| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Marcus Antonius Primus (born between 20 AD and 35 AD – died after 81 AD) was a senator and general of the Roman Empire.
, マルクス・アントニウス・プリムス（ラテン語: Marcus Antonius Primus, 30年から35年頃 - 81年以降）は、ローマ帝国の軍人。
, Marcus Antonius Primus est un sénateur d’o … Marcus Antonius Primus est un sénateur d’origine gauloise qui vécut au Ier siècle de l’Empire romain, originaire de Tolosa (Toulouse), surnommé Beccus (bec de coq) dans sa jeunesse. Il assura l'Empire à Vespasien par son activité militaire, et remporta sur les partisans de Vitellius la victoire de Crémone en 69.de Vitellius la victoire de Crémone en 69.
, Marco Antonio Primo (30/35 - 81) fue un po … Marco Antonio Primo (30/35 - 81) fue un político y militar del Imperio romano. Primo nació en la población de Tolosa, situada en la Galia Narbonensis. Durante el imperio de Nerón residió en Roma y perteneció al Senado, del que fue expulsado por falsificar un testamento y se le condenó al destierro. Posteriormente fue restituido por Galba, que lo posicionó al mando de la Legio VII Gemina estacionada en Pannonia. Durante la guerra civil de 68/69 conocida como el Año de los cuatro emperadores se unió a Vespasiano y avanzó hacia Italia obteniendo una victoria decisiva contra Vitelio en la segunda batalla de Bedriacum en octubre de 69 e incendiando ese mismo día Cremona. Tras el saqueo de la ciudad continuó avanzando hacia Roma, donde penetró tras hacer frente a una enconada oposición. Vitelio fue aprehendido y ejecutado y, durante los días siguientes a la muerte del emperador, Primo ejerció prácticamente como gobernador hasta la llegada del gobernador de Siria Cayo Licinio Muciano. Muciano le obligó a renunciar a su autoridad y lo trató de una manera tan ignominiosa que Primo se marchó de la ciudad. Es probable que Primo estuviera aún vivo durante el reinado del hijo menor de su antiguo aliado, Tito Flavio Domiciano, teoría corroborada por cuatro epigramas de Marcial que estaban dedicadas a él. Tácito lo describe como un hombre valiente, un hábil orador y de gran inteligencia, poderoso en tiempos turbulentos, pero codicioso, extravagante y vil durante la paz, no era un enemigo al que se debía subestimar.era un enemigo al que se debía subestimar.
, Марк Анто́ний Прим (лат. Marcus Antonius Primus; умер после 81 года) — римский полководец, непосредственный участник событий «года четырёх императоров», сторонник Отона и Веспасиана. Военачальник мёзийских легионов.
, Marcus Antonius Primus (Tolosa, 30/35 - na … Marcus Antonius Primus (Tolosa, 30/35 - na 81) was een Romeins generaal. Primus werd geboren in Tolosa (het huidige Toulouse) in Gallië. Tijdens het bewind van Nero was hij woonachtig in Rome, waar hij deel uitmaakte van de Senaat. Hij werd in 62 uit de Senaat gezet vanwege een samenzwering om in samenwerking met een testament te vervalsen. Hij werd uit de stad Rome verbannen. Keizer Galba herstelde hem in zijn ambten en plaatste hem aan het hoofd van Legio VII Galbiana in Pannonia. Gedurende de burgeroorlog was Primus' was een van Vespasianus sterkste supporters. Opgerukt naar Italia behaalde hij in oktober 69 in de Tweede Slag bij Bedriacum (bij het huidige Calvatone) een beslissende overwinning op de troepen van Vitellius. Dezelfde dag bestormde hij Cremona en stak deze stad in brand. Daarna stak hij de Apennijnen over en ging op weg naar Rome, waarin hij zich na veel verzet naar binnen vocht. Vitellius werd gevangengenomen en ter dood gebracht. Een paar dagen was Primus de feitelijke heerser over Rome. De Senaat verleende hem de rang en het insigne van een consul, maar na de komst van Licinius Mucianus verliet hij Rome, nadat hij van eigenmachtig handelen en gruweldaden werd beschuldigd. Hij begaf zich naar het Oosten naar Vespasianus. Deze bedankte hem