| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Nicolas-Marie d'Alayrac, llamado Nicolas D … Nicolas-Marie d'Alayrac, llamado Nicolas Dalayrac (Muret, 8 de junio de 1753 - París, 26 de noviembre de 1809), fue un compositor francés. Convertido en abogado, fue alentado por su padre para abandonar su carrera y dedicarse a su pasión por la música. Obtuvo un puesto de subteniente en la guardia de Carlos X de Francia en la corte de Versailles, donde recibía un salario de 750 libras, que completaba con una renta de 450 libras acordadas con su padre. Se benefició de los consejos de Grétry. Sus primeras composiciones son dúos de violines, tríos de cuerdas o cuartetos. Las publicó bajo seudónimo con consonancia italiana. Los cuartetos tuvieron un gran éxito, y se descubrió la verdadera identidad de su autor. Según René-Charles Guilbert de Pixérécourt, fue miembro de la logia masónica de los «Neuf Sœurs» y compuso en 1778 la música para la recepción de Voltaire y la de la fiesta en honor de Benjamin Franklin en casa de Anne-Catherine de Ligniville Helvétius. Se casó con la actriz Gilberte Pétronille Sallarde. En la Revolución francesa, cambió su nombre de d'Alayrac a Dalayrac. En 1798, fue nombrado miembro de la Académie royale de Suède, y recibió la légion d'honneur en 1804. Compuso Le Poète et le musicien en ocasión del aniversario de la coronación de Napoléon en 1809. Algunas de sus obras fueron transcritas para piano por su contemporáneo Hyacinthe Jadin.iano por su contemporáneo Hyacinthe Jadin.
, Nicolas-Marie Dalayrac, (eigenlijk d'Alayrac) (maar ook: Dallairac, Daleyrac, Dallerac) (Muret, Haute-Garonne, 8 juni 1753 – Parijs, 26 november 1809) was een Frans componist en advocaat.
, Nicolas Dalayrac est un compositeur frança … Nicolas Dalayrac est un compositeur français né le 8 juin 1753 à Muret et mort le 27 novembre 1809 à Paris. Destiné à une carrière militaire, il fréquente de nombreux musiciens dans les salons parisiens, ce qui va décider de sa vocation. Ce n’est toutefois qu’assez tardivement, vers l’âge de trente ans, qu’il produit devant le public son premier opéra-comique. Parmi ses œuvres les plus populaires : Nina ou la Folle par amour (1786) qui aborde le thème de la folie et suscite un véritable enthousiasme lors de sa création, Les Deux Petits Savoyards (1789) qui traite du rapprochement des classes sociales, thème porteur des idéaux de la Révolution française, Camille ou le Souterrain (1791) jugé par certains comme sa meilleure production ou encore Léon ou le Château de Monténéro (1798) qui par ses leitmotive annonce un genre nouveau. S'il se forge une renommée internationale, il reste néanmoins moins connu dans le domaine lyrique qu'André Grétry. Il est également apprécié pour ses romances. Par ailleurs, il participe activement à l'élaboration du droit d'auteur. Initié en franc-maçonnerie, il est membre de la loge des Neuf Sœurs., il est membre de la loge des Neuf Sœurs.
