Browse Wiki & Semantic Web

Jump to: navigation, search
Http://dbpedia.org/resource/Petrochemistry
  This page has no properties.
hide properties that link here 
  No properties link to this page.
 
http://dbpedia.org/resource/Petrochemistry
http://dbpedia.org/ontology/abstract كيمياء النفط أو علم البتروكيماويات هو فرع من فروع علم الكيمياء الذي يدرس عمليات تحويل النفط والغاز الطبيعي إلى منتجات مفيدة ومواد خام. يدخل علم الكيمياء البترولية في الكثير من المتطلبات البشرية من صحة، تنقية، طعام، وما إلى ذلك. , La petroquímica es la rama de la química qLa petroquímica es la rama de la química que estudia la transformación del petróleo crudo (petróleo) y el gas natural en productos o materias primas útiles. Estos productos petroquímicos se han convertido en una parte esencial de la industria química actual en todo el mundo. La industria petroquímica es aquella dedicada a obtener derivados químicos del petróleo y de los gases asociados. Los productos petroquímicos incluyen todas las sustancias químicas que de ahí se derivan. La industria petroquímica moderna data de finales del siglo XIX. La mayor parte de los productos petroquímicos se fabrican a partir de un número relativamente pequeño de hidrocarburos, entre ellos el metano, el etano, propano, butano y los aromáticos como el benceno, tolueno y xileno. La petroquímica, por lo tanto, aporta los conocimientos y mecanismos para la producción de productos petroquímicos, combustibles fósiles, como la gasolina, el gasoil, el querosén o el gas licuado de petróleo (GLP). Esta ciencia también trata sobre la producción de fertilizantes, pesticidas y herbicidas, asfaltos, fibras sintéticas y la fabricación de distintos plásticos. Los guantes, los borradores y las pinturas, entre muchos otros artículos de uso cotidiano, forman parte de la producción petroquímica. Los procesos para la obtención de los productos petroquímicos se llevan a cabo en refinerías e implican cambios físicos y químicos de los hidrocarburos. El proceso básico, que divide al petróleo y al gas natural en diversos compuestos más ligeros, se conoce como cracking (se desdoblan las moléculas). La combinación entre los petroquímicos básicos y distintos insumos químicos permiten obtener petroquímicos intermedios como las resinas en base al metanol (utilizadas para la fabricación de gomas, plásticos, detergentes y lubricantes), los poliuretanos (empleados en la fabricación de colchones y plásticos) y los acetaldehídos (que derivan en perfumes, saborizantes y otros). La industria petroquímica exige importantes medidas de seguridad para evitar los daños ambientales ya que sus procesos son potencialmente contaminantes y de alto impacto medioambiental.minantes y de alto impacto medioambiental. , Unter Petrochemie (auch Petrolchemie; nach altgriechisch petros ‚Fels‘ und lateinisch oleum ‚Öl‘) versteht man die Herstellung von chemischen Produkten aus Erdgas und geeigneten Fraktionen des Erdöls. , На́фтохі́мія (рос. нефтехимия, англ. petroНа́фтохі́мія (рос. нефтехимия, англ. petroleum chemistry, нім. Petrolchemie f, Erdölchemie f) — галузь науки, яка займається питаннями хімічної переробки нафти та її компонентів. Нафтохімія — науковий напрям, пов'язаний з вивченням нафти як природного об'єкта і продуктів її переробки, з розробкою й використанням термічних, каталітичних та інших нових методів перетворення вуглеводнів, з одержанням на основі нафтової сировини різних технічно важливих продуктів. Основна мета нафтохімії полягає в дослідженні хімічного складу нафт, розробленні методів і процесів одержання з нафти паливно-мастильних матеріалів, функціональних похідних вуглеводнів, розчинників, сировини для хімічної промисловості, зокрема для хімії полімерів, розробленні методів синтезу функціональних похідних вуглеводнів, створенні наукових основ технології .нів, створенні наукових основ технології . , Petrokemio estas branĉo de kemio kiu studas la transformon de nafto kaj tergaso en utilajn produktojn aŭ krudaĵojn. Tiuj petrolkemiaĵoj aŭ petrokemiaĵoj fariĝis esenca parto de la kemia industrio hodiaŭ. , 石油化学(せきゆかがく、英語:petrochemistry)または石油化学工業とは、石油、または天然ガスなどを原料として、合成繊維や合成樹脂などを作る化学工業の一分野である。