| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
The Judicate of Cagliari (Sardinian: Judic … The Judicate of Cagliari (Sardinian: Judicadu de Càralis / Càlaris, Italian: Giudicato di Cagliari) was one of the four Sardinian judicates of the Middle Ages, kingdoms of Byzantine origins. The Judicate of Cagliari covered the entire south and central east portion of the island and was composed of thirteen subdivisions called curatoriae. To its north and west lay Arborea and north and on the east lay Gallura and Logudoro. and on the east lay Gallura and Logudoro.
, Кальяри — один из 4 сардинских юдикатов (с … Кальяри — один из 4 сардинских юдикатов (средневековых княжеств). Был расположен в юго-восточной части острова и состоял из 13 кураторий. Граничил с тремя другими юдикатами — Арбореей, Галлурой и Логудоро (Торресом). Город Кальяри, столица византийской провинции Сардиния, начиная с 8 века стал терять своё прежнее значение из-за арабских набегов. Многие жители предпочли бежать и основали новый город — Санта Иджия, который и стал столицей юдиката. Первый судья, о котором имеются сведения — Уго, маркиз де Масса (ум. после 6 марта 1021), упоминается в документе от 3 апреля 1002 г. (Ugonus…marchio Masse domino de Corsica et judex Calaritanus). Основателем династии, правившей юдикатом более века, был Торкиторио I (ум. до 1089) или его отец Мариано Салюзио I де Лакон-Гунале. В 1258 году в результате военного вторжения пизанцев и их союзников юдикат Кальяри прекратил своё существование: его территорию разделили Пиза, Арборея, Галлура и пизанский род Делла Герардеска. Галлура и пизанский род Делла Герардеска.
, Кальярський юдикат (італ. Giudicato di Cag … Кальярський юдикат (італ. Giudicato di Cagliari, сард. Judicadu de Càralis) — середньовічна держава на о. Сардинія, що утворилася у IX ст. внаслідок занепаду влади Візантії в Західному Середземномор'ї. 1258 року була розділена між Арборейським і Галлурським юдикатами. між Арборейським і Галлурським юдикатами.
, Le Judicat de Cagliari (en sarde, Giuigadu … Le Judicat de Cagliari (en sarde, Giuigadu de Callaris , en italien, Giudicato di Cagliari) est un des quatre judicats qui naquirent en Sardaigne au VIIIe siècle pour remplacer un Empire romain devenu trop lointain (celui de Byzance) et pour se protéger notamment des razzias arabes. Le Judicat de Cagliari se développa dans la partie sud-orientale de la Sardaigne. Il couvrait tout le sud et la partie centre-est de l'île et était composé de seize subdivisions appelées curatorias ou partis (départements). Il comprenait une grande partie de la plaine du Campidano, la riche région minière du Sulcis et la région montagneuse de l'Ogliastra.Le judicat confinait au nord avec le Judicat de Logudoro, d'Arborée et de Gallura. Le Judicat de Cagliari, comme du reste les autres trois Judicats était un royaume souverain selon le principe juridique Superiorem non recognoscens, avec un territoire subdivisé en Curatorie, des districts dirigés par un curateur et comprenant des centres habités appelés Ville (différent du mot français homonyme, du latin villa). Le Judicat avait son propre parlement, la Corona de Logu, composé des représentants des Curatorie. Il possédait son propre domaine public, le Rennu, votait les lois, avait des frontières et frappait monnaie. Son chef était le Judex ius dicens (celui qui dit la loi), en sarde, Iudike ou Judike. Le Juge tirait son autorité non seulement de l'hérédité mais également par la reconnaissance de son Imperium par la Corona de Logu. La capitale du judicat de Cagliari fut la ville de Santa Igia.at de Cagliari fut la ville de Santa Igia.