weliswaar voor zijn doortastend handelen, maar ontsloeg hem wel uit de militaire dienst. Daarna trok Primus zich in vaderstad terug. Hij heeft nog brieven ontvangen van de toenmalige keizer Domitianus wat bewijst dat hij in het jaar 81 nog in leven was. Ook droeg in deze tijd de schrijver Martialis nog vier epigrammen aan hem op. In zijn toespraak aan de oevers van de rivier de Nabalia beriep Julius Civilis zich tegenover Cerialis op brieven van Marcus Antonius Primus, waarin hij werd opgeroepen om een noordelijk front aan de Rijn te vormen, om zo hun gezamenlijke tegenstander Vitellius te verzwakken. Tacitus beschrijft hem als dapper in actie, een goed spreker, slim om anderen in ongenade te laten vallen, krachtig in tijden van burgeroorlog en rebellie, hebzuchtig, extravagant, in vredestijd een slecht burger, maar in oorlogstijd een niet te versmaden bondgenoot.logstijd een niet te versmaden bondgenoot.
, Antônio Primo (em latim Antonius Primus c. … Antônio Primo (em latim Antonius Primus c. 40]—100) foi um político e militar do Império Romano, nascido em Tolosa, na Gália. No reinado de Galba, assumiu o comando da Legio VII Gemina, na Panônia. Durante a guerra civil de 68/69, conhecida como o Ano dos quatro imperadores, uniu-se a Vespasiano e avançou para a península Itálica, obtendo, em outubro de 69, uma vitória decisiva contra Vitélio na Segunda Batalha de Bedríaco, e incendiando esse mesmo dia Cremona. Após o saque da cidade continuou avançando para Roma, onde penetrou após fazer frente a uma enconada oposição. Vitélio foi apreendido e executado e, durante os dias seguintes, Primo exerceu como governador até a chegada do governador da Síria Caio Licínio Muciano, que o depôs. Marcial lhe dedicou alguns de seus epigramas. Tácito descreve-o como um homem valente, um hábil orador e de grande inteligência, poderoso em tempos turbulentos, mas cobiçoso, extravagante e vil durante a paz, não sendo um inimigo ao qual subestimar., não sendo um inimigo ao qual subestimar.
, Marco Antonio Primo (latino: Marcus Antonius Primus; Tolosa, 40 circa – Tolosa, 100) è stato un politico e militare dell'Impero romano.
, Marcus Antonius Primus (* 30/35 bei Tolosa … Marcus Antonius Primus (* 30/35 bei Tolosa; † nach 81) war ein römischer Politiker und Militär im 1. Jahrhundert n. Chr. Marcus Antonius Primus war möglicherweise der Enkel von Iullus Antonius und damit Urenkel des Marcus Antonius. Während der Herrschaft Neros wurde er erstmals als Senatsmitglied genannt. Er verlor jedoch aufgrund einer Intrige im Jahr 61 seinen Senatorenrang und wurde aus Rom verbannt. Von Kaiser Galba wurde er im Jahr 68 wieder in den Senat aufgenommen und erhielt den Oberbefehl über die Legio VII Galbiana in Pannonien. Nach Galbas und Othos Tod ergriff Primus im Bürgerkrieg Partei für Vespasian und marschierte mit seinen Truppen eigenmächtig gegen Kaiser Vitellius in Italien. Bei Bedriacum besiegte er ihn im Oktober 69 und stürmte noch am gleichen Tag Cremona. Anschließend überquerte er den Apennin und marschierte gegen Rom, wo er jedoch auf unerwarteten Widerstand seitens der Bevölkerung stieß. Einen Tag nach Vitellius’ Tod am 20. Dezember zog er in Rom ein. Antonius Primus war nun de facto der Herrscher Roms und erhielt vom Senat die Rangabzeichen eines Konsuls. Als Gaius Licinius Mucianus in Rom eintraf, trat er jedoch von seiner Stellung zurück und ging, als er von diesem wegen seines eigenmächtigen Handelns und angeblicher Gräueltaten angeschuldigt wurde, in den Osten zu Vespasian, der ihn für sein entschlossenes Handeln ehrte, ihn jedoch aus dem Heeresdienst entließ. So zog sich Primus in seine Heimatstadt zurück. Es liegen noch Zeugnisse des Antonius Primus aus der Zeit Domitians vor, in denen der Kaiser ihn in Briefen anschreibt.enen der Kaiser ihn in Briefen anschreibt.