生成物が燃料や潤滑用油など、より上流に位置する石油精製業に属している場合はここには含まない。 , Понятие нефтехимии охватывает несколько взПонятие нефтехимии охватывает несколько взаимосвязанных значений: * раздел химии, изучающий механизм превращений углеводородов нефти и природного газа в полезные продукты и сырьевые материалы; * раздел химической технологии (второе название — нефтехимический синтез), описывающий технологические процессы, применяемые в промышленности при переработке нефти и природного газа — ректификация, крекинг, риформинг, алкилирование, изомеризация, коксование, пиролиз, дегидрирование (в том числе окислительное), гидрирование, гидратация, , окисление, нитрование и др.; * отрасль химической промышленности, включающая производства, общей чертой которых является глубокая химическая переработка углеводородного сырья (фракций нефти, природного и попутного газа). Задачи: * Выявление закономерностей формирования компонентного состава нефти и структуры нефтяных дисперсных систем. * Создание научных основ нетрадиционных методов увеличения нефтеотдачи: физико-химического регулирования фильтрационных потоков, ограничения водопритока, микробиологического воздействия на пласт. * Изучение механизмов структурообразования и реологии нефтяных дисперсных систем в процессах добычи, транспорта и переработки углеводородного сырья. * Физико-химические основы создания новых материалов и технологий их применения для решения экологических проблем нефтехимии и нефтепереработки. * Разработка геоинформационных систем по геологии и химии нефти и технологий для решения проблем окружающей среды и устойчивого развития региона. Анализ и экологическая оценка технологий получения и применения химических продуктов.лучения и применения химических продуктов. , Η Πετροχημεία είναι ένας κλάδος της χημείαΗ Πετροχημεία είναι ένας κλάδος της χημείας, ο οποίος μελετά την μετατροπή του αργού πετρελαίου (πετρέλαιο) και του φυσικού αερίου σε χρήσιμα προϊόντα ή πρώτες ύλες. Αυτά τα λεγόμενα και πετροχημικά έχουν γίνει ένα ουσιαστικό μέρος της χημικής βιομηχανίας σήμερα.τικό μέρος της χημικής βιομηχανίας σήμερα. , Petrochemie is de tak van scheikunde die zPetrochemie is de tak van scheikunde die zich bezighoudt met verwerking van aardolie (petroleum) en de producten daaruit. Deze kennis wordt vooral ingezet in de petrochemische industrie, bijvoorbeeld bij het kraken van aardolieproducten in een aardolieraffinaderij. De eerste commerciële toepassing van een product uit de petrochemie was in 1920 isopropylalcohol, dat voor cosmetica gebruikt wordt. De petrochemische industrie is een onderdeel van de chemische industrie. een onderdeel van de chemische industrie. , Petrochemie je obor chemie, který studuje přeměny ropy a zemního plynu na využitelné produkty a materiály. , A petroquímica é o ramo da indústria químiA petroquímica é o ramo da indústria química orgânica que emprega como matérias-primas o gás natural, gases liquefeitos de petróleo, gases residuais de refinaria, naftas, querosene, parafinas, resíduos de refinação de petróleo e alguns tipos de petróleo crus. A indústria petroquímica é organizada em produtores de primeira geração, de segunda geração e de terceira geração com base na transformação de diversas matérias-primas ou insumos. Os países com as indústrias petroquímicas de maior porte são a China, Estados Unidos, Japão, Alemanha, França e Coreia do Sul. O acesso a grandes reservas petrolíferas e por consequência às matérias-primas da indústria petroquímica foi um dos fatores que levaram à ocorrência da Segunda Guerra Mundial. Os países do Eixo, principalmente a Alemanha Nazista e o Império do Japão ambicionavam tomar o controle da produção petróleo dos países vizinhos. A derrota das tropas de Hitler em Stalingrado, quando se dirigiam aos campos de petróleo de Baku na União Soviética e os japoneses, que consumiam petróleo shale de Manchukuo, mas não conseguiram romper o cerco dos Estados Unidos no Pacífico após os ataques a Pearl Harbor e como os nazistas além da falta de petróleo tinham de enfrentar os Aliados, que controlavam as principais fontes de petróleo. No Brasil, que detém a maior indústria petroquímica da América Latina, se destaca a Braskem, que