, El jutjat de Càller fou una jurisdicció fe … El jutjat de Càller fou una jurisdicció feudal de l'illa de Sardenya, un dels quatre que existien a l'illa al segle xi derivats probablement de jurisdiccions romans d'Orient ja existents al segle ix. Els magistrats romans d'Orient de Càller van esdevenir governants locals que van agafar el títol de jutges (κριταί, krité). Els primers jutges són només noms, amb cronologies molt confuses. Marià Salusi I, probable fill d'un noble de Càller anomenat Salusi, apareix amb el títol de Jutge i probablement exercí des de vers el 1020/1040. Va morir abans del 1058 i es va casar amb Jordina de Setzale amb la que va tenir a Orsoc Torxitori I que va morir passat el 1089 (era jutge cap al 1060). Es va casar amb Vera de la que van néixer Constantí Salusi II de Càller que va viure almenys fins al 1090, probablement fins vers el 1102, i Torbé, jutge associat que va governar fins vers el 1108. Torbé va tenir un fill, Barisó (IV), que fou jutge de l'octubre del 1163 al 2 de març del 1164. Constantí II Salusi es va casar amb Jordina de Làcon-Gunale amb la que va tenir a Marià Torxitori II de Càller mort no abans del 12 de febrer del 1130, casat amb Preciosa de Làcon-Zori, de la que va néixer Constantí II Salusi, mort el 19 de març de 1163, que es va casar dues vegades, primer amb Jordina de Làcon-Gunale i després amb Sardínia de Làcon-Zori i només va tenir filles: la filla mitjana (del primer matrimoni) Jordina, es va casar amb Obert marquès de Massa i Còrsega. Si bé fou proclamar Barisó (I) de Càller, amb suport genovès, el 1164 fou deposat pels nobles favorables a Pisa, que van portar al tron a Pere de Torres, germà del jutge Barisó II de Torres, considerat aliat pisà. Però abans del 1180 ja es va decantar cap als genovesos als que va deixar utilitzar els seus ports; llavors els pisans van afavorir la revolta dels nobles fidels. Pere es va escapar vers 1180 cap a Torres, governat per son germà, i el 1184, amb ajut de Gènova, va recuperar el poder; però no va aconseguir dominar a la noblesa, que va donar suport a Obert de Massa i Còrsega i al seu fill Guillem (el futur Guillem Salusi IV de Càller). El 1187 Pere fou empresonat i va morir l'any següent, i Obert fou proclamat jutge regent però va morir el 1189 i el seu fill va assolir el poder. El 1194 Guillem Salusi IV va atacar el jutjat de Torres i va ocupar Goceà on va fer presonera a la dona de Constantí II de Torres, la catalana Prunisinda, que va morir l'any següent a la presó de Santa Igia (capital del jutjat) a causa de les privacions i maltractes. El 1195 Constantí va atacar Santa Igia per alliberar-la, però sense èxit. El 1195 Guillem va envair Arborea derrotant el conjutge Pere I d'Arborea i va fer fugir l'altre conjutge Hug I d'Arborea, avançant cap Oristany, fins que Arborea va demanar la pau cedint les terres de Marmilla i altres ciutats de frontera. Vers el 1206 va entrar a Gallura però la jutgessa Elena de Lacon es va casar amb Lambert Visconti i amb el seu ajut va poder rebutjar l'atac (1207). Va morir el 1214 i la successió va correspondre a la filla Beneta i al seu marit Barisó II d'Arborea que fou proclamat també jutge sota el nom de Barisó Torxitori IV de Càller. Barisó va morir el 1217. El 1216 Ubald Visconti va establir un castell avui anomenat el Castel di Castro i abans Il Castello, que fou el nucli de la futura ciutat de Càller, i amb les forces allí concentrades des del 1216 va poder dominar el jutjat el 1217. Beneta fou feta presonera per Ubald i obligada a casar-se amb son germà Lambert Visconti de Gallura (ja vidu) que així va governar a Gallura i Caller fins a la seva mort el 1225. Ubald va continuar exercint el poder però el càrrec de jutge va passar als següents marits de Beneta: Enric de Capraia (vers 1227-1228) de la família dels comtes de Capraia, i Rinaldo Glandi (1230-1232). A la mort d'Ubald Visconti el seu nebot Ubald I Visconti de Gallura (fill de Lambert) va envair el jutjat per substituir al difunt en el control, però en fou expulsat pels