, Marc Antoni Prim (en llatí Marcus Antonius … Marc Antoni Prim (en llatí Marcus Antonius Primus), (27 de març 35-81) va ser un general romà nascut a Tolosa al segle i. De jove era conegut amb el malnom de Becco (el bec del gall). Va anar a Roma on va arribar a senador però va ser condemnat per frau (falsum) sota la llei Cornèlia, durant el regnat de Neró, i va ser expulsat del senat i desterrat de la ciutat. A la mort de Neró (68 aC), Galba el va restablir en el seu anterior rang i el va nomenar comandant de la Legió VII Claudia estacionada a Pannònia. Després va escriure a Marc Salvi Otó per posar-se al seu servei, però Otó no va acceptar i llavors va donar suport a Vitel·li. Quan la sort de Vitel·li va començar a decaure va ser un dels primers generals a l'occident que es va declarar a favor de Vespasià. Per la seva influència, les legions de Mèsia i Pannònia es van inclinar per Vespasià al que va servir amb eficàcia. Estava ben preparat per tenir un paper important en una guerra civil: era atrevit en l'acció, hàbil en el discurs, utilitzava els mitjans al seu abast sense escrúpols, i no tenia recels en saquejar i subornar, a més de posseir considerables habilitats militars. Mentre la major part dels generals recomanaven esperar l'arribada de Mucià amb l'exèrcit oriental, Antoni va recomanar la immediata invasió d'Itàlia, que va ser finalment l'opció escollida. Juntament amb Arri Var, que havia guanyat renom en la guerra d'Armènia al servei de Corbuló, va creuar els Alps i va obtenir diverses victòries conquerint la Gàl·lia Transpadana, i a Patavium se li van unir dues legions més. De Patavium, on les seves tropes van descansar, va sortir cap a Verona que va ocupar. Mentrestant Aule Cecina Aliè va ser enviat per Vitel·li al front d'un gran exèrcit per expulsar Antoni Prim, però no va adoptar mesures efectives quan podia haver-lo fet fora fàcilment d'Itàlia. Una mica després tres legions més es van unir a Antoni Prim i ja disposava de cinc legions encara que l'autoritat era compartida amb Tit Ampi Flavià (governador de Pannònia) i Aponi Saturní (governador de Mèsia). Un motí dels soldats va obligar a aquestos dos generals a fugir del campament i Antoni va fingir indignació però va quedar amb el comandament únic i probablement va ser l'instigador del motí. Mentre, l'exèrcit de Vitel·li es va desorganitzar quan Cecina va induir a part de les seves tropes a desertar i abraçar el partit de Vespasià. No ho va aconseguir i va ser empresonat i nous generals van ser designats al seu lloc. Antoni Prim va decidir aprofitar aquesta favorable circumstància per passar a l'atac i va avançar cap a Bedriacum prop de Cremona on es va lliurar la batalla decisiva. Arri Var va atacar massa aviat i va ser derrotat i l'exèrcit posat en fuita però Antoni va matar un portaestendard que fugia, va agafar la bandera i va avançar al davant de les tropes. Els soldats el van seguir i es va guanyar la batalla. L'exèrcit de Vitel·li es va retirar a Cremona. A la nit un segon exèrcit de Vitel·li, format per sis legions estacionades a Hostília a uns 50 km, que s'havia assabentat de la derrota dels seus companys, va atacar a Antoni Prim. L'habilitat i el valor d'Antoni Prim va aconseguir de nou la victòria de les seves tropes després d'una dura lluita. Al matí va marxar contra