|