Gherardesci, lleials a Beneta, el 1232. Beneta però va morir aquell mateix any i el seu fill Guillem Salusi V va assolir el poder essent declarat major d'edat el 1235 al complir 20 anys. Va lluitar contra els Visconti de Gallura fins al 1244 amb el suport de Rainer de Gherardesci de Bolgheri, marit de la seva tia Agnès. Va morir vers 1250 i el va succeir el seu fill Joan Torxitori V conegut per Cià de Càller. Joan Torxitori V de Càller conegut per Cià de Càller va seguir una política favorable a Gènova i el 1255 va permetre als genovesos ocupar el Castel di Castro i va expulsar als pisans. Això va provocar que uns sicaris pisans l'assassinaren el 1256. El va succeir son cosí Guillem Salusi VI. Guillem Salusi VI de Càller fou el darrer jutge de Càller. Era cosí germà de Guillem Salusi V (fill d'un germà de Joan Torxitori V) i va seguir també una política progrenovesa. El 1258 els elements favorables als pisans (els comtes de Donoratico, Guillem de Capraia jutge d'Arborea i Joan I Visconti de Gallura) van envair el jutjat, van conquerir el Castel di Castro, i van assetjar Santa Igia que, al no rebre ajuda genovesa, fou destruïda, i els habitants van fugir cap a l'interior. Guillem Salusi fou deposat i el territori del jutjat repartir entre Gallura (Joan Visconti, la part nord i est, incorporada al jutjat de Gallura), Arborea (Guillem de Capraia, la part nord i centre, que fou incorporada al jutjat d'Arborea) i la regió de Sulcis i Iglesiente (part occidental) a Gerard i Huguet Gherardesci de Donoratico. El 1282 Huguet Gherardesci es va establir a Siliqua, al castell d'Acquafredda, des on va governar tota la regió sota el seu domini i el 1284 va construir la catedral de Santa Clara a Esglésies. El terç de Gallura fou incorporat a Pisa el 1287. El terç del jutjat sota els Gherardesci va romandre sota sobirania feudal del pisans fins a la conquesta catalana d'ambdós terços el 1323-1324. El terç d'Arborea va seguir la sort d'aquest jutjat.Arborea va seguir la sort d'aquest jutjat.
, O Julgado de Cagliari (em latim: Judicatus … O Julgado de Cagliari (em latim: Judicatus Caralitanus; em sardo: Judicadu de Calaris foi um dos quatro Julgados da Sardenha durante a Idade Média, cobrindo todo o sul e centro-leste da Sardenha. Apesar de receber seu nome de Cagliari, o Judex Provinciae já se movera para a mais fortificada no século IX.vera para a mais fortificada no século IX.
, El Juzgado de Cagliari o de Calari (judica … El Juzgado de Cagliari o de Calari (judicatus en latín; judicadu, logu o rennu en sardo; en italiano giudicati) fue una jurisdicción feudal de la isla de Cerdeña, uno de los cuatro que existían en la isla en el siglo XI derivados probablemente de jurisdicciones bizantinas ya existentes en el siglo IX. Los magistrados bizantinos de Cagliari se convirtieron en gobernantes locales que tomaron el título de jueces. Los primeros jueces son sólo nombres, con cronologías muy confusas. , probable hijo de un noble de Cagliari llamado Salusa, aparece con el título de Juez y probablemente ejerció desde hacia el 1020 / 1040. Murió antes del 1058 y se casó con Jordina de Setzale con la que tuvo a que murió pasado el 1089 (era juez hacia el 1060). Se casó con Vera de la que nacieron que vivió al menos hasta el 1090, probablemente hasta hacia el 1102, y Torbe, juez asociado que gobernó hasta hacia el 1108. Torbe tuvo un hijo, (IV), que fue juez de octubre de 1163 al 2 de marzo del 1164. Constantino II Salusa se casó con Jordina de Laconia-Gunale con la que tuvo a muerte no antes del 12 de febrero del 1130, casado con Preciosa de Laconia -Zori, de la que nació Constantino II Salusa, muerto el 19 de marzo de 1163, que se casó dos veces, primero con Jordina de Laconia-Gunale y después con sardinas de Laconia-Zori y sólo tuvo hijas: la hija media (del primer matrimonio) Jordina, se casó con Obert marqués de Masa y Córcega. Si bien fue proclamado (I) de Cagliari, con apoyo genovés, en 1164 fue depuesto por los nobles favorables a Pisa, que llevaron al trono a , hermano del juez , considerado