Browse Wiki & Semantic Web

Jump to: navigation, search
Http://dbpedia.org/resource/Nezikin
  This page has no properties.
hide properties that link here 
  No properties link to this page.
 
http://dbpedia.org/resource/Nezikin
http://dbpedia.org/ontology/abstract Nezikin (hebr. סדר נזיקין) – czwarty z sześciu porządków Miszny. Omawia zasady prawa cywilnego. Zawiera też zbiór osobistych doświadczeń mędrców oraz traktat złożony z pouczeń etycznych. , Nezikín (en hebreo: סדר נזיקין) (en españoNezikín (en hebreo: סדר נזיקין) (en español: "Daños") es el cuarto orden (séder ) de la Mishná (también de la Tosefta y el Talmud). El orden se ocupa en gran medida del derecho penal y del derecho civil judío, y del sistema judicial judío. El séder Nezikin contiene diez tratados (masejtot ):​​ * Baba Kama (en hebreo: בבא בבא) este tratado se ocupa de los asuntos civiles, principalmente los daños y perjuicios y las indemnizaciones. El tratado tiene 10 capítulos. * Baba Metziá (en hebreo: בבא בבא) se ocupa de los asuntos civiles, principalmente de los agravios y del derecho de propiedad. Tiene 10 capítulos. * Baba Batra (en hebreo: בבא בתרא) se ocupa de los asuntos civiles, principalmente de la propiedad de la tierra. Tiene 10 capítulos. * Sanedrín (en hebreo: סנהדרין) trata sobre las reglas de los procedimientos judiciales que tenían lugar en el Sanedrín, de la pena de muerte y de otros asuntos penales. Tiene 11 capítulos. * Makot (en hebreo: מכות) trata sobre los testigos, las ciudades de refugio, de los castigos y de los latigazos. Tiene 3 capítulos. * Shevuot (en hebreo: שבועות) el tratado se ocupa de los diversos tipos de juramentos y de sus consecuencias. Tiene 8 capítulos. * Eduyot (en hebreo: עדויות) el tratado presenta los estudios de los casos de disputas legales en los tiempos de la Mishná y los diversos testimonios que ilustran a los diversos sabios y a los principios de la Halajá, la Ley judía. Tiene 8 capítulos. * Avodah Zarah (en hebreo: עבודה זרה) el tratado habla de las leyes sobre la interacción entre los judíos, los gentiles y los idólatras, desde una perspectiva judía. Tiene 5 capítulos. * Pirkei Avot (en hebreo: פרקי אבות) es una colección de las máximas éticas favoritas de los sabios judíos. Tiene 6 capítulos. * Horayot: (en hebreo: הוריות) el tratado habla sobre la ofrenda comunal por el pecado, traída por el Sanedrín. Tiene 3 capítulos. Originalmente, los primeros tres tratados del orden se incluían en un solo volumen. Dado que este séder es el principal depositario del derecho civil, se llamaba simplemente Séder Nezikín ("Orden de Daños"). El razonamiento tradicional para el orden de los tratados que componen el orden de Nezikín es el siguiente: El orden comienza con la ley civil en los primeros 3 tratados, porque esta es considerada como la piedra angular de la justicia dentro de un Estado judío. El tratado de sanedrín sigue a continuación, ya que este tratado habla sobre el derecho penal. Luego viene el tratado de Makot, ya que es una continuación del tema del tratado sanedrín, en términos de procedimiento penal. Luego, viene el tratado de Shevuot, el cual continúa con el tema general tratado en Makot relativo al falso testimonio. Después de esbozar los puntos principales del derecho civil y del derecho penal, el tratado de Eduyot, sigue para encajar todo ello en un marco legal basado en la Halajá. Después de tratar el tema de los daños en el seno de la sociedad, la siguiente etapa es la del tratado Avodah Zarah, para poner de relieve lo que se considera un comportamiento que perjudica al Universo. El tratado de Pirkei Avot, probablemente está situado después para contrarrestar la negatividad de las leyes de Avodah Zarah, y para relacionar las máximas de los sabios, un aspecto esencial de cuya enseñanza era contrarrestar la idolatría. Finalmente, Horayot lleva la discusión de las alturas elevadas a una nota humilde, resaltando el concepto de que incluso los sabios pueden errar. Hay una Guemará en el Talmud babilónico, y en el Talmud de Jerusalén en cada uno de los tratados, excepto en Eduyot y en Pirkei Avot. Esto se debe probablemente a que estos dos tratados no se ocupan de las leyes individuales, y por lo tanto no se prestan a un análisis de la Guemará.no se prestan a un análisis de la Guemará. , Незики́н (иуд.