| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
La lira da braccio ou lyra de bracio (chez … La lira da braccio ou lyra de bracio (chez Michael Prætorius) – littéralement « lyre de bras » – est un instrument à cordes et à archet de la Renaissance européenne, probablement dérivé de la vièle. Son nom italien, lira, est dû à la volonté des humanistes italiens de la Renaissance de relier l'instrument à l'Antiquité. Pratiquée par les poètes de cour du Nord de l'Italie, aux XVe et XVIe siècles, pour la récitation de la poésie lyrique, elle est jouée par Léonard de Vinci, Marsile Ficin et Pic de la Mirandole. L'accompagnement du chant passe ensuite à la lira da gamba ou lirone, plus grave. En concurrence avec l’émergence du madrigal, puis avec le luth et le violon, l'instrument disparaît rapidement après 1540 et totalement au milieu du XVIIe siècle. De nos jours, le répertoire est joué, entre autres, par Frédéric Martin, Baptiste Romain et Nicolas Sansarlat.tin, Baptiste Romain et Nicolas Sansarlat.
, Лира да бра́ччо (итал. lira da braccio, бу … Лира да бра́ччо (итал. lira da braccio, буквально — «ручная лира») — струнный смычковый инструмент (хордофон). Был распространён в Италии в XV — XVI веках. О его распространённости свидетельствует тот факт, что Аполлон, расположенный в центре фрески «Парнас» Рафаэля (1511), играет не на античной лире, а на лире да браччо. Формой корпуса лира да браччо напоминает скрипку, но несколько крупнее её (наподобие альта) и имеет более широкие деку и дно. Другое важное отличие лиры да браччо от скрипки — бурдонные струны, натянутые сбоку от грифа. В типичной конструкции 7 струн, из которых 5 основных и 2 бурдонных. Типичный строй: d-g-d1-a1-e2. Бурдонные струны, как правило, открытые. Этот инструмент подходит для игры аккордового аккомпанемента (он обычно импровизировался) благодаря пологой подставке, длинному смычку и «перекрёстной» настройке, упрощающей аппликатуру некоторых аккордов. Игра на инструменте сопровождалась пением, чтением и импровизацией стихов, подражая древнегреческим поэтам-певцам, в драматических интермедиях – пением и декламацией стихов актёрами, исполнявшими роли богов, героев и других мифологических персонажей. В 16 веке лира да браччо иногда использовалась в ансамблях (оркестрах) как мелодический инструмент. Из- за наличие бурдонных струн у лиры да браччо, инструмент имеет сходство с басо-теноровым инструментом – лирой да гамба, или лироне (итал. lira da gamba, lirone), что позволяет некоторым исследователям объединять оба инструмента в одно семейство. При игре лиру да браччо держали подобно скрипке, прижимая к плечу, однако чаще не горизонтально, а под наклоном — так, что головка находилась значительно ниже корпуса.ловка находилась значительно ниже корпуса.
, Lira da braccio – dawny instrument muzyczny z grupy chordofonów smyczkowych.
, La lira da braccio è uno strumento rinascimentale appartenente alla famiglia dei cordofoni e di probabile derivazione dalla viella medioevale.
, The lira da braccio (or lyra de bracio) wa … The lira da braccio (or lyra de bracio) was a European bowed string instrument of the Renaissance. It was used by Italian poet-musicians in court in the 15th and 16th centuries to accompany their improvised recitations of lyric and narrative poetry. It is most closely related to the medieval fiddle, or vielle, and like the vielle had a leaf-shaped pegbox with frontal pegs. Fiddles with drone strings are seen beginning in the 9th century (Byzantine lyra), and the instrument continued to develop through the 16th century. In many depictions of the instrument, it is being played by mythological characters, frequently members of angel consorts, and most often by Orpheus and Apollo. The lira da braccio was occasionally used in ensembles, particularly in the intermedi, and may have acted as a proto-continuo instrument. The instrument was shaped essentially like a violin, but with a wider fingerboard and flatter bridge. Generally, it had seven strings, five of them tuned like a violin with a low d added to the bottom (that is, d–g–d'–a'–e'') with two strings off the fingerboard which served as drones and were usually tuned in octaves. Michael Praetorius shows the instrument with frets, although he is the only one to do so (see image at right). The wide fingerboard and flat bridge, along with long, strongly curved bows, facilitated chordal playing on the instrument. Although Praetorius depicts the instrument as lyra de bracio with various viols "da gamba" (see Image:Syntagma12.png), it was in fact played on the shoulder, as is implied by its name, which refers to the arm, or braccio in Italian. From the few treatises and compositions which survive, it seems that the lira was played with triple and quadruple stops. The player was somewhat limited in terms of what inversions they could play, and it is believed that the top strings may have been used for melody, and the lower strings for chordal playing. In addition, it is believed that when accompanying singing, the instrument played at a higher pitch than the performer sang. Eventually in the late 16th century a fretted bass version of the lira da braccio with an expanded number of strings was developed, the lirone, also known as the lira da gamba, which was played "da gamba", or between the legs.as played "da gamba", or between the legs.