aliado pisano. Pero antes del 1180 ya se decantó hacia los genoveses los que dejó utilizar sus puertos; entonces los pisanos favorecieron la revuelta de los nobles fieles. Pedro se escapó hacia 1180 hacia Torres, gobernado por su hermano, y en 1184, con ayuda de Génova, recuperó el poder; pero no logró dominar a la nobleza, que apoyó a Obert de Massa y Córcega y a su hijo Guillermo (el futuro ). En 1187 Pedro fue encarcelado y murió al año siguiente, y Obert fue proclamado juez regente pero murió en 1189 y su hijo alcanzó el poder. En 1194 Guillermo Salusa IV atacó el juzgado de Torres y ocupó el Goceano, donde hizo prisionera a la mujer de , la catalana Prunisinda, que murió el año siguiente a la prisión de Santa Igia (capital del juzgado) debido a las privaciones y maltratos. En 1195 Constantino atacó Santa Igia para liberarla, pero sin éxito. En 1195 Guillem invadió Arborea derrotando al conjutge e hizo huir al otro conjutge , avanzando hacia Oristano, hasta que Arborea pidió la paz cediendo las tierras de Marmilla y otras ciudades de frontera. Hacia en 1206 entró en Gallura pero la juez Elena de Lacon se casó con y con su ayuda pudo rechazar el ataque (1207). Murió en 1214 y la sucesión correspondió a la hija Benita ya su marido Barisó II de Arborea que fue proclamado también juez bajo el nombre de Barisó Torxitori IV de Cagliari. Barisó murió en 1217. En 1216 Ubald Visconti estableció un castillo, hoy llamado el Castel di Castro y antes Il Castello, que fue el núcleo de la futura ciudad de Cagliari, y con las fuerzas allí concentradas desde en 1216 pudo dominar el juzgado en 1217. Benita fue hecha prisionera por Ubald y obligada a casarse con su hermano Lambert Visconti de Gallura (ya viudo) que así gobernó en Gallura y Caller hasta su muerte en 1225. Ubald continuó ejerciendo el poder pero el cargo de juez pasó a siguientes maridos de Beneta: Enrique de Capraia (hacia 1227-1228) de la familia de los condes de Capraia, y Rinaldo Gland (1230-32). A la muerte de Ubald Visconti su sobrino Ubald I Visconti de Gallura (hijo de Lambert) invadió el juzgado para sustituir al difunto en el control, pero fue expulsado por los Gherardesca, leales a Benita, en 1232. Beneta pero murió ese mismo año y su hijo Guillermo Salusa V alcanzó el poder siendo declarado mayor de edad en 1235 al cumplir 20 años. Luchó contra los Visconti de Gallura hasta el 1244 con el apoyo de Rainer de Gherardesca de Bolgheri, marido de su tía Inés. Murió hacia 1250 y lo sucedió su hijo Juan Torxitori V conocido como Chiano de Cagliari. siguió una política favorable a Génova y en 1255 permitió a los genoveses ocupar el Castel di Castro y expulsó a los pisanos. Esto provocó que unos sicarios pisanos lo asesinaran en 1256. Lo sucedió su primo Guillermo Salusa VI fue el último juez de Cagliari. Era primo hermano de Guillermo Salusa V (hijo de un hermano de Juan Torxitori V) y siguió una política progrenovesa. En 1258 los elementos favorables a los pisanos (los condes de Donoratico, juez de Arborea y ) invadieron el juzgado, conquistaron el Castel di Castro, y sitiaron Santa Igia que, al no recibir ayuda genovesa, fue destruida, y los habitantes huyeron hacia el interior. Guillem Salusa fue depuesto y el territorio del juzgado repartir entre Gallura (Juan Visconti, la parte norte y este, incorporada al juzgado de Gallura), Arborea (Guillem de Capraia, la parte norte y centro, que fue incorporada al juzgado de Arborea) y la región de Sulcis y Iglesiente (parte occidental) a Gerard y Huguet Gherardesca de Donoratico. En 1282 Huguet Gherardesca se estableció en Siliqua, el castillo de Acquafredda desde donde gobernó toda la región bajo su dominio y en 1284 construyó la catedral de Santa Clara en Iglesias. El tercio de Gallura fue incorporado a Pisa en 1287. El tercio del juzgado bajo los Gherardesca permaneció bajo soberanía feudal del pisano hasta la conquista aragonesa de ambos tercios en 1323 - 1324. El tercio de Arborea siguió la suerte de este juzgado. Arborea siguió la suerte de este juzgado.