em 2018 se situava entre as vinte maiores empresas petroquímicas do mundo.e maiores empresas petroquímicas do mundo. , La pétrochimie est (au sein de la carbochiLa pétrochimie est (au sein de la carbochimie) l'ensemble des technologies étudiant ou utilisant le pétrole ou le gaz naturel (principalement composé de méthane et d'éthane) pour fabriquer des composés chimiques synthétiques (existant ou non dans la nature ; dans le dernier cas, ces composés sont dits « artificiels »). Ces techniques reposent sur des réactions chimiques, souvent catalysées. Les distillats naturels et le gaz de schiste sont des matières premières apparentées également employées. Le monde est devenu très dépendant des matières plastiques et des engrais de synthèse, et donc de la pétrochimie qui les produit, elle même très dépendante des ressources fossiles. Dans une étude prospective de l’AIE, un scénario baptisé « Technologies propres » (2018) est le seul compatible avec l’atteinte des objectifs de développement durable (ODD) de l'ONU, et dans ce scénario, la pétrochimie reste l'unique « segment en croissance de la demande mondiale de pétrole » dans la période de transition énergétique de 2018 à 2050. En 2017, la pétrochimie absorbe 13 millions de barils de pétrole brut chaque jour et 300 milliards de m3 de gaz, ce qui en fait le secteur le plus carboné de l'industrie après le secteur de la production d'énergie (il a compté cette année-là pour 14 % de la consommation mondiale de pétrole et 8 % de la consommation de gaz), en contribuant fortement aux émissions de gaz à effet de serre (3ème émetteur mondial de CO2 industriel si l'on ne tient pas compte des émissions indirectes. C'est un secteur en expansion continue qui a consommé en 2017 près de 10 % de l’énergie finale disponible au niveau mondial. À lui seul il engloutit presque le tiers des besoins industriels d’énergie. Mondialement, c’est le second consommateur de pétrole (14 %) après le secteur du transport (56 %) et devant celui du bâtiments (8 %) ou la production d’électricité (5 %). Il a aussi consommé 8 % de tout le gaz extrait et pourrait selon l'AIE être la source de près de 50 % des besoins supplémentaires en pétrole de 2018 à 2050.supplémentaires en pétrole de 2018 à 2050. , Petrokemi är en avdelning inom den industriella kemin, som sysslar med raffineringen av petroleum och naturgas samt deras sidoprodukter. , La petroquímica és un conjunt de tècniquesLa petroquímica és un conjunt de tècniques que tenen per objecte l'obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli. Hom pot classificar les tècniques petroquímiques en dos grans grups: processos d'obtenció de productes bàsics de síntesi i processos de fabricació de derivats dels productes bàsics anteriors. Dins el primer grup hom distingeix l'obtenció de l'hidrogen i del gas de síntesi, la fabricació d'olefines, d'acetilè, d'aromàtics i d'hidrocarburs de quatre carbonis. Per a l'obtenció d'hidrogen i de gas de síntesi hom parteix del gas natural als EUA i de la nafta a Europa i al Japó. Els processos emprats són els de reforming amb vapor d'aigua i el d'oxidació parcial. El reforming amb vapor d'aigua es fonamenta en la reacció catalítica (amb catalitzador de níquel) i endotèrmica de l'hidrocarbur en fase gasosa amb el vapor d'aigua a 760-870 °C. La reacció té lloc en dues etapes dins uns forns tubulars, i hom n'obté una mescla de CO i H2, el gas de síntesi. L'oxidació parcial és una reacció no catalítica que hom efectua a una temperatura de 1.100 a 3.800 °C i a una pressió de 14 a 40 atm, i en la qual la càrrega (gas natural, nafta o, ocasionalment, una fracció més pesant) entra en el forn per un cremador especial juntament amb oxigen i vapor d'aigua. La reacció és una combustió incompleta en la qual hom obté el gas de síntesi. Hom sotmet la mescla de CO i H2 a un procés de conversió per tal d'aconseguir les proporcions adequades de cadascun dels components segons la finalitat que hom li vulgui donar. Aquesta conversió és produïda per reacció catalítica del CO amb el vapor d'aigua a 260 °C i en presència d'un catalitzador de coure o de ferro. El CO₂ obtingut és eliminat per rentatge amb sosa