| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Lo stile o motivo delle pietre runiche var … Lo stile o motivo delle pietre runiche variò durante l'epoca vichinga. Le prime pietre runiche erano semplici come motivo, ma verso la fine dell'era delle pietre runiche divennero sempre più complesse e fatte da maestri runici itineranti come Öpir e Visäte. Una categorizzazione degli stili fu sviluppata da Anne-Sophie Gräslund negli anni 1990. La sua sistematizzazione è stata considerata una conquista ed è oggi uno standard. Gli stili sono RAK, Fp, Pr1, Pr2, Pr3, Pr4 e Pr5, e coprono il periodo 980-1130, che fu il periodo durante il quale furono fatte la maggior parte delle pietre runiche. Gli stili Pr1 e Pr2 corrispondono allo , mentre Pr3, Pr4 e Pr5 appartengono a quello che è più ampiamente conosciuto come lo . Sotto segue una breve presentazione dei vari stili mostrando alcune pietre runiche campione secondo l'annotazione del Rundata.ampione secondo l'annotazione del Rundata.
, Runstensstilar byttes flera gånger under s … Runstensstilar byttes flera gånger under stenresandets blomstringsperiod, således från tidig vikingatid till äldre medeltid. Till en början var stenarna enkelt utformade, men blev snart alltmer förfinade och utfördes av kringresande runristare som Öpir och Visäte. Termen "runstensstil" användes ofta som en synonym för Urnesstil, medan den plurala varianten "runstensstilar" i stort sett inkluderar alla de övriga stilbegreppen som förekommer på nordiska, engelska och iriska runstenar, liksom i minnesinskrifter från samma tid i fasta stenblock och berghällar. Några av de vanligaste är Jellingestil, Ringerikestil, Mammenstil, Vendelstil, Gotländsk runstensstil, Fågelperspektiv och Rak stil. Därtill kan ett runstensmotiv vara en blandning av flera stilbegrepp. Anne-Sofie Gräslund etablerade och daterade en stilistisk typologi för runstenarnas ornamentik under 1990-talet. Hennes system blev ett genombrott och har nu blivit allmänt accepterat. Stilarna har i tur och ordning förkortningar som RAK, Fp, Pr1, Pr2, Pr3, Pr4 och Pr5, och de täcker perioden 980-1130. Under denna tid restes nästan alla existerande runstenar. Stilarna Pr1 och Pr2 motsvarar Ringerikestilen, medan Pr3, Pr4 och Pr5 är tre faser i Urnesstilens utveckling. Nedan följer en kortfattad presentation av de olika stilbegreppen med exempel hämtade från databasen Rundata.ed exempel hämtade från databasen Rundata.
, Runensteinstil (schwedisch Runstensstilar) … Runensteinstil (schwedisch Runstensstilar) ist der übergeordnete Begriff für die stilistischen Veränderungen unterworfene Gestaltung von Runensteinen und verwandten Darstellungsträgern. Deren Gestaltung veränderte sich von der frühen Zeit ihres Auftretens über die Wikingerzeit bis zum frühen Mittelalter kontinuierlich. Auf den ersten Steinen wie dem Runenstein von Kalleby ist er sehr einfach, aber bald verfeinert er sich. Im engeren Sinn wird der Begriff „Runenstein-Stil“ oft als Synonym für den letzten und am weitesten entwickelten, wohl auch häufigsten Urnes-Stil benutzt, während die übergeordnete Bezeichnung alle Stilkonzepte auf nordischen und englischen Runensteinen sowie die Inschriften aus dem gleichen Zeitraum auf Felswänden und Findlingen umfasst. Zu den häufigen untergeordneten Stilen gehören der Jelling-Stil, der Ringerike-Stil, der Mammen-Stil, der Vendelstil, der Gotländische Runenstil, der Vogelschaustil (schwedisch Fågelperspektiv; bei dem die für Runensteine typische Schlange in Aufsicht dargestellt ist) und als ältester der RAK-Stil, der ohne Bildanteile auskommt und bei dem die Schriftbänder mit glatten Enden gearbeitet sind (Runenstein von Kalleby). Darüber hinaus unterliegt die Runengestaltung selbst unterschiedlichen Designkonzepten. (geb. 1940) begründete und datierte in den 1990er Jahren eine stilistische Typologie der Runensteinornamentik. Ihr System ist allgemein akzeptiert. Die Stile, die den Zeitraum von 980 bis 1130 n. Chr. abdecken, sind:
* RAK (980–1015), der Stil hat keine Drachenköpfe (Runenstein von Kalleby). Die Enden der Runenbänder sind gerade.