Cremona, que es va veure obligada a rendir-se després d'una defensa vigorosa. La ciutat infeliç va ser saquejada i cremada. Al cap de quatre dies de saquejos incessants, durant els quals es van perpetrar les atrocitats més horribles, tota la ciutat va ser arrasada. Fins llavors Prim havia actuat amb moderació però la victòria va treure el pitjor de la seva personalitat. Va tractar a Itàlia com a país conquerit i per mantenir la popularitat amb els soldats els donava permís per a tot. Mucià li va escriure recomanant precaució i va deixar entreveure certa critica, però Antoni va escriure a Vespasià, recordant els seus èxits. Tot seguit va creuar els Apenins i va avançar cap a Roma, aturant-se a Ocriculum. Els soldats impacients per saquejar Roma, es van enfurismar i van acusar els seus generals de traïció. Al cap d'uns dies van arribar notícies que Flavi Sabí s'havia refugiar al Capitoli on estava assetjat per tropes lleials a Vitel·li. Llavors Antoni Prim va avançar cap a Roma, però abans d'arribar, el Capitoli va ser incendiat i Sabí va morir. Abans d'entrar a la ciutat, cosa que volia fer l'endemà, va recomanar a les seves tropes un bon comportament però a la nit els soldats van exigir un atac immediat. Antoni es va veure obligat a cedir i va dividir el seu exèrcit en tres cossos i va donar ordres per a l'assalt. Les forces de Vitel·li van resistir amb coratge. Es va combatre carrer a carrer, casa a casa durant uns quants dies, fins que els atacants van obtenir la victòria. Vitel·li va morir. Domicià (fill de Vespasià) que era a Roma, va rebre el títol de Cèsar i Arri Var va ser nomenat comandant de les forces pretorianes, però el poder real el tenia Antoni. La seva rapacitat el va portar a saquejar el palau imperial i el senat li va votar ornaments consulars. Però el seu poder va durar poc temps, ja que Mucià va arribar aviat a Roma i el senat el va rebre com a líder, quedant Antoni en posició subordinada. Mucià va impedir a Prim acompanyar a Domicià en una expedició a Germània. Prim va recórrer a l'emperador Vespasià, que era a Alexandria i aquest el va cridar al seu costat i el va rebre amb amabilitat però amb menys distinció de la que calia esperar a qui li havia donat el tron, ja que els informes sobre la seva conducta que Vespasià havia rebut no eren gaire favorables. Posteriorment ja no torna a ser esmentat, excepte per Marcial que explica que encara vivia quan Trajà va pujar al tron i en un epigrama datat l'any 100 on es diu que tenia 60 anys.tat l'any 100 on es diu que tenia 60 anys.
|
| rdfs:comment |
Marcus Antonius Primus (born between 20 AD and 35 AD – died after 81 AD) was a senator and general of the Roman Empire.
, Marcus Antonius Primus (* 30/35 bei Tolosa … Marcus Antonius Primus (* 30/35 bei Tolosa; † nach 81) war ein römischer Politiker und Militär im 1. Jahrhundert n. Chr. Marcus Antonius Primus war möglicherweise der Enkel von Iullus Antonius und damit Urenkel des Marcus Antonius. Während der Herrschaft Neros wurde er erstmals als Senatsmitglied genannt. Er verlor jedoch aufgrund einer Intrige im Jahr 61 seinen Senatorenrang und wurde aus Rom verbannt. Von Kaiser Galba wurde er im Jahr 68 wieder in den Senat aufgenommen und erhielt den Oberbefehl über die Legio VII Galbiana in Pannonien. über die Legio VII Galbiana in Pannonien.