càustica o amb amines. Per a l'obtenció de les olefines hom parteix de l'età o del propà (o bé d'una mescla d'ambdós) als EUA i de les naftes a Europa i al Japó. El procés d'obtenció és el craqueig tèrmic amb vapor d'aigua en un forn tubular de pas únic, a 800 °C i en fase gasosa. La reacció és fortament endotèrmica i hom dilueix la càrrega en vapor d'aigua que no intervé en la reacció. Dins el forn es produeixen reaccions de deshidrogenació i trencament molecular que donen un producte final amb una elevada proporció d'etilè si hom parteix de l'età, d'etilè i propilè si hom parteix del propà, i d'etilè, propilè i butandiè si hom parteix de les naftes. A la sortida del forn els gasos són refredats bruscament per tal d'interrompre la reacció i obtenir un rendiment elevat, i hom els renta per tal d'eliminar els components àcids. La separació té lloc per destil·lació fraccionada. Per a la fabricació de l'acetilè hom parteix del metà, el qual, en un forn de rebliment refractari (procés cíclic), en un forn amb cremador especial (procés d'oxidació parcial) o en un forn d'arc elèctric, es converteix en acetilè a temperatures que oscil·len entre els 1 400 i els 1 600 °C. A la sortida del reactor els gasos es refreden bruscament i hom recupera l'acetilè per absorció selectiva amb aigua o cetona. Existeixen algunes variants d'aquests procediments, que permeten d'obtenir conjuntament etilè i acetilè en les proporcions desitjades. A les refineries, hom obté aromàtics en les unitats de reforming catalític i en les unitats de fabricació d'olefines que empren naftes com a primeres matèries. En ambdós casos els aromàtics formen part d'unes mescles complexes d'hidrocarburs, de les quals cal separar-los per destil·lació azeotròpica, per destil·lació extractiva o per extracció. En el primer cas hom empra la o el nitrometà, que formen un azeotrop amb els aromàtics, el qual hom destil·la pel cap d'una columna de destil·lació; en el segon cas hom destil·la una mescla d'aromàtics amb fenol o cresol; per a l'extracció hom empra diòxid de sofre o dietilenglicol en medi aquós. Un cop obtingudes les mescles aromàtiques, hom els separa per destil·lació fraccionada o per absorció. Hi ha també processos que permeten d'obtenir un aromàtic a partir d'un altre compost del mateix grup (metilació, hidrodesalquilació, transalquilació, isomerització, etc.). Hom troba els hidrocarburs de quatre carbonis en el gas natural i en els gasos de refineria (butans), com a subproducte en la fabricació d'olefines (butandiè) o bé com a efluents del craqueig tèrmic o catalític (butens). A Europa i al Japó hom obté el butandiè a les unitats d'obtenció d'olefines per destil·lació extractiva amb furfural, acetonitril o altres agents de destil·lació, o bé per absorció amb acetat de coure i amoni; als EUA hom l'obté per deshidrogenació catalítica del butè i del butà, per oxideshidrogenació dels butilens o per oxidació parcial amb aire. A partir de tots aquests productes bàsics hom obté nombrosos productes derivats per mitjà de procediments diversos. Del gas de síntesi hom obté el metanol per reacció del gas amb una proporció hidrogen/diòxid de carboni de 2,25, en presència d'òxid de crom i de zinc; l'amoníac per reacció catalítica de l'hidrogen amb nitrogen atmosfèric; el formol per deshidrogenació i oxidació parcial del metanol en presència d'un catalitzador d'argent o per oxidació del metanol en presència de molibdat de ferro, i la urea per reacció d'amoníac amb gas carbònic. De l'etilè hom obté l'etanol per absorció amb àcid sulfúric i hidròlisi posterior o bé per hidratació catalítica amb àcid fosfòric; l'acetaldehid per oxidació en fase líquida catalitzada amb clorur de pal·ladi i amb clorur cúpric com a oxidant; l'òxid d'etilè per reacció amb oxigen en presència d'un catalitzador d'argent; el clorur de vinil per cloració o oxicloració catalitzada per clorur cúpric; els polietilens d'alta i de baixa densitat per polimerització catalítica, i l'acrilonitril per reacció d'òxid d'etilè i cianhídric, en presència d'àlcalis, i deshidrogenació en presència d'alúmina. Del propilè hom obté l'òxid de propilè per tractament amb àcid hipoclorós