-арам. ‏נזיקין‏‎ — «ущербы»)Незики́н (иуд.-арам. ‏נזיקין‏‎ — «ущербы») — четвёртый из шести разделов Мишны. Состоит из 10 трактатов, посвященых законам Устной Торы, связанных с имущественными отношениями между людьми и уголовным правом. Особое место занимает трактат Авот, посвященный проблемам этики. В Вавилонском Талмуде есть комментарий на все трактаты из раздела Незикин кроме трактата Авот, в Иерусалимском Талмуде в дополнении к этому отсутствует трактат Эдуйот.лнении к этому отсутствует трактат Эдуйот. , De Seder Nezikien (Hebreeuws: נזיקין) is dDe Seder Nezikien (Hebreeuws: נזיקין) is de vierde van de zes Ordes (Sedarim) van de Misjna. De letterlijke Nederlandse vertaling is "Orde van Schade". De Seder gaat over civiel recht en crimineel recht. De Seder Nezikien telt 10 traktaten: 1. * Baba Kama (בבא קמא, Eerste deel) - dit traktaat handelt vooral over civielrechtelijke zaken, vooral schade en compensatie. 10 hoofdstukken. 2. * Baba Metsia (בבא מציעא, Tweede deel) - dit traktaat handelt over civielrechtelijke zaken als onrechtmatige daden en eigendomsrechten. Dit traktaat telt 10 hoofdstukken. 3. * Baba Batra (בבא בתרא, Derde deel) - handelt vrijwel uitsluitend over wetten en verordeningen omtrent landeigendom. Ook dit traktaat telt 10 hoofdstukken. 4. * Sanhedrin (סנהדרין, Gerechtshof) - handelt over de samenstelling van het gerechtshof, getuigenverhoor en criminele rechtspraak. 11 hoofdstukken. 5. * Makot (Slagen) - dit traktaat hangt nauw samen met het voorafgaande traktaat. Handelt over lijfstraffen (Deut. 23:1vv.), valse getuigen (Deut. 19:19), over onopzettelijk gepleegde doodslag en de vrijsteden (Num. 35:9vv.; Deut. 19:1vv.). Dit traktaat telt 3 hoofdstukken. 6. * Sjevoeot (שבועות, Eden) - Over gerechtelijke en andere eden (Lev. 5:4vv.). 8 hoofdstukken. 7. * Edoejot (עדויות, Getuigenissen) ook wel Bechirta (Het uitgelezene) genoemd - dit traktaat handelt over verschillende getuigenissen uit latere tijd die teruggaan op uitspraken van wijzen uit de tijd van de Misjna. 8 hoofdstukken. 8. * Avoda Zara (עבודה זרה, Afgodendienst) - over afgodendienst en wat daaronder verstaan dient te worden. Dit traktaat telt 5 hoofdstukken. 9. * Avot (אבות, De Vaderen) - dit traktaat bevat een collectie spreuken van oude wijzen en rabbijnen; meestal zijn die spreuken van ethische aard. Dit traktaat telt 5 of 6 hoofdstukken. 10. * Horajot (הוריות, Beslissingen) - handelt over gemeenschappelijke zondeoffers na de constatering van foute beslissingen genomen door het Sanhedrin (Gerechtshof) (Lev. 4:13vv.). 3 hoofdstukken. Aanvankelijk vormden de traktaten Baba Kama, Baba Metsia en Baba Batra één groot traktaat (Nezikien). Later werd het uit praktische overwegingen opgedeeld in drie delen. Zowel in de Babylonische als de Jeruzalemse Talmoed kent ieder traktaat – met uitzondering van van Edoejot en Avot – Gemarot.ndering van van Edoejot en Avot – Gemarot. , Nezikin (Hebrew: נזיקין Neziqin, "Damages"Nezikin (Hebrew: נזיקין Neziqin, "Damages") or Seder Nezikin (סדר נזיקין‎, "The Order of Damages") is the fourth Order of the Mishna (also the Tosefta and Talmud). It deals largely with Jewish criminal and civil law and the Jewish court system. Nezikin contains ten volumes (or "tractates"): 1. * Bava Kamma (בבא קמא‎, First Gate) deals with civil matters, largely damages and compensation. 10 chapters. (See also Shomer) 2. * Bava Metzia (בבא מציעא‎, Middle Gate) deals with civil matters, largely torts and property law. 10 chapters. 3. * Bava Batra (בבא בתרא‎, Last Gate) deals with civil matters, largely land ownership. 10 chapters. 4. * Sanhedrin (סנהדרין‎, The Sanhedrin) deals with the rules of court proceedings in the Sanhedrin, the death penalty, and other criminal matters. 11 chapters. 