, Nicolas-Marie Dalayrac (Muret, 8 de juny d … Nicolas-Marie Dalayrac (Muret, 8 de juny de 1753 – París, 27 de novembre de 1809) fou un compositor francès. Destinat pels seus pares a l'advocacia, no obstant consentiren en proporcionar-li un professor de violí, però com que això li feia oblidar els estudis, el professor fou despatxat, i el jove Dalayrac, que tenia una vivíssima passió per la música, continuà l'estudi del violí, i perquè la seva família no se n'assabentés, pujava cada nit al terrat de casa seva i allà s'entregava per complet a la seva passió. Unes monges veïnes que advertiren el risc que corria, avisaren a la família, que des de llavors el deixà en completa llibertat per seguir la seva afecció. El 1774 es traslladà a París amb l'objecte d'ampliar estudis, i les primeres obres foren alguns quartets, estrenant el 1871 les seves dues primeres òperes, que foren molt ben acollides pel públic, així com altres 48 més que escriví. Dalayrac es distingí pel sentiment dramàtic i per la seva facilitat melòdica, que algunes vegades degenerava en trivialitat. La seva orquestració era millorable i l'harmonia era moltes vegades força pobre. No obstant això, amb les condicions adés apuntades i certa ingenuïtat en la invenció melòdica n'hi havia prou en aquella època per fer perdonar defectes semblants què, just és confessar-ho, es presenten molt atenuats en les últimes òperes, en les quals és ben palesa la influència d'Étienne Nicolas Méhul i Luigi Cherubini. De caràcter noble i desinteressat, fou volgut per tothom qui el tractà, i se'n diu que en el moment que el banquer Sanaletta, que guardava tots els seus estalvis, havia fet fallida, morí el seu pare, instituint-lo hereu en perjudici del seu germà menor, i Dalayrac, sempre generós, anul·là el testament. La seva mort produí un sentiment general, i en el saló de descans de l'Òpera Còmica es col·locà el seu bust, degut a Castelier. Heus ací les seves obres:
* Le petit souper (1781)
* Le chevalier à la mode (1781)
* L'éclipse totale (1782)
* Le corsaire (1783)
* Les deux tuteurs (1784)
* L'amant statue (1785)
* La dot (1785)
* Nina (1786)
* Azémia (1787),
* Rénaud d'Ast (1787),
* Les deux sérénades (1788),
* Sargines (1788),
* Fauchette (1788),
* Les deux petits savoyards (1789),
* Raoul (1789),
* La soirée orageuse (1790),
* Le chêne patriotique (1790),
* Vert-Vert (1790),
* Camille —la millor de les seves òperes— (1791)
* Agnès et Olivier (1791),
* Philippe et Georgette (1791),
* Juliette et Romeo (1792),
* Ambroise (1793),
* Asquill (1793),
* Urgande et Merlin (1793),
* La prise de Toulon (1794),
* L'enfance de J. J. Rousseau (1794),
* Le détenu (1794),
* La pauvre femme (1795),
* Adèle et Dorsan (1795),
* Marianne (1796),
* La maison isolée (1797),
* Gulnare (1798),
* Alexis (1798),
* Le chateau de Monténéro (1798),
* Adolphe et Clara (1799),
* Le rocher de Leucade (1800),
* Une matinée de Catinat (1800),
* Léhénman (1801),
* La boucle de cheveux (1802),
* Picaros et Diego (1803),
* Le pavillon du Calife (1804),
* Gulistan (1805),
* Koulouf (1806),
* Lina (1807),
* Le poète et le musicien (1811) (1807),
* Le poète et le musicien (1811)
, Николя (Никола) Далейрак (фр. Nicolas Dalayrac; 8 июня 1753 — 27 ноября 1809) — французский композитор, работавший в основном в жанре опера комик. Кавалер ордена Почётного легиона.
, Nicolas Dalayrac (tidigare de Alayrac), född 8 juni 1753, död 26 november 1809, var en fransk sångspelskompositör.
, Nicolas Dalayrac (Muret, 1753 – Parigi, 18 … Nicolas Dalayrac (Muret, 1753 – Parigi, 1809) è stato un compositore francese. Esordì nel 1781, per poi essere autore, durante la sua carriera, di oltre 60 opere teatrali e di molta musica da camera. Massone, fu membro della Loge des Neuf Soeurs, appartenente al Grande Oriente di Francia.appartenente al Grande Oriente di Francia.