* Fp (1010/1015 – 1040/1050), zeichnet sich durch Runenbandenden deren Tierköpfen von oben dargestellt sind.
* bei Pr1 bis Pr5 („Pr steht für Profil“) endet die Schlangenbänder in im Profil dargestellten Schlangenköpfen (Angarn).
* Pr1 und Pr2 (1010–1050); entsprechen dem älteren und jüngeren Ringerike-Stil,
* Pr3 bis Pr5 (1050–1130) der älteren, mittleren und jüngeren Phase des Urnes-Stils (U 871).
* KB Beim „Kreuzbandstil“, (schwedisch Korsbandsten), beginnt und endet das Schlangenband im Kreuz. Der Lokalstil im westlichen Södermanland wurde nicht von Gräslund definiert.anland wurde nicht von Gräslund definiert.
, Los estilos de las estelas rúnicas variaro … Los estilos de las estelas rúnicas variaron a lo largo de la época vikinga. Las piedras rúnicas más antiguas tienen un diseño simple, pero fueron ganando complejidad hasta que, al final de su época, alcanzaron una notable perfección en su factura, en las obras de los maestros canteros itinerantes Öpir y Visäte. La principal catalogación de los estilos fue desarrollada por Anne-Sophie Gräslund. Su sistematización fue considerado un gran avance y es el estándar actualmente. Los estilos son RAK, Fp, Pr1, Pr2, Pr3, Pr4 y Pr5, y cubren el periodo comprendido entre 980-1130, que es el periodo durante el cual se hicieron la mayoría de las piedras rúnicas. Los estilos Pr3, Pr4 y Pr5 corresponden a lo que comúnmente se conoce como estilo Urnes, y los Pr1 y Pr2 también son conocidos como estilo Ringerike. A continuación se exponen brevemente los estilos mostrando algunas piedras como ejemplos, de acuerdo a la notación de Rundata:plos, de acuerdo a la notación de Rundata:
, The style or design of runestones varied d … The style or design of runestones varied during the Viking Age. The early runestones were simple in design, but towards the end of the runestone era they became increasingly complex and made by travelling runemasters such as Öpir and Visäte. A categorization of the styles was developed by Anne-Sophie Gräslund in the 1990s. Her systematization is considered to have been a break-through and is today a standard. The styles are RAK, Fp, Pr1, Pr2, Pr3, Pr4 and Pr5, and they cover the period 980-1130, which was the period during which most runestones were made. The styles Pr1 and Pr2 correspond to the Ringerike style, whereas Pr3, Pr4 and Pr5 belong to what is more widely known as the Urnes style. Below follows a brief presentation of the various styles by showing sample runestones according to Rundata's annotation.estones according to Rundata's annotation.