5. * Makkot (מכות‎, Lashes) deals with colluding witnesses, cities of refuge and the punishment of lashes. 3 chapters. 6. * Shevu'ot (שבועות‎, Oaths) deals with the various types of oaths and their consequences. 8 chapters. 7. * Eduyot (עדויות‎, Testimonies) presents case studies of legal disputes in Mishnaic times and the miscellaneous testimonies that illustrate various Sages and principles of halakha. 8 chapters. 8. * Avodah Zarah (עבודה זרה‎, Foreign worship) deals with the laws of interactions between Jews and Gentiles and/or idolaters (from a Jewish perspective). 5 chapters. 9. * Avot (אבות‎, Fathers) is a collection of the Sages' favourite ethical maxims. 6 chapters. 10. * Horayot (הוריות‎, Decisions) deals with the communal sin-offering brought for major errors by the Sanhedrin. 3 chapters. Originally, the first three volumes were counted as one single, very lengthy volume. Since it was the chief repository of "civil" law, it was simply called Massekhet Nezikin ("Tractate Damages"). The traditional reasoning for the order of the volumes of Nezikin is as follows: The Order begins with civil law (the first 3 tractates) because it is considered the cornerstone of righteousness within a Jewish state. Sanhedrin naturally follows, as it deals with criminal law. Next comes Makkot, as it is a continuation of Sanhedrin's subject matter in terms of criminal procedure. Then, Shevuot, which continues the general topic dealt with in Makkot of the false testimony. After outlining the main points of civil and criminal law, Eduyot follows to fit it all into a halakhic framework. After dealing with "damages" within a society, the next stage is Avodah Zarah placed after to highlight what is seen as behavior that inflicts damage on the universe. Avot is probably placed next to counteract the negativity of the laws of Avodah Zarah and to relate maxims of the Sages, an essential aspect of whose teaching was to counteract idolatry. Finally, Horayot brings the discussion from lofty heights to a humble note, highlighting the concept that even the Sages and battei din can err. There is both a Babylonian and Jerusalem Talmud to each of the tractates except for Eduyot and Avot. This is probably because these two tractates aren't concerned with individual laws and therefore don't lend themselves to a Gemara style analysis.end themselves to a Gemara style analysis. , L’ordre Nezikin (en hébreu : סדר נזיקין Seder Nezikin, « ordre des dommages ») est le quatrième des six ordres de la Mishna. Il comprend 10 traités et a pour objet les lois pénale et civile juives. , Nezikín (en hebreu: סדר נזיקין) és el quarNezikín (en hebreu: סדר נזיקין) és el quart ordre (séder ) de la Mixnà (també de la Tosefta i el Talmud). L'ordre s'ocupa en gran manera del dret penal i el dret civil jueu, i del sistema judicial jueu. El séder Nezikín conté deu tractats (masechet ): * Bava Kama (en hebreu: בבא בבא) aquest tractat s'ocupa dels afers civils, principalment dels danys i perjudicis i les indemnitzacions. El tractat té 10 capítols. * Bava Metzià (en hebreu: בבא בבא) s'ocupa dels afers civils, principalment dels greuges, i del dret de propietat. Té 10 capítols. * Bava Batra (en hebreu: בבא בתרא) s'ocupa dels afers civils, principalment de la propietat de la terra. Té 10 capítols. * Sanedrí (en hebreu: סנהדרין) tracta sobre les regles dels procediments judicials que tenien lloc al Sanedrí, de la pena de mort i d'altres afers penals. Té 11 capítols. * Makot (en hebreu: מכות) tracta sobre els testimonis, les ciutats de refugi, els càstigs i les fuetades. Té 3 capítols. * Xevuot (en hebreu: שבועות) el tractat s'ocupa dels diversos tipus de juraments i de les seves conseqüències legals. Té 8 capítols. * Eduyot (en hebreu: עדויות) el tractat presenta els estudis dels casos de disputes legals en els temps de la Mixnà, i dels diversos testimonis que il·lustren als diversos savis i als principis de la Halacà, la Llei jueva. Té 8 capítols. * Avodah Zarah (en hebreu: עבודה זרה) el tractat parla de les lleis sobre la interacció