, De lira da braccio was een met een strijkstok bespeeld snaarinstrument, dat gedurende de renaissance in zwang was, vooral in de Italiaanse muziek.
, La lira da braccio (o lyra de bracio) va s … La lira da braccio (o lyra de bracio) va ser un instrument europeu de corda d'arc del Renaixement . Va ser utilitzat pels poetes-músics italians a la cort als segles XV i XVI per acompanyar les seves recitacions improvisades de poesia lírica i narrativa. Està més estretament relacionat amb el violí medieval, o la fídula, i com aquesta tenia una caixa de clavilles amb forma de fulla i amb clavilles frontals. Es veuen violins amb cordes de bordó a partir del segle IX ( lira bizantina ), i l'instrument es va seguir desenvolupant al llarg del segle XVI. En moltes representacions iconogràfiques de l'instrument, aquest és interpretat per personatges mitològics, sovint membres de consorts d'àngels, i més sovint per Orfeu i Apol·lo. La lira da braccio s'utilitzava ocasionalment en conjunts, especialment en l'intermedi, i podria haver actuat com un instrument proto-continu. L'instrument tenia essencialment la forma d'un violí, però amb un diapasó més ample i un pont més pla. En general, tenia set cordes, cinc d'elles afinades com un violí amb un re baix afegit a la part inferior (és a dir, re–g–d'–a'–e'' ) amb dues cordes fora del diapasó que servien de bordons i normalment s'afinaven en octaves. Michael Praetorius mostra l'instrument amb trasts, encara que és l'únic que ho fa (veure imatge a la dreta). El diapasó ample i el pont pla, juntament amb els arcs llargs i fortament corbats, van facilitar la interpretació d'acords a l'instrument. Tot i que Praetorius representa l'instrument com una lyra de bracio al costat de diverses violes "da gamba", de fet es tocava a l'espatlla, com indica el seu nom, que fa referència al braç, o braccio en italià. Pels pocs tractats i composicions que es conserven, sembla que la lira es tocava amb registres triples i quàdruples. L'intèrpret podia estar limitat pel que fa a les inversions que es podien tocar, i es creu que les cordes superiors podrien haver estat utilitzades per fer la melodia, i les cordes inferiors per a la reproducció d'acords. A més, es creu que quan acompanyava el cant, l'instrument es tocavaa un to més alt del que cantava l'intèrpret. Finalment, a finals del segle XVI, es va desenvolupar una versió de la lira da braccio baixa amb un nombre ampliat de cordes, la lirone, també coneguda com la lira da gamba, que es tocava "da gamba", o entre les cames. La lira da braccio va ser citada per primera vegada l'any 1533 per Giovanni Maria Lanfranco (utilitzant el terme "lyra de set cordes"), descrivint també la seva afinació: [cc' / g-g'-d'-a'-e] . Aquesta lira va ser ideada per acompanyar el vers humanista cantat per poetes, com el Petrarca del segle xiv i els seus posteriors imitadors, i va ser popular a les ciutats-estat del nord d'Itàlia com Florència, Ferrara, Màntua, Venècia, etc. En aquest paper, la lira va gaudir d'un prestigi al costat d'altres instruments que no tindria mai més. Entre els seus exponents de l'època hi havia diversos grans pintors, en particular Leonardo da Vinci, que segons Emmanuel Winternitz, era àmpliament considerat com el degà dels intèrprets de la lira. L'auge del madrigal i la seva contrapartida, el conjunt instrumental, així com la popularitat meteòrica del violí més vocal, aviat van fer caure la lira de la seva posició preeminent a la cort, i cap a la dècada de 1530 havia quedat relegada a l'ús escènic a les grans festes renaixentistes celebrades per les ciutats estat i les seves poderoses dinasties governants. En aquest cas normalment es trobava a l'escenari associada a la presència del déu Apol·lo, o barrejada en conjunts fora de l'escenari. El Manuscrit de Pesaro, de mitjans del segle XVI, un document important en la història de la lira, registra un passemezzo moderno, (mesura de dansa contemporània) escrit en tabulatura de lira. Descobert en la ciutat de Pesaro, a la costa adriàtica, aquesta rara i mutilada escriptura és l'únic exemple que se conserva de música escrita per a lira. Suggereix almenys la possibilitat que l'instrument s'emprés com a instrument de dansa en aquesta època. El seu caràcter harmònic i la subtil gamma de tecles domèstiques haurien estat ideals per a interpretar música de ball que era moda a l'època. El gran musicòleg italià Disertori va demostrar que era possible reconstruir exemplars molt convincents de la lira da braccio en les seves primeres formes, a partir de les minucioses pintures i dibuixos de Leonardo da Vinci, Rafael, Giovanni Bellini, Vittore Carpaccio i molts altres artistes de finals del segle xv i inicis del XVI, obrint així moltes possibilitats interessants relacionades amb la recreació de la pràctica de la interpretació musical de finals del segle XV. Hi ha fins a deu exemplars de lira que han sobreviscut fins avui, semblants a un violí, tot i que la seva autenticitat encara està en disputa..seva autenticitat encara està en disputa..