, 卡利亚里王国（義大利語：Giudicato di Cagliari, 薩丁尼亞語：Judicadu de Calaris）是中世纪时期撒丁岛四个土著王国之一。卡利亚里王国占据着撒丁岛南部与东南部的土地，并分为十三个分区。在比萨、热那亚等海上共和国统治海洋的时期，卡利亚里王国被比萨共和国征服，其领土由比萨与其他王国瓜分。
, Il giudicato di Calari o anche di Pluminos … Il giudicato di Calari o anche di Pluminos (in latino Iudicatus Karalitanus), impropriamente chiamato Giudicato di Cagliari, era uno Stato sovrano ed indipendente che nel medioevo si estendeva nella parte meridionale della Sardegna, comprendendo le attuali subregioni del Basso e Medio Campidano, il Sulcis-Iglesiente, l'Ogliastra e parte della Barbagia, oggi comprese nella provincia del Sud Sardegna, nella città metropolitana di Cagliari e nella provincia di Nuoro. Confinava a nord con il giudicato di Arborea, in piccola parte con il giudicato di Torres e il giudicato di Gallura. Erede diretto del regno unitario sardo da cui si staccarono successivamente gli altri giudicati, conservò a lungo nelle istituzioni lingua e costumi greco-bizantini. La sua durata fu di circa 300 anni, dal X-XI secolo al 1258. A capo del regno (logu) vi erano il monarca, denominato giudice (judike), e un consiglio deliberativo (Corona de Logu). La "capitale" era ubicata a Santa Igia, rasa al suolo nel 1258, i cui resti si trovano ancora nella parte occidentale dell'odierna Cagliari.a parte occidentale dell'odierna Cagliari.
, جيوديكاتو كالياري (بالإيطالية: Giudicato d … جيوديكاتو كالياري (بالإيطالية: Giudicato di Cagliari) هي إحدى الجيوديكاتي السردينية الأربعة من العصور الوسطى. تغطي كامل جنوب الجزيرة وأجزاء من وسطها وشرقها وتتألف من 13 تقسيمًا تدعى كوراتوريا. تقع إلى الشمال منها أربوريا وإلى الشرق غالورا . خلال الفترة الهيمنة البيزانية والجنوية، كانت كالياري في المعسكر البيزاني.الجنوية، كانت كالياري في المعسكر البيزاني.
|
| rdfs:comment |
El jutjat de Càller fou una jurisdicció fe … El jutjat de Càller fou una jurisdicció feudal de l'illa de Sardenya, un dels quatre que existien a l'illa al segle xi derivats probablement de jurisdiccions romans d'Orient ja existents al segle ix. Els magistrats romans d'Orient de Càller van esdevenir governants locals que van agafar el títol de jutges (κριταί, krité). Els primers jutges són només noms, amb cronologies molt confuses.només noms, amb cronologies molt confuses.
, O Julgado de Cagliari (em latim: Judicatus … O Julgado de Cagliari (em latim: Judicatus Caralitanus; em sardo: Judicadu de Calaris foi um dos quatro Julgados da Sardenha durante a Idade Média, cobrindo todo o sul e centro-leste da Sardenha. Apesar de receber seu nome de Cagliari, o Judex Provinciae já se movera para a mais fortificada no século IX.vera para a mais fortificada no século IX.
, Кальярський юдикат (італ. Giudicato di Cag … Кальярський юдикат (італ. Giudicato di Cagliari, сард. Judicadu de Càralis) — середньовічна держава на о. Сардинія, що утворилася у IX ст. внаслідок занепаду влади Візантії в Західному Середземномор'ї. 1258 року була розділена між Арборейським і Галлурським юдикатами. між Арборейським і Галлурським юдикатами.