, Nicolas-Marie d'Alayrac (French: [nikola m … Nicolas-Marie d'Alayrac (French: [nikola mari dalerak]; bapt. 13 June 1753 – 26 November 1809), nicknamed the Musician poet, more commonly Nicolas Dalayrac, was a French composer of the Classical period. Intended for a military career, he made the acquaintance of many musicians in the Parisian salons, which convinced him of his true vocation. Among his most popular works, Nina, or The Woman Crazed with Love (1786), which tackles the theme of madness and arouses real enthusiasm during its creation, premiered on 23 November at the Stroganov Palace. The Two Little Savoyards (1789), which deals with the rapprochement of social classes, a theme bearing the ideals of the French Revolution, Camille ou le Souterrain (1791), judged as his best production or even Léon ou le Château de Monténéro (1798) who by his leitmotifs announces a new genre. If he forges an international reputation, he remains nevertheless less known in the lyrical field than André Grétry. His first compositions were violin duos, string trios and quartets. He published them under a pseudonym with Italian consonance. The quartets were very successful, and the true identity of their author was eventually discovered. According to René-Charles Guilbert de Pixérécourt, he was initiated into Freemasonry and was a member of the Masonic lodge of «The Nine Sisters». In 1778 he composed the music for the reception of Voltaire, and of the party in honor of Benjamin Franklin at the home of Anne-Catherine de Ligniville Helvétius. Dalayrac actively participated in the development of copyright.ticipated in the development of copyright.
, Nicolas-Marie Dalayrac (d’Alayrac) (* 8. J … Nicolas-Marie Dalayrac (d’Alayrac) (* 8. Juni 1753 in Muret (heute Département Haute-Garonne); † 26. November 1809 in Paris) war ein französischer Komponist. Er gehört unter den französischen Opernkomponisten des 19. Jahrhunderts zu den produktiven Vertretern der Opéra comique. produktiven Vertretern der Opéra comique.
, Nicolas-Marie d'Alayrac ou Nicolas Dalayrac (Muret, 8 de junho de 1753 — Paris, 26 de novembro de 1809), foi um compositor francês.
, Ніколя (Никола) Далейрак (фр. Nicolas Dalayrac; 8 червня 1753 — 27 листопада 1809) — французький композитор, працював переважно у жанрі опера комік. Кавалер ордена Почесного легіону.
, Nicolas Dalayrac (Nicolas d'Alayrac) (ur. … Nicolas Dalayrac (Nicolas d'Alayrac) (ur. 8 czerwca 1753 w Muret, zm. 26 listopada 1809 w Paryżu) – francuski kompozytor operowy. Komponował głównie opery komiczne, których stworzył około 60. Najbardziej znane:
* Nina ou la folle par amour (1786)
* Camille ou le souterrain (1791)
* Adolphe et Clara ou Les deux prisonniers (1799)
* Maison à vendre (1800)
* Gulistan ou Le Hulla de Samarcande (1805)
* Koulouf ou Les Chinois (1806)de (1805)
* Koulouf ou Les Chinois (1806)
|
| rdfs:comment |
Nicolas-Marie Dalayrac (Muret, 8 de juny d … Nicolas-Marie Dalayrac (Muret, 8 de juny de 1753 – París, 27 de novembre de 1809) fou un compositor francès. Destinat pels seus pares a l'advocacia, no obstant consentiren en proporcionar-li un professor de violí, però com que això li feia oblidar els estudis, el professor fou despatxat, i el jove Dalayrac, que tenia una vivíssima passió per la música, continuà l'estudi del violí, i perquè la seva família no se n'assabentés, pujava cada nit al terrat de casa seva i allà s'entregava per complet a la seva passió. Unes monges veïnes que advertiren el risc que corria, avisaren a la família, que des de llavors el deixà en completa llibertat per seguir la seva afecció.leta llibertat per seguir la seva afecció.
, Николя (Никола) Далейрак (фр. Nicolas Dalayrac; 8 июня 1753 — 27 ноября 1809) — французский композитор, работавший в основном в жанре опера комик. Кавалер ордена Почётного легиона.
, Nicolas-Marie Dalayrac, (eigenlijk d'Alayrac) (maar ook: Dallairac, Daleyrac, Dallerac) (Muret, Haute-Garonne, 8 juni 1753 – Parijs, 26 november 1809) was een Frans componist en advocaat.