i hidròlisi posterior; l'acroleïna per oxidació amb aire en presència d'òxid de coure i de molibdè; l'isopropanol per reacció amb sulfúric o per hidratació directa amb catalitzador homogeni; l'acetona per deshidrogenació de l'isopropanol en presència d'un catalitzador de coure; la glicerina per cloració i posterior saponificació amb sosa o per reacció de l'acetaldehid amb l'òxid de propilè (o bé a partir de l'acroleïna per reacció amb peròxid d'hidrogen o per tractament amb àcid hipoclorós i posterior saponificació); els butanols per síntesi oxo amb un catalitzador de cobalt-carbonil; el cumè per alquilació de benzè amb propilè i clorur alumínic o àcid fosfòric; el pilipropilè per polimerització catalítica, i l'acrilonitril per oxidació en presència de fosfomolibdat de bismut i urani. De l'acetilè hom obté el clorur de vinil per reacció amb clorur d'hidrogen en presència de carbó actiu impregnat de clorur mercúric; l'acrilonitril per addició de cianur d'hidrogen; l'acetaldehid per hidratació de l'acetilè; l'àcid acètic per oxidació de l'acetaldehid amb aire o oxigen en presència d'acetat de cobalt o de manganès, i l'anhídrid acètic per oxidació de l'acetaldehid amb acetats de coure, cobalt o manganès. Del butilè i del butandiè hom obté el cautxú sintètic SBR, copolímer del butandiè i l'estirè; el buna N, cautxú sintètic copolímer del butandiè i l'acrilonitril; el polibutandiè, polímer estereoespecífic del butandiè; l'hexametilendiamina a base de niló 66 i niló 6/10; l'isoprè a partir d'isobutè i formol, i el cautxú butil a partir del butilè. Els derivats aromàtics més importants són l'estirè, que hom obté per deshidrogenació de l'etilbenzè; el fenol, produït per oxidació del cumè; el ciclohexà, que hom obté per hidrogenació del benzè en presència d'un catalitzador de níquel o de platí; el nitrobenzè, producte de la nitració del benzè amb una mescla sulfonítrica; l'anilina, obtinguda per reducció del nitrobenzè o per reacció de fenol i amoníac; l'anhídrid ftàlic, que hom obté per oxidació del naftalè o de l'ortoxilè; l'àcid tereftàlic, produït a partir del toluè o de xilens per oxidació amb àcid nítric, i el dodecilbenzè, que hom obté per reacció del benzè i el tetrapropilè en presència de clorur d'alumini. Finalment, el fum d'estampa és el producte de la combustió incompleta de metà o olis en uns forns especials.eta de metà o olis en uns forns especials. , 石油化學(英語:Petrochemistry)是研究石油及其產品的組成和性質、石化過程的一門學科。 其中最常見的兩大類產物分別為:烯烴和芳香烴。煉油廠藉由流化催化裂化提煉生產烯烴和芳香烴。化工廠通過天然氣液體(如乙烷和丙烷)的生產烯烴,通過石腦油催化重整生產芳香烴。烯烴和芳香烴是各種材料(如溶劑、清潔劑和黏合劑)的原料。烯烴是用於塑料、樹脂、纖維、彈性體、潤滑劑和凝膠中的聚合物和低聚物的原料。
http://dbpedia.org/ontology/wikiPageID 2016067
http://dbpedia.org/ontology/wikiPageLength 27
http://dbpedia.org/ontology/wikiPageRedirects http://dbpedia.org/resource/Petrochemical +
http://dbpedia.org/ontology/wikiPageRevisionID 1122094203
http://dbpedia.org/ontology/wikiPageWikiLink http://dbpedia.org/resource/Petrochemical +
http://purl.org/linguistics/gold/hypernym http://dbpedia.org/resource/Branch +
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom http://en.wikipedia.org/wiki/Petrochemistry?oldid=1122094203&ns=0 +
http://xmlns.com/foaf/0.1/isPrimaryTopicOf http://en.wikipedia.org/wiki/Petrochemistry +
owl:sameAs http://nn.dbpedia.org/resource/Petrokjemi + , http://ro.dbpedia.org/resource/Petrochimie + , http://sr.dbpedia.org/resource/%D0%9F%D0%B5%D1%82%D1%80%D0%BE%D1%85%D0%B5%D0%BC%D0%B8%D1%98%D0%B0 + , http://tr.dbpedia.org/resource/Petrokimya + , http://fr.dbpedia.org/resource/P%C3%A9trochimie + , http://sl.dbpedia.org/resource/Petrokemija + , http://lt.dbpedia.org/resource/Naftos_chemija + , http://cs.dbpedia.org/resource/Petrochemie + , http://he.dbpedia.org/resource/%D7%A4%D7%98%D7%A8%D7%95%D7%9B%D7%99%D7%9E%D7%99%D7%94 + , http://el.dbpedia.org/resource/%CE%A0%CE%B5%CF%84%CF%81%CE%BF%CF%87%CE%B7%CE%BC%CE%B5%CE%AF%CE%B1 + , http://ar.dbpedia.org/resource/%D9%83%D9%8A%D9%85%D9%8A%D8%A7%D8%A1_%D8%A7%D9%84%D9%86%D9%81%D8%B7 + , http://da.dbpedia.org/resource/Petrokemi + , https://global.dbpedia.org/id/4aKb5 + , http://ky.dbpedia.org/resource/%D0%9C%D1%83%D0%BD%D0%B0%D0%B9_%D1%85%D0%B8%D0%BC%D0%B8%D1%8F%D1%81%D1%8B + , http://d-nb.info/gnd/4173958-9 + , http://sv.dbpedia.org/resource/Petrokemi + , http://zh.dbpedia.org/resource/%E7%9F%B3%E6%B2%B9%E5%8C%96%E5%AD%A6 + , http://ms.dbpedia.org/resource/Petrokimia + , http://hu.dbpedia.org/resource/Petrolk%C3%A9mia + , http://nds.dbpedia.org/resource/Petrochemie + , http://de.dbpedia.org/resource/Petrochemie + , http://yago-knowledge.org/resource/Petrochemistry + , http://uk.dbpedia.org/resource/%D0%9D%D0%B0%D1%84%D1%82%D0%BE%D1%85%D1%96%D0%BC%D1%96%D1%8F + , http://az.dbpedia.org/resource/Petrokimya + , http://vi.dbpedia.org/resource/H%C3%B3a_d%E1%BA%A7u + , http://ru.dbpedia.org/resource/%D0%9D%D0%B5%D1%84%D1%82%D0%B5%D1%85%D0%B8%D0%BC%D0%B8%D1%8F + , http://et.dbpedia.org/resource/Petrokeemia + , http://ca.dbpedia.org/resource/Petroqu%C3%ADmica + , http://ja.dbpedia.org/resource/%E7%9F%B3%E6%B2%B9%E5%8C%96%E5%AD%A6 + , http://www.wikidata.org/entity/Q493630 + , http://be.dbpedia.org/resource/%D0%9D%D0%B0%D1%84%D1%82%D0%B0%D1%85%D1%96%D0%BC%D1%96%D1%8F + , http://nl.dbpedia.org/resource/Petrochemie + , http://no.dbpedia.org/resource/Petrokjemi + , http://rdf.freebase.com/ns/m.06f888 + , http://eo.dbpedia.org/resource/Petrolkemio + , http://sh.dbpedia.org/resource/Petrohemija + , http://fa.dbpedia.org/resource/%D9%BE%D8%AA%D8%B1%D9%88%D8%B4%DB%8C%D9%85%DB%8C + , http://gl.dbpedia.org/resource/Petroqu%C3%ADmica + , http://dbpedia.org/resource/Petrochemistry + , http://hr.dbpedia.org/resource/Petrokemija + , http://pt.dbpedia.org/resource/Ind%C3%BAstria_petroqu%C3%ADmica + , http://es.dbpedia.org/resource/Petroqu%C3%ADmica +
rdf:type http://dbpedia.org/class/yago/Part113809207 + , http://dbpedia.org/class/yago/Compound114818238 + , http://dbpedia.org/class/yago/Chemical114806838 + , http://dbpedia.org/class/yago/Substance100019613 + , http://dbpedia.org/class/yago/Matter100020827 + , http://dbpedia.org/class/yago/OrganicCompound114727670 + , http://dbpedia.org/class/yago/Material114580897 + , http://dbpedia.org/class/yago/Abstraction100002137 + , http://dbpedia.org/ontology/Organisation + , http://dbpedia.org/class/yago/Relation100031921 + , http://dbpedia.org/class/yago/Hydrocarbon114911057 + , http://dbpedia.org/class/yago/WikicatHydrocarbons + , http://dbpedia.org/class/yago/PhysicalEntity100001930 +
rdfs:comment La petroquímica es la rama de la química qLa petroquímica es la rama de la química que estudia la transformación del petróleo crudo (petróleo) y el gas natural en productos o materias primas útiles. Estos productos petroquímicos se han convertido en una parte esencial de la industria química actual en todo el mundo. Los procesos para la obtención de los productos petroquímicos se llevan a cabo en refinerías e implican cambios físicos y químicos de los hidrocarburos. El proceso básico, que divide al petróleo y al gas natural en diversos compuestos más ligeros, se conoce como cracking (se desdoblan las moléculas).omo cracking (se desdoblan las moléculas). , La pétrochimie est (au sein de la carbochiLa pétrochimie est (au sein de la carbochimie) l'ensemble des technologies étudiant ou utilisant le pétrole ou le gaz naturel (principalement composé de méthane et d'éthane) pour fabriquer des composés chimiques synthétiques (existant ou non dans la nature ; dans le dernier cas, ces composés sont dits « artificiels »). Ces techniques reposent sur des réactions chimiques, souvent catalysées. Les distillats naturels et le gaz de schiste sont des matières premières apparentées également employées.premières apparentées également employées. , 石油化學(英語:Petrochemistry)是研究石油及其產品的組成和性質、石化過程的一門學科。 其中最常見的兩大類產物分別為:烯烴和芳香烴。煉油廠藉由流化催化裂化提煉生產烯烴和芳香烴。化工廠通過天然氣液體(如乙烷和丙烷)的生產烯烴,通過石腦油催化重整生產芳香烴。烯烴和芳香烴是各種材料(如溶劑、清潔劑和黏合劑)的原料。烯烴是用於塑料、樹脂、纖維、彈性體、潤滑劑和凝膠中的聚合物和低聚物的原料。 , Petrokemio estas branĉo de kemio kiu studas la transformon de nafto kaj tergaso en utilajn produktojn aŭ krudaĵojn. Tiuj petrolkemiaĵoj aŭ petrokemiaĵoj fariĝis esenca parto de la kemia industrio hodiaŭ. , Petrokemi är en avdelning inom den industriella kemin, som sysslar med raffineringen av petroleum och naturgas samt deras sidoprodukter. , A petroquímica é o ramo da indústria químiA petroquímica é o ramo da indústria química orgânica que emprega como matérias-primas o gás natural, gases liquefeitos de petróleo, gases residuais de refinaria, naftas, querosene, parafinas, resíduos de refinação de petróleo e alguns tipos de petróleo crus. A indústria petroquímica é organizada em produtores de primeira geração, de segunda geração e de terceira geração com base na transformação de diversas matérias-primas ou insumos. Os países com as indústrias petroquímicas de maior porte são a China, Estados Unidos, Japão, Alemanha, França e Coreia do Sul. O acesso a grandes reservas petrolíferas e por consequência às matérias-primas da indústria petroquímica foi um dos fatores que levaram à ocorrência da Segunda Guerra Mundial. Os países do Eixo, principalmente a Alemanha Nazista e o xo, principalmente a Alemanha Nazista e o , Понятие нефтехимии охватывает несколько взПонятие нефтехимии охватывает несколько взаимосвязанных значений: * раздел химии, изучающий механизм превращений углеводородов нефти и природного газа в полезные продукты и сырьевые материалы; * раздел химической технологии (второе название — нефтехимический синтез), описывающий технологические процессы, применяемые в промышленности при переработке нефти и природного газа — ректификация, крекинг, риформинг, алкилирование, изомеризация, коксование, пиролиз, дегидрирование (в том числе окислительное), гидрирование, гидратация, , окисление, нитрование и др.; * отрасль химической промышленности, включающая производства, общей чертой которых является глубокая химическая переработка углеводородного сырья (фракций нефти, природного и попутного газа).акций нефти, природного и попутного газа). , На́фтохі́мія (рос. нефтехимия, англ. petroНа́фтохі́мія (рос. нефтехимия, англ. petroleum chemistry, нім. Petrolchemie f, Erdölchemie f) — галузь науки, яка займається питаннями хімічної переробки нафти та її компонентів. Нафтохімія — науковий напрям, пов'язаний з вивченням нафти як природного об'єкта і продуктів її переробки, з розробкою й використанням термічних, каталітичних та інших нових методів перетворення вуглеводнів, з одержанням на основі нафтової сировини різних технічно важливих продуктів.ровини різних технічно важливих продуктів. , Petrochemie is de tak van scheikunde die zPetrochemie is de tak van scheikunde die zich bezighoudt met verwerking van aardolie (petroleum) en de producten daaruit. Deze kennis wordt vooral ingezet in de petrochemische industrie, bijvoorbeeld bij het kraken van aardolieproducten in een aardolieraffinaderij. De eerste commerciële toepassing van een product uit de petrochemie was in 1920 isopropylalcohol, dat voor cosmetica gebruikt wordt. De petrochemische industrie is een onderdeel van de chemische industrie. een onderdeel van de chemische industrie. , La petroquímica és un conjunt de tècniquesLa petroquímica és un conjunt de tècniques que tenen per objecte l'obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli. Hom pot classificar les tècniques petroquímiques en dos grans grups: processos d'obtenció de productes bàsics de síntesi i processos de fabricació de derivats dels productes bàsics anteriors. Dins el primer grup hom distingeix l'obtenció de l'hidrogen i del gas de síntesi, la fabricació d'olefines, d'acetilè, d'aromàtics i d'hidrocarburs de quatre carbonis. Per a l'obtenció d'hidrogen i de gas de síntesi hom parteix del gas natural als EUA i de la nafta a Europa i al Japó. Els processos emprats són els de reforming amb vapor d'aigua i el d'oxidació parcial.amb vapor d'aigua i el d'oxidació parcial. , Petrochemie je obor chemie, který studuje přeměny ropy a zemního plynu na využitelné produkty a materiály. , Η Πετροχημεία είναι ένας κλάδος της χημείαΗ Πετροχημεία είναι ένας κλάδος της χημείας, ο οποίος μελετά την μετατροπή του αργού πετρελαίου (πετρέλαιο) και του φυσικού αερίου σε χρήσιμα προϊόντα ή πρώτες ύλες. Αυτά τα λεγόμενα και πετροχημικά έχουν γίνει ένα ουσιαστικό μέρος της χημικής βιομηχανίας σήμερα.τικό μέρος της χημικής βιομηχανίας σήμερα. , Unter Petrochemie (auch Petrolchemie; nach altgriechisch petros ‚Fels‘ und lateinisch oleum ‚Öl‘) versteht man die Herstellung von chemischen Produkten aus Erdgas und geeigneten Fraktionen des Erdöls. , كيمياء النفط أو علم البتروكيماويات هو فرع من فروع علم الكيمياء الذي يدرس عمليات تحويل النفط والغاز الطبيعي إلى منتجات مفيدة ومواد خام. يدخل علم الكيمياء البترولية في الكثير من المتطلبات البشرية من صحة، تنقية، طعام، وما إلى ذلك. , 石油化学(せきゆかがく、英語:petrochemistry)または石油化学工業とは、石油、または天然ガスなどを原料として、合成繊維や合成樹脂などを作る化学工業の一分野である。生成物が燃料や潤滑用油など、より上流に位置する石油精製業に属している場合はここには含まない。