entre els jueus i els gentils (goyim) i els idòlatres, des d'una perspectiva jueva. Té 5 capítols. * Pirkei Avot (en hebreu: אבות) és una col·lecció de les màximes ètiques favorites dels savis jueus. Té 6 capítols. * Horayot: (en hebreu: הוריות) el tractat parla sobre l'ofrena comunal pel pecat, portada pel Sanedrí. Té 3 capítols. Originalment, els primers tres tractats de l'ordre estaven en un sol volum. Atès que aquest séder és el principal dipositari del dret civil, s'anomenava simplement Séder Nezikín ("Ordre dels Danys"). El raonament tradicional per a l'ordre dels tractats que componen l'ordre de Nezikín és el següent: L'ordre comença amb la llei civil en els primers 3 tractats, perquè aquesta és considerada com la pedra angular de la justícia dins d'un Estat jueu. El tractat Sanedrí segueix a continuació, ja que aquest tractat parla sobre el dret penal. Després ve el tractat de Makot, ja que aquest és una continuació del tema del tractat Sanedrí, en termes de procediment penal. Després, ve el tractat Xevuot, el qual continua amb el tema general tractat a Makot relatiu al fals testimoni. Després d'esbossar els punts principals del dret civil i el dret penal jueu, el tractat d'Eduyot, segueix per encaixar tot això en un marc legal basat en la Halacà. Després de tractar el tema dels danys a la societat, la següent etapa és la del tractat Avodah Zarah, per posar en relleu el que es considera un comportament que perjudica a l'Univers. El tractat Pirkei Avot, probablement està ubicat després, per contrarestar la negatividad de les lleis d'Avodah Zarah, i per relacionar les màximes dels savis, un aspecte essencial de l'ensenyament rabínic, l'objectiu del qual era fer front a la idolatria. Finalment, el tractat d'Horayot porta la discussió des de les altures fins a un indret humil, ressaltant el concepte que fins i tot els savis poden errar. Hi ha una Guemarà al Talmud de Babilònia, i al Talmud de Jerusalem, de cadascun dels tractats, excepte d'Eduyot i Pirkei Avot. Això es deu probablement al fet que aquests dos tractats no s'ocupen de les lleis individuals, i per tant no es presten a una anàlisi de la Guemarà.no es presten a una anàlisi de la Guemarà. , Nezikin (ebraico: נזיקין, Danni Neziqin) oNezikin (ebraico: נזיקין, Danni Neziqin) o Seder Nezikin (סדר נזיקין, L'Ordine dei Danni) è il quarto Ordine della Mishna (come anche della Tosefta e del Talmud). Esamina generalmente la legge civile e penale del sistema giuridico ebraico. Nezikin contiene dieci volumi (o "trattati"): 1. * Bava Kamma (בבא קמא, Prima Porta) esamina materie civili, essenzialmente danni e risarcimenti. 10 capitoli. 2. * Bava Metzia (בבא מציעא, Porta Media) esamina materie civili, più che altro danni intenzionali e diritto di proprietà. 10 capitoli. 3. * Bava Batra (בבא בתרא, Ultima Porta) esamina materie civili, concentrandosi sulla proprietà terriera. 10 capitoli. 4. * Sinedrio (סנהדרין, Il Sinedrio) tratta delle regole dei procedimenti giudiziari nel Sinedrio, la pena di morte e altre materie criminali. 11 capitoli. 5. * Makkot (מכות, Percosse) tratta dei testimoni collusivi, città di rifugio e la punizione delle frustate. 3 capitoli. 6. * Shevu'ot (שבועות, Giuramenti) tratta dei vari tipi di giuramento e le loro conseguenze. 8 capitoli. 7. * Eduyot (עדויות, Testimonianze) presenta la casistica delle dispute legali nei tempi mishnahici e le varie testimonianze che illustrano le storie dei Saggi e principi della Halakhah. 8 capitoli. 8. * Avodah Zarah (עבודה זרה, Idolatria) esamina le leggi di interazione tra ebrei e Gentili e/o idolatri (dalla prospettiva ebraica). 5 capitoli. 9. * Avot (אבות, Padri) è una raccolta delle massime etiche favorite dei Saggi. 6 capitoli. 10. * Horayot (הוריות, Decisioni) esamina le offerte comunitarie date per errori giudiziari commessi dal Sinedrio. 