, Nicolas Dalayrac (Nicolas d'Alayrac) (ur. … Nicolas Dalayrac (Nicolas d'Alayrac) (ur. 8 czerwca 1753 w Muret, zm. 26 listopada 1809 w Paryżu) – francuski kompozytor operowy. Komponował głównie opery komiczne, których stworzył około 60. Najbardziej znane:
* Nina ou la folle par amour (1786)
* Camille ou le souterrain (1791)
* Adolphe et Clara ou Les deux prisonniers (1799)
* Maison à vendre (1800)
* Gulistan ou Le Hulla de Samarcande (1805)
* Koulouf ou Les Chinois (1806)de (1805)
* Koulouf ou Les Chinois (1806)
, Nicolas-Marie d'Alayrac, llamado Nicolas D … Nicolas-Marie d'Alayrac, llamado Nicolas Dalayrac (Muret, 8 de junio de 1753 - París, 26 de noviembre de 1809), fue un compositor francés. Convertido en abogado, fue alentado por su padre para abandonar su carrera y dedicarse a su pasión por la música. Obtuvo un puesto de subteniente en la guardia de Carlos X de Francia en la corte de Versailles, donde recibía un salario de 750 libras, que completaba con una renta de 450 libras acordadas con su padre. Se benefició de los consejos de Grétry. En 1798, fue nombrado miembro de la Académie royale de Suède, y recibió la légion d'honneur en 1804.de, y recibió la légion d'honneur en 1804.
, Nicolas Dalayrac (Muret, 1753 – Parigi, 18 … Nicolas Dalayrac (Muret, 1753 – Parigi, 1809) è stato un compositore francese. Esordì nel 1781, per poi essere autore, durante la sua carriera, di oltre 60 opere teatrali e di molta musica da camera. Massone, fu membro della Loge des Neuf Soeurs, appartenente al Grande Oriente di Francia.appartenente al Grande Oriente di Francia.
, Nicolas Dalayrac est un compositeur frança … Nicolas Dalayrac est un compositeur français né le 8 juin 1753 à Muret et mort le 27 novembre 1809 à Paris. Destiné à une carrière militaire, il fréquente de nombreux musiciens dans les salons parisiens, ce qui va décider de sa vocation. Ce n’est toutefois qu’assez tardivement, vers l’âge de trente ans, qu’il produit devant le public son premier opéra-comique. Par ailleurs, il participe activement à l'élaboration du droit d'auteur. Initié en franc-maçonnerie, il est membre de la loge des Neuf Sœurs., il est membre de la loge des Neuf Sœurs.
, Nicolas-Marie d'Alayrac ou Nicolas Dalayrac (Muret, 8 de junho de 1753 — Paris, 26 de novembro de 1809), foi um compositor francês.
, Nicolas Dalayrac (tidigare de Alayrac), född 8 juni 1753, död 26 november 1809, var en fransk sångspelskompositör.
, Nicolas-Marie Dalayrac (d’Alayrac) (* 8. J … Nicolas-Marie Dalayrac (d’Alayrac) (* 8. Juni 1753 in Muret (heute Département Haute-Garonne); † 26. November 1809 in Paris) war ein französischer Komponist. Er gehört unter den französischen Opernkomponisten des 19. Jahrhunderts zu den produktiven Vertretern der Opéra comique. produktiven Vertretern der Opéra comique.
, Ніколя (Никола) Далейрак (фр. Nicolas Dalayrac; 8 червня 1753 — 27 листопада 1809) — французький композитор, працював переважно у жанрі опера комік. Кавалер ордена Почесного легіону.
, Nicolas-Marie d'Alayrac (French: [nikola m … Nicolas-Marie d'Alayrac (French: [nikola mari dalerak]; bapt. 13 June 1753 – 26 November 1809), nicknamed the Musician poet, more commonly Nicolas Dalayrac, was a French composer of the Classical period. Intended for a military career, he made the acquaintance of many musicians in the Parisian salons, which convinced him of his true vocation. which convinced him of his true vocation.
|