, Marco Antonio Primo (30/35 - 81) fue un po … Marco Antonio Primo (30/35 - 81) fue un político y militar del Imperio romano. Primo nació en la población de Tolosa, situada en la Galia Narbonensis. Durante el imperio de Nerón residió en Roma y perteneció al Senado, del que fue expulsado por falsificar un testamento y se le condenó al destierro. Posteriormente fue restituido por Galba, que lo posicionó al mando de la Legio VII Gemina estacionada en Pannonia. Legio VII Gemina estacionada en Pannonia.
, Марк Анто́ний Прим (лат. Marcus Antonius Primus; умер после 81 года) — римский полководец, непосредственный участник событий «года четырёх императоров», сторонник Отона и Веспасиана. Военачальник мёзийских легионов.
, Marcus Antonius Primus (Tolosa, 30/35 - na … Marcus Antonius Primus (Tolosa, 30/35 - na 81) was een Romeins generaal. Primus werd geboren in Tolosa (het huidige Toulouse) in Gallië. Tijdens het bewind van Nero was hij woonachtig in Rome, waar hij deel uitmaakte van de Senaat. Hij werd in 62 uit de Senaat gezet vanwege een samenzwering om in samenwerking met een testament te vervalsen. Hij werd uit de stad Rome verbannen. Keizer Galba herstelde hem in zijn ambten en plaatste hem aan het hoofd van Legio VII Galbiana in Pannonia. hoofd van Legio VII Galbiana in Pannonia.
, Marcus Antonius Primus est un sénateur d’o … Marcus Antonius Primus est un sénateur d’origine gauloise qui vécut au Ier siècle de l’Empire romain, originaire de Tolosa (Toulouse), surnommé Beccus (bec de coq) dans sa jeunesse. Il assura l'Empire à Vespasien par son activité militaire, et remporta sur les partisans de Vitellius la victoire de Crémone en 69.de Vitellius la victoire de Crémone en 69.
, Antônio Primo (em latim Antonius Primus c. … Antônio Primo (em latim Antonius Primus c. 40]—100) foi um político e militar do Império Romano, nascido em Tolosa, na Gália. No reinado de Galba, assumiu o comando da Legio VII Gemina, na Panônia. Durante a guerra civil de 68/69, conhecida como o Ano dos quatro imperadores, uniu-se a Vespasiano e avançou para a península Itálica, obtendo, em outubro de 69, uma vitória decisiva contra Vitélio na Segunda Batalha de Bedríaco, e incendiando esse mesmo dia Cremona. Após o saque da cidade continuou avançando para Roma, onde penetrou após fazer frente a uma enconada oposição. Vitélio foi apreendido e executado e, durante os dias seguintes, Primo exerceu como governador até a chegada do governador da Síria Caio Licínio Muciano, que o depôs.a Síria Caio Licínio Muciano, que o depôs.
, Marco Antonio Primo (latino: Marcus Antonius Primus; Tolosa, 40 circa – Tolosa, 100) è stato un politico e militare dell'Impero romano.
, マルクス・アントニウス・プリムス（ラテン語: Marcus Antonius Primus, 30年から35年頃 - 81年以降）は、ローマ帝国の軍人。
, Marc Antoni Prim (en llatí Marcus Antonius … Marc Antoni Prim (en llatí Marcus Antonius Primus), (27 de març 35-81) va ser un general romà nascut a Tolosa al segle i. De jove era conegut amb el malnom de Becco (el bec del gall). Va anar a Roma on va arribar a senador però va ser condemnat per frau (falsum) sota la llei Cornèlia, durant el regnat de Neró, i va ser expulsat del senat i desterrat de la ciutat. A la mort de Neró (68 aC), Galba el va restablir en el seu anterior rang i el va nomenar comandant de la Legió VII Claudia estacionada a Pannònia. Legió VII Claudia estacionada a Pannònia.
|