3 capitoli. In origine i primi tre volumi venivano contati come un solo lungo trattato. Dato che era il massimo depositario di diritto "civile", veniva chiamato semplicemente Massekhet Nezikin (Trattato "Danni"). Il ragionamento tradizionale per l'ordine dei volumi di Nezikin è il seguente: l'Ordine inizia col diritto civile (i primi 3 trattati) perché è considerato la pietra angolare della giustizia all'interno dello stato ebraico. Segue il Sinedrio in maniera logica, in quanto si tratta di diritto penale. Poi viene il Makkot perché è una continuazione della materia trattata nel Sinedrio in termini di procedura penale. Poi Shevuot, che continua il tema generale considerato nel Makkot, sulla falsa testimonianza. Dopo aver delineato i punti principali del diritto civile e penale, si passa a Eduyot che rappresenta il tutto in un quadro strutturale halakhico. Dopo aver affrontato i "danni" all'interno della società, la fase successiva è Avodah Zarah, posto successivamente per evidenziare ciò che è visto come un comportamento che contamina l'universo. Avot è probabilmente collocato subito dopo, per contrastare la negatività delle legislazioni di Avodah Zarah e narrare le massime dei Saggi, la cui principale funzione era di contrastare l'idolatria. Infine Horayot riporta la discussione da grandi altezze ad un'umile nota, quella di evidenziare il concetto che anche i Saggi e i Battei din possono sbagliare. Esiste una sezione talmudica sia nel Bavli che nel Yerushalmi per ciascun trattato, fatta eccezione per Eduyot e Avot. Ciò accade probabilmente perché questi due trattati non considerano le leggi individuali e quindi non si prestano ad una analisi di tipo Gemara.si prestano ad una analisi di tipo Gemara. , Nezikin (em hebraico: נזיקין, Danos) ou SeNezikin (em hebraico: נזיקין, Danos) ou Seder Nezikin (סדר נזיקין, A Ordem de Danos) é a quarta Ordem da Mishná (assim como da Tosefta e do Talmude). Ocupa-se em especial com a lei criminal e civil judaica e com o Bet Din, o sistema de tribunais judaico. Nezikin contém dez volumes ou "tratados": 1. * Baba Kamma (בבא קמא, "Primeiro Portão"). 2. * Baba Metzia (בבא מציעא, "Portão do Meio"). 3. * Baba Batra (בבא בתרא, "Último Portão"). 4. * Sanhedrin (סנהדרין, Sinédrio). 5. * Makkot (מכות, "Açoites"). 6. * Shevuot (שבועות, "Juramentos"). 7. * Eduyoth (עדויות, "Testemunhos"). 8. * Avodá Zará (עבודה זרה, "Culto estranho" ou "Idolatria"). 9. * Avot (אבות, "Pais") ou Pirkei Avot. 10. * Horayot (הוריות, "Decisões"). Originalmente, os três primeiros volumes eram contados como um único, um volume bastante largo. Uma vez que era a o repositório principal da lei "civil", ele era simplesmente chamado Massekhet Nezikin ("Tratado Danos"). O ordenamento dos volumes de Nezikin prende-se com as seguintes razões: a Ordem começa com a lei civil (os primeiros 3 tratados) porque é considerada a pedra angular da rectidão da justiça dentro de um Estado judeu. Segue-se naturalmente Sanhedrin, pois esse tratado lida com a lei criminal. A seguir está Makkot, porque é uma continuação do assunto de Sanhedrin em termos de procedimento criminal. Depois, Shevuot, que continua o tópico geral abordado em Makkot acerca do falso testemunho. Depois de definir os prontos principais da lei criminal e civil, segue-se Eduyot para incluir tudo numa moldura haláchica. Depois de abordar os "danos" dentro de uma sociedade, o próximo estágio, Avodá Zará, é colocado para reforçar o que é visto como um comportamento que causa dano ao Universo. Avot é provavelmente colocado na continuação para se opôr à negatividade das leis de Avodá Zará e para relatar as máximas dos Sábios, sendo um aspecto essencial dos seus ensinamentos a oposição à idolatria. Finalmente, Horayot traz a discussão das "alturas" para uma nota de humildade, evidenciando o conceito que até mesmo os Sábios e o Bet Din, ou o tribunal rabínico pode cometer erros. Nas versões do Talmude Babilónico e do Talmude de Jerusalém existe uma Guemará de cada um destes tratados, excepto para Eduyot e Avot. Provavelmente isto deve-se ao facto que estes dois tratados não estarem ligados a leis individuais e portanto não se prestam eles mesmos ao estilo de análise da Guemará.es mesmos ao estilo de análise da Guemará.