rdfs:label Petroquímica , 石油化学 , Πετροχημεία , Pétrochimie , Petrokemi , Нефтехимия , Нафтохімія , Petrochemie , كيمياء النفط , Indústria petroquímica , Petrochemistry , Petrolkemio
hide properties that link here 
http://dbpedia.org/resource/Xiao_Guangyan + http://dbpedia.org/ontology/academicDiscipline
http://dbpedia.org/resource/Samuel_Dossou-Aworet + http://dbpedia.org/ontology/education
http://dbpedia.org/resource/Azov_Lubricants_and_Oils + http://dbpedia.org/ontology/industry
http://dbpedia.org/resource/Ray_Wendland + http://dbpedia.org/ontology/knownFor
http://dbpedia.org/resource/Repsol + http://dbpedia.org/ontology/product
http://dbpedia.org/resource/Sonatrach + , http://dbpedia.org/resource/Ray_Wendland + , http://dbpedia.org/resource/Pau%2C_Pyr%C3%A9n%C3%A9es-Atlantiques + , http://dbpedia.org/resource/Samuel_Dossou-Aworet + , http://dbpedia.org/resource/Azov_Lubricants_and_Oils + , http://dbpedia.org/resource/Royal_Commission_on_Fuel_and_Engines + , http://dbpedia.org/resource/Economy_of_Portugal + , http://dbpedia.org/resource/D._Mendeleev_University_of_Chemical_Technology_of_Russia + , http://dbpedia.org/resource/Chemist + , http://dbpedia.org/resource/Oiltanking + , http://dbpedia.org/resource/IPIP_SA + , http://dbpedia.org/resource/Luis_E._Miramontes + , http://dbpedia.org/resource/Bashe_Awil_Omar + , http://dbpedia.org/resource/Ethanol + , http://dbpedia.org/resource/John_Bierwirth + , http://dbpedia.org/resource/List_of_Pomona_College_people + , http://dbpedia.org/resource/Economic_history_of_Azerbaijan + , http://dbpedia.org/resource/Zahra_Shahtakhtinskaya + , http://dbpedia.org/resource/List_of_academic_fields + , http://dbpedia.org/resource/Leuna_works + , http://dbpedia.org/resource/Pskov_State_University + , http://dbpedia.org/resource/Yusif_Mammadaliyev + , http://dbpedia.org/resource/Outline_of_chemistry + , http://dbpedia.org/resource/Outline_of_academic_disciplines + , http://dbpedia.org/resource/Carbon_nanofiber + , http://dbpedia.org/resource/Jinzhou + , http://dbpedia.org/resource/North_Aceh_Regency + , http://dbpedia.org/resource/Xiao_Guangyan + , http://dbpedia.org/resource/Copper%28I%29_acetylide + , http://dbpedia.org/resource/Repsol + , http://dbpedia.org/resource/Sorocaba + , http://dbpedia.org/resource/Ryoo_Ryong + , http://dbpedia.org/resource/Gerhard_Lauter + , http://dbpedia.org/resource/Absheron_Economic_Region + , http://dbpedia.org/resource/Carbochemistry + , http://dbpedia.org/resource/Karl_Engler + , http://dbpedia.org/resource/Superacid + , http://dbpedia.org/resource/Electrically_conducting_yarn + , http://dbpedia.org/resource/Titration + , http://dbpedia.org/resource/Museo_Nazionale_Scienza_e_Tecnologia_Leonardo_da_Vinci + , http://dbpedia.org/resource/Chemistry + , http://dbpedia.org/resource/Outline_of_natural_science + , http://dbpedia.org/resource/Cracking_%28chemistry%29 + , http://dbpedia.org/resource/Molybdenum_disulfide + , http://dbpedia.org/resource/Kazan_Federal_University + , http://dbpedia.org/resource/List_of_Russian_chemists + , http://dbpedia.org/resource/Rodovia_Professor_Zeferino_Vaz + , http://dbpedia.org/resource/University_of_Rojava + , http://dbpedia.org/resource/Lukoil + , http://dbpedia.org/resource/List_of_Russian_people + , http://dbpedia.org/resource/List_of_Russian_scientists + , http://dbpedia.org/resource/Chemical_industry_in_Russia + , http://dbpedia.org/resource/Salambek_Khadzhiyev + http://dbpedia.org/ontology/wikiPageWikiLink
http://dbpedia.org/resource/Azov_Lubricants_and_Oils + http://dbpedia.org/property/industry
http://en.wikipedia.org/wiki/Petrochemistry + http://xmlns.com/foaf/0.1/primaryTopic
http://dbpedia.org/resource/Petrochemistry + owl:sameAs
 

 

Enter the name of the page to start semantic browsing from.