, Die Lira da Braccio (italienisch, etwa „Armlyra“), auch Lyra da braccio, ist der Grundtyp einer Familie von Streichinstrumenten der Renaissance.
|
| rdfs:comment |
Lira da braccio – dawny instrument muzyczny z grupy chordofonów smyczkowych.
, La lira da braccio ou lyra de bracio (chez … La lira da braccio ou lyra de bracio (chez Michael Prætorius) – littéralement « lyre de bras » – est un instrument à cordes et à archet de la Renaissance européenne, probablement dérivé de la vièle. Son nom italien, lira, est dû à la volonté des humanistes italiens de la Renaissance de relier l'instrument à l'Antiquité. De nos jours, le répertoire est joué, entre autres, par Frédéric Martin, Baptiste Romain et Nicolas Sansarlat.tin, Baptiste Romain et Nicolas Sansarlat.
, Лира да бра́ччо (итал. lira da braccio, бу … Лира да бра́ччо (итал. lira da braccio, буквально — «ручная лира») — струнный смычковый инструмент (хордофон). Был распространён в Италии в XV — XVI веках. О его распространённости свидетельствует тот факт, что Аполлон, расположенный в центре фрески «Парнас» Рафаэля (1511), играет не на античной лире, а на лире да браччо. При игре лиру да браччо держали подобно скрипке, прижимая к плечу, однако чаще не горизонтально, а под наклоном — так, что головка находилась значительно ниже корпуса.ловка находилась значительно ниже корпуса.
, De lira da braccio was een met een strijkstok bespeeld snaarinstrument, dat gedurende de renaissance in zwang was, vooral in de Italiaanse muziek.
, La lira da braccio (o lyra de bracio) va s … La lira da braccio (o lyra de bracio) va ser un instrument europeu de corda d'arc del Renaixement . Va ser utilitzat pels poetes-músics italians a la cort als segles XV i XVI per acompanyar les seves recitacions improvisades de poesia lírica i narrativa. Està més estretament relacionat amb el violí medieval, o la fídula, i com aquesta tenia una caixa de clavilles amb forma de fulla i amb clavilles frontals. Es veuen violins amb cordes de bordó a partir del segle IX ( lira bizantina ), i l'instrument es va seguir desenvolupant al llarg del segle XVI. En moltes representacions iconogràfiques de l'instrument, aquest és interpretat per personatges mitològics, sovint membres de consorts d'àngels, i més sovint per Orfeu i Apol·lo. La lira da braccio s'utilitzava ocasionalment en conjunts, espeutilitzava ocasionalment en conjunts, espe
, La lira da braccio è uno strumento rinascimentale appartenente alla famiglia dei cordofoni e di probabile derivazione dalla viella medioevale.
, Die Lira da Braccio (italienisch, etwa „Armlyra“), auch Lyra da braccio, ist der Grundtyp einer Familie von Streichinstrumenten der Renaissance.
, The lira da braccio (or lyra de bracio) wa … The lira da braccio (or lyra de bracio) was a European bowed string instrument of the Renaissance. It was used by Italian poet-musicians in court in the 15th and 16th centuries to accompany their improvised recitations of lyric and narrative poetry. It is most closely related to the medieval fiddle, or vielle, and like the vielle had a leaf-shaped pegbox with frontal pegs. Fiddles with drone strings are seen beginning in the 9th century (Byzantine lyra), and the instrument continued to develop through the 16th century. In many depictions of the instrument, it is being played by mythological characters, frequently members of angel consorts, and most often by Orpheus and Apollo. The lira da braccio was occasionally used in ensembles, particularly in the intermedi, and may have acted as a prothe intermedi, and may have acted as a pro
|