http://dbpedia.org/ontology/wikiPageID 708484
http://dbpedia.org/ontology/wikiPageLength 3857
http://dbpedia.org/ontology/wikiPageRevisionID 1043492149
http://dbpedia.org/ontology/wikiPageWikiLink http://dbpedia.org/resource/Bava_Batra + , http://dbpedia.org/resource/Category:Jewish_courts_and_civil_law + , http://dbpedia.org/resource/Sanhedrin_%28Talmud%29 + , http://dbpedia.org/resource/Bava_Metzia + , http://dbpedia.org/resource/Shevu%27ot + , http://dbpedia.org/resource/Pirkei_Avot + , http://dbpedia.org/resource/Horayot + , http://dbpedia.org/resource/Talmud + , http://dbpedia.org/resource/Cities_of_refuge + , http://dbpedia.org/resource/Makkot + , http://dbpedia.org/resource/Sanhedrin + , http://dbpedia.org/resource/Avodah_Zarah + , http://dbpedia.org/resource/Tosefta + , http://dbpedia.org/resource/Bava_Kamma + , http://dbpedia.org/resource/Shomer + , http://dbpedia.org/resource/Beth_Din + , http://dbpedia.org/resource/Halakha + , http://dbpedia.org/resource/Mishnah + , http://dbpedia.org/resource/Gemara + , http://dbpedia.org/resource/Eduyot + , http://dbpedia.org/resource/Mishna +
http://dbpedia.org/property/wikiPageUsesTemplate http://dbpedia.org/resource/Template:Script/Hebrew + , http://dbpedia.org/resource/Template:Short_description + , http://dbpedia.org/resource/Template:Mishnah + , http://dbpedia.org/resource/Template:Unreferenced + , http://dbpedia.org/resource/Template:About +
http://purl.org/dc/terms/subject http://dbpedia.org/resource/Category:Jewish_courts_and_civil_law +
http://purl.org/linguistics/gold/hypernym http://dbpedia.org/resource/Order +
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom http://en.wikipedia.org/wiki/Nezikin?oldid=1043492149&ns=0 +
http://xmlns.com/foaf/0.1/isPrimaryTopicOf http://en.wikipedia.org/wiki/Nezikin +
owl:sameAs http://es.dbpedia.org/resource/Nezik%C3%ADn_%28Talmud%29 + , http://ca.dbpedia.org/resource/Nezik%C3%ADn + , http://sl.dbpedia.org/resource/Nezikin + , http://pt.dbpedia.org/resource/Nezikin + , http://rdf.freebase.com/ns/m.034m81 + , http://it.dbpedia.org/resource/Nezikin + , http://pl.dbpedia.org/resource/Nezikin + , http://yago-knowledge.org/resource/Nezikin + , http://ru.dbpedia.org/resource/%D0%9D%D0%B5%D0%B7%D0%B8%D0%BA%D0%B8%D0%BD + , http://dbpedia.org/resource/Nezikin + , http://yi.dbpedia.org/resource/%D7%A1%D7%93%D7%A8_%D7%A0%D7%96%D7%99%D7%A7%D7%99%D7%9F + , http://www.wikidata.org/entity/Q2356596 + , http://fr.dbpedia.org/resource/Nezikin + , http://nl.dbpedia.org/resource/Neziekien + , http://tr.dbpedia.org/resource/Nezikin + , https://global.dbpedia.org/id/2EJFR + , http://he.dbpedia.org/resource/%D7%A1%D7%93%D7%A8_%D7%A0%D7%96%D7%99%D7%A7%D7%99%D7%9F +
rdf:type http://dbpedia.org/ontology/Eukaryote + , http://dbpedia.org/class/yago/SocialGroup107950920 + , http://dbpedia.org/class/yago/Assembly108163792 + , http://dbpedia.org/class/yago/Group100031264 + , http://dbpedia.org/class/yago/Abstraction100002137 + , http://dbpedia.org/class/yago/WikicatJewishCourtsAndCivilLaw + , http://dbpedia.org/class/yago/Court108329453 + , http://dbpedia.org/class/yago/Gathering107975026 +