, Il giudicato di Calari o anche di Pluminos … Il giudicato di Calari o anche di Pluminos (in latino Iudicatus Karalitanus), impropriamente chiamato Giudicato di Cagliari, era uno Stato sovrano ed indipendente che nel medioevo si estendeva nella parte meridionale della Sardegna, comprendendo le attuali subregioni del Basso e Medio Campidano, il Sulcis-Iglesiente, l'Ogliastra e parte della Barbagia, oggi comprese nella provincia del Sud Sardegna, nella città metropolitana di Cagliari e nella provincia di Nuoro. Confinava a nord con il giudicato di Arborea, in piccola parte con il giudicato di Torres e il giudicato di Gallura.icato di Torres e il giudicato di Gallura.
, The Judicate of Cagliari (Sardinian: Judic … The Judicate of Cagliari (Sardinian: Judicadu de Càralis / Càlaris, Italian: Giudicato di Cagliari) was one of the four Sardinian judicates of the Middle Ages, kingdoms of Byzantine origins. The Judicate of Cagliari covered the entire south and central east portion of the island and was composed of thirteen subdivisions called curatoriae. To its north and west lay Arborea and north and on the east lay Gallura and Logudoro. and on the east lay Gallura and Logudoro.
, 卡利亚里王国（義大利語：Giudicato di Cagliari, 薩丁尼亞語：Judicadu de Calaris）是中世纪时期撒丁岛四个土著王国之一。卡利亚里王国占据着撒丁岛南部与东南部的土地，并分为十三个分区。在比萨、热那亚等海上共和国统治海洋的时期，卡利亚里王国被比萨共和国征服，其领土由比萨与其他王国瓜分。
, El Juzgado de Cagliari o de Calari (judica … El Juzgado de Cagliari o de Calari (judicatus en latín; judicadu, logu o rennu en sardo; en italiano giudicati) fue una jurisdicción feudal de la isla de Cerdeña, uno de los cuatro que existían en la isla en el siglo XI derivados probablemente de jurisdicciones bizantinas ya existentes en el siglo IX. Los magistrados bizantinos de Cagliari se convirtieron en gobernantes locales que tomaron el título de jueces. Los primeros jueces son sólo nombres, con cronologías muy confusas.ólo nombres, con cronologías muy confusas.
, جيوديكاتو كالياري (بالإيطالية: Giudicato d … جيوديكاتو كالياري (بالإيطالية: Giudicato di Cagliari) هي إحدى الجيوديكاتي السردينية الأربعة من العصور الوسطى. تغطي كامل جنوب الجزيرة وأجزاء من وسطها وشرقها وتتألف من 13 تقسيمًا تدعى كوراتوريا. تقع إلى الشمال منها أربوريا وإلى الشرق غالورا . خلال الفترة الهيمنة البيزانية والجنوية، كانت كالياري في المعسكر البيزاني.الجنوية، كانت كالياري في المعسكر البيزاني.
, Кальяри — один из 4 сардинских юдикатов (с … Кальяри — один из 4 сардинских юдикатов (средневековых княжеств). Был расположен в юго-восточной части острова и состоял из 13 кураторий. Граничил с тремя другими юдикатами — Арбореей, Галлурой и Логудоро (Торресом). Город Кальяри, столица византийской провинции Сардиния, начиная с 8 века стал терять своё прежнее значение из-за арабских набегов. Многие жители предпочли бежать и основали новый город — Санта Иджия, который и стал столицей юдиката. Основателем династии, правившей юдикатом более века, был Торкиторио I (ум. до 1089) или его отец Мариано Салюзио I де Лакон-Гунале.го отец Мариано Салюзио I де Лакон-Гунале.
, Le Judicat de Cagliari (en sarde, Giuigadu … Le Judicat de Cagliari (en sarde, Giuigadu de Callaris , en italien, Giudicato di Cagliari) est un des quatre judicats qui naquirent en Sardaigne au VIIIe siècle pour remplacer un Empire romain devenu trop lointain (celui de Byzance) et pour se protéger notamment des razzias arabes. Son chef était le Judex ius dicens (celui qui dit la loi), en sarde, Iudike ou Judike. Le Juge tirait son autorité non seulement de l'hérédité mais également par la reconnaissance de son Imperium par la Corona de Logu. La capitale du judicat de Cagliari fut la ville de Santa Igia.at de Cagliari fut la ville de Santa Igia.
|