, Els estils de les esteles rúniques canviar … Els estils de les esteles rúniques canviaren al llarg de l'època vikinga. Les pedres rúniques més antigues tenen un disseny simple, però es feren més complexes fins que, al final de la seua època, assoliren una notable perfecció en la factura, en les obres dels mestres picapedrers itinerants öpir i Visäte. La principal catalogació dels estils, la desenvolupà Anne-Sophie Gräslund. La seua sistematització es considerà un gran avanç i n'és l'estàndard actualment. Els estils són RAK, Fp, Pr1, Pr2, Pr3, Pr4 i Pr5, i abasten el període entre 980-1130, que és quan es feren la majoria de les pedres rúniques. Els estils Pr3, Pr4 i Pr5 corresponen al que es coneix com a estil Urnes, i els Pr1 i Pr2 també són coneguts com a estil Ringerike. Tot seguit s'exposen breument els estils mostrant algunes pedres com a exemples, d'acord amb la notació de Rundata:emples, d'acord amb la notació de Rundata:
|
| rdfs:comment |
Els estils de les esteles rúniques canviar … Els estils de les esteles rúniques canviaren al llarg de l'època vikinga. Les pedres rúniques més antigues tenen un disseny simple, però es feren més complexes fins que, al final de la seua època, assoliren una notable perfecció en la factura, en les obres dels mestres picapedrers itinerants öpir i Visäte. Tot seguit s'exposen breument els estils mostrant algunes pedres com a exemples, d'acord amb la notació de Rundata:emples, d'acord amb la notació de Rundata:
, Runensteinstil (schwedisch Runstensstilar) … Runensteinstil (schwedisch Runstensstilar) ist der übergeordnete Begriff für die stilistischen Veränderungen unterworfene Gestaltung von Runensteinen und verwandten Darstellungsträgern. Deren Gestaltung veränderte sich von der frühen Zeit ihres Auftretens über die Wikingerzeit bis zum frühen Mittelalter kontinuierlich. Auf den ersten Steinen wie dem Runenstein von Kalleby ist er sehr einfach, aber bald verfeinert er sich. Im engeren Sinn wird der Begriff „Runenstein-Stil“ oft als Synonym für den letzten und am weitesten entwickelten, wohl auch häufigsten Urnes-Stil benutzt, während die übergeordnete Bezeichnung alle Stilkonzepte auf nordischen und englischen Runensteinen sowie die Inschriften aus dem gleichen Zeitraum auf Felswänden und Findlingen umfasst. Zu den häufigen untergeordneten Sumfasst. Zu den häufigen untergeordneten S
, Lo stile o motivo delle pietre runiche var … Lo stile o motivo delle pietre runiche variò durante l'epoca vichinga. Le prime pietre runiche erano semplici come motivo, ma verso la fine dell'era delle pietre runiche divennero sempre più complesse e fatte da maestri runici itineranti come Öpir e Visäte. Una categorizzazione degli stili fu sviluppata da Anne-Sophie Gräslund negli anni 1990. La sua sistematizzazione è stata considerata una conquista ed è oggi uno standard. Gli stili sono RAK, Fp, Pr1, Pr2, Pr3, Pr4 e Pr5, e coprono il periodo 980-1130, che fu il periodo durante il quale furono fatte la maggior parte delle pietre runiche.tte la maggior parte delle pietre runiche.
, Runstensstilar byttes flera gånger under s … Runstensstilar byttes flera gånger under stenresandets blomstringsperiod, således från tidig vikingatid till äldre medeltid. Till en början var stenarna enkelt utformade, men blev snart alltmer förfinade och utfördes av kringresande runristare som Öpir och Visäte. Termen "runstensstil" användes ofta som en synonym för Urnesstil, medan den plurala varianten "runstensstilar" i stort sett inkluderar alla de övriga stilbegreppen som förekommer på nordiska, engelska och iriska runstenar, liksom i minnesinskrifter från samma tid i fasta stenblock och berghällar. Några av de vanligaste är Jellingestil, Ringerikestil, Mammenstil, Vendelstil, Gotländsk runstensstil, Fågelperspektiv och Rak stil. Därtill kan ett runstensmotiv vara en blandning av flera stilbegrepp.iv vara en blandning av flera stilbegrepp.
, Los estilos de las estelas rúnicas variaro … Los estilos de las estelas rúnicas variaron a lo largo de la época vikinga. Las piedras rúnicas más antiguas tienen un diseño simple, pero fueron ganando complejidad hasta que, al final de su época, alcanzaron una notable perfección en su factura, en las obras de los maestros canteros itinerantes Öpir y Visäte. A continuación se exponen brevemente los estilos mostrando algunas piedras como ejemplos, de acuerdo a la notación de Rundata:plos, de acuerdo a la notación de Rundata:
, The style or design of runestones varied d … The style or design of runestones varied during the Viking Age. The early runestones were simple in design, but towards the end of the runestone era they became increasingly complex and made by travelling runemasters such as Öpir and Visäte. A categorization of the styles was developed by Anne-Sophie Gräslund in the 1990s. Her systematization is considered to have been a break-through and is today a standard. The styles are RAK, Fp, Pr1, Pr2, Pr3, Pr4 and Pr5, and they cover the period 980-1130, which was the period during which most runestones were made.od during which most runestones were made.
|