rdfs:comment Nezikin (Hebrew: נזיקין Neziqin, "Damages"Nezikin (Hebrew: נזיקין Neziqin, "Damages") or Seder Nezikin (סדר נזיקין‎, "The Order of Damages") is the fourth Order of the Mishna (also the Tosefta and Talmud). It deals largely with Jewish criminal and civil law and the Jewish court system. Nezikin contains ten volumes (or "tractates"): Originally, the first three volumes were counted as one single, very lengthy volume. Since it was the chief repository of "civil" law, it was simply called Massekhet Nezikin ("Tractate Damages").ed Massekhet Nezikin ("Tractate Damages"). , Незики́н (иуд.-арам. ‏נזיקין‏‎ — «ущербы»)Незики́н (иуд.-арам. ‏נזיקין‏‎ — «ущербы») — четвёртый из шести разделов Мишны. Состоит из 10 трактатов, посвященых законам Устной Торы, связанных с имущественными отношениями между людьми и уголовным правом. Особое место занимает трактат Авот, посвященный проблемам этики. В Вавилонском Талмуде есть комментарий на все трактаты из раздела Незикин кроме трактата Авот, в Иерусалимском Талмуде в дополнении к этому отсутствует трактат Эдуйот.лнении к этому отсутствует трактат Эдуйот. , Nezikín (en hebreu: סדר נזיקין) és el quart ordre (séder ) de la Mixnà (també de la Tosefta i el Talmud). L'ordre s'ocupa en gran manera del dret penal i el dret civil jueu, i del sistema judicial jueu. El séder Nezikín conté deu tractats (masechet ): , Nezikin (hebr. סדר נזיקין) – czwarty z sześciu porządków Miszny. Omawia zasady prawa cywilnego. Zawiera też zbiór osobistych doświadczeń mędrców oraz traktat złożony z pouczeń etycznych. , L’ordre Nezikin (en hébreu : סדר נזיקין Seder Nezikin, « ordre des dommages ») est le quatrième des six ordres de la Mishna. Il comprend 10 traités et a pour objet les lois pénale et civile juives. , Nezikín (en hebreo: סדר נזיקין) (en españoNezikín (en hebreo: סדר נזיקין) (en español: "Daños") es el cuarto orden (séder ) de la Mishná (también de la Tosefta y el Talmud). El orden se ocupa en gran medida del derecho penal y del derecho civil judío, y del sistema judicial judío. El séder Nezikin contiene diez tratados (masejtot ):​​ikin contiene diez tratados (masejtot ):​​ , De Seder Nezikien (Hebreeuws: נזיקין) is dDe Seder Nezikien (Hebreeuws: נזיקין) is de vierde van de zes Ordes (Sedarim) van de Misjna. De letterlijke Nederlandse vertaling is "Orde van Schade". De Seder gaat over civiel recht en crimineel recht. De Seder Nezikien telt 10 traktaten: Aanvankelijk vormden de traktaten Baba Kama, Baba Metsia en Baba Batra één groot traktaat (Nezikien). Later werd het uit praktische overwegingen opgedeeld in drie delen. Zowel in de Babylonische als de Jeruzalemse Talmoed kent ieder traktaat – met uitzondering van van Edoejot en Avot – Gemarot.ndering van van Edoejot en Avot – Gemarot. , Nezikin (ebraico: נזיקין, Danni Neziqin) oNezikin (ebraico: נזיקין, Danni Neziqin) o Seder Nezikin (סדר נזיקין, L'Ordine dei Danni) è il quarto Ordine della Mishna (come anche della Tosefta e del Talmud). Esamina generalmente la legge civile e penale del sistema giuridico ebraico. Nezikin contiene dieci volumi (o "trattati"): Esiste una sezione talmudica sia nel Bavli che nel Yerushalmi per ciascun trattato, fatta eccezione per Eduyot e Avot. Ciò accade probabilmente perché questi due trattati non considerano le leggi individuali e quindi non si prestano ad una analisi di tipo Gemara.si prestano ad una analisi di tipo Gemara. , Nezikin (em hebraico: נזיקין, Danos) ou SeNezikin (em hebraico: נזיקין, Danos) ou Seder Nezikin (סדר נזיקין, A Ordem de Danos) é a quarta Ordem da Mishná (assim como da Tosefta e do Talmude). Ocupa-se em especial com a lei criminal e civil judaica e com o Bet Din, o sistema de tribunais judaico. Nezikin contém dez volumes ou "tratados": Originalmente, os três primeiros volumes eram contados como um único, um volume bastante largo. Uma vez que era a o repositório principal da lei "civil", ele era simplesmente chamado Massekhet Nezikin ("Tratado Danos").amado Massekhet Nezikin ("Tratado Danos").
rdfs:label Nezikín (Talmud) , Nezikin , Nezikín , Незикин , Neziekien
hide properties that link here 
http://dbpedia.org/resource/Nezi%E1%B8%B3in + , http://dbpedia.org/resource/Eduy. + , http://dbpedia.org/resource/Eduyyot + , http://dbpedia.org/resource/%27Eduyot + , http://dbpedia.org/resource/Seder_Nezikin + http://dbpedia.org/ontology/wikiPageRedirects
http://dbpedia.org/resource/Bava_Batra + , http://dbpedia.org/resource/Sanhedrin_%28tractate%29 + , http://dbpedia.org/resource/Bava_Metzia + , http://dbpedia.org/resource/Bava_Kamma + , http://dbpedia.org/resource/Tract_%28literature%29 + , http://dbpedia.org/resource/Israel_Lewy + , http://dbpedia.org/resource/Religion_and_environmentalism + , http://dbpedia.org/resource/Holiday_stamp + , http://dbpedia.org/resource/Judaism_and_environmentalism + , http://dbpedia.org/resource/Aryeh_Leib_Malin + , http://dbpedia.org/resource/Yechiel_Michel_Feinstein + , http://dbpedia.org/resource/Ephraim_ben_Isaac_of_Regensburg + , http://dbpedia.org/resource/Chananel_ben_Chushiel + , http://dbpedia.org/resource/Musar_literature + , http://dbpedia.org/resource/Avodah_Zarah + , http://dbpedia.org/resource/Shevu%27ot + , http://dbpedia.org/resource/Joseph_ben_Mordechai_Gershon + , http://dbpedia.org/resource/Jewish_business_ethics + , http://dbpedia.org/resource/Yaakov_Dovid_Wilovsky + , http://dbpedia.org/resource/Moshe_Shmuel_Shapiro + , http://dbpedia.org/resource/Binyomin_Paler + , http://dbpedia.org/resource/Saul_Lieberman + , http://dbpedia.org/resource/Isaac_ben_Moses_of_Vienna + , http://dbpedia.org/resource/Makkot + , http://dbpedia.org/resource/Hanoch_Albeck + , http://dbpedia.org/resource/List_of_Talmudic_tractates + , http://dbpedia.org/resource/Semikhah + , http://dbpedia.org/resource/Horayot + , http://dbpedia.org/resource/Avot_of_Rabbi_Natan + , http://dbpedia.org/resource/Mishnah + , http://dbpedia.org/resource/Yeshivat_Hadar + , http://dbpedia.org/resource/Epikoros + , http://dbpedia.org/resource/History_of_education_in_ancient_Israel_and_Judah + , http://dbpedia.org/resource/Yeshiva + , http://dbpedia.org/resource/Pirkei_Avot + , http://dbpedia.org/resource/Jewish_ethics + , http://dbpedia.org/resource/Isaac_Alfasi + , http://dbpedia.org/resource/Jedaiah_ben_Abraham_Bedersi + , http://dbpedia.org/resource/Nezi%E1%B8%B3in + , http://dbpedia.org/resource/Zerachiah_ha-Levi_of_Girona + , http://dbpedia.org/resource/Charles_Ber_Chavel + , http://dbpedia.org/resource/Minor_tractate + , http://dbpedia.org/resource/Avraham_Gombiner + , http://dbpedia.org/resource/Masekhet + , http://dbpedia.org/resource/Ab_%28Semitic%29 + , http://dbpedia.org/resource/Damages_%28Jewish_law%29 + , http://dbpedia.org/resource/Yeshivas_Bais_Yisroel + , http://dbpedia.org/resource/Eduy. + , http://dbpedia.org/resource/Eduyyot + , http://dbpedia.org/resource/%27Eduyot + , http://dbpedia.org/resource/Seder_Nezikin + , http://dbpedia.org/resource/Eduyot_%28Talmud%29 + , http://dbpedia.org/resource/Neziqin + http://dbpedia.org/ontology/wikiPageWikiLink
http://dbpedia.org/resource/Bava_Batra + , http://dbpedia.org/resource/Sanhedrin_%28tractate%29 + , http://dbpedia.org/resource/Bava_Metzia + , http://dbpedia.org/resource/Bava_Kamma + , http://dbpedia.org/resource/Avodah_Zarah + , http://dbpedia.org/resource/Horayot + http://dbpedia.org/property/seder
http://en.wikipedia.org/wiki/Nezikin + http://xmlns.com/foaf/0.1/primaryTopic
http://dbpedia.org/resource/Nezikin + owl:sameAs
 

 

Enter the name of the page to start semantic browsing from.