| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Hugo II. (* 1252; † November 1267) war Kön … Hugo II. (* 1252; † November 1267) war König von Zypern und Regent des Königreichs Jerusalem. 1254, im Alter von wenigen Monaten, wurde er Nachfolger seines Vaters Heinrich I. als König von Zypern unter der Regentschaft seiner Mutter Plaisance von Antiochia. Obwohl er keinen legalen Anspruch auf das Königreich Jerusalem hatte, das zu dieser Zeit nominell von Konradin von Hohenstaufen regiert wurde, der ebenfalls ein Kind und darüber hinaus noch in Europa war, wurden er und seine Mutter 1258 von Plaisances Bruder Bohemund VI. nach Akkon gebracht und zum „Herrn von Jerusalem“ beziehungsweise zur Regentin gemacht. Als Plaisance 1261 starb, ging die Regentschaft in Zypern auf seinen Vetter Hugo über, während die Regentschaft im Königreich Jerusalem dessen Mutter Isabella von Zypern übernahm. Hugo II. starb im November 1267 14-jährig und wurde in der Dominikanerkirche in Nikosia begraben. Er war verheiratet mit Isabella von Ibelin, Herrin von Beirut. Die Ehe wurde aber nie vollzogen und 1265 von Papst Clemens IV. aufgehoben. Ihm folgte sein Vetter Hugo als Hugo III. von Zypern. Thomas von Aquin widmete ihm eventuell sein unvollendetes Werk De regimine principum („Über die Herrschaft der Fürsten“), das aber erst veröffentlicht wurde, als beide bereits tot waren.tlicht wurde, als beide bereits tot waren.
, Гуго II (фр. Hugues; 1252 — 5 грудня 1267) — король Кіпру у 1253–1267 роках.
, Hugh II of Cyprus (or Hugues II de Lusignan) (June–August, 1252 or 1253 – November or December 5, 1267) was king of Cyprus and, from the age of 5 years, also Regent of the Kingdom of Jerusalem.
, Ugo di Lusignano (Nicosia, 1253 – Nicosia, 1267) fu re di Cipro ed ultimo esponente diretto della dinastia dei Lusignano che regnarono sull'isola, dal 1253 alla sua morte.
, 于格二世（Hugh II of Cyprus，1252年—1267年），賽普勒斯國王，亨利一世之子，1253年至1267年在位。 于格二世即位時年僅不到一歲，由母親擔任攝政至1261年。他的表兄安條克-呂西尼昂的于格成為他的攝政直到1267年于格二世去世，安條克-呂西尼昂的于格繼位，成為于格三世。
, Hugues II de Lusignan, né en 1252 et mort le 5 décembre 1267, roi de Chypre (1254-1267), est un fils d'Henri Ier le Gros, roi de Chypre, et de Plaisance d'Antioche.
, Гуго II Лузиньян (июнь/август 1252 — ноябр … Гуго II Лузиньян (июнь/август 1252 — ноябрь или 5 декабря 1267) — король Кипра (с 1253), номинальный король Иерусалима (с 1253/1261) и граф Бейрута (с 1264/1265), представитель династии Лузиньянов. Гуго II был сыном короля Кипра Генриха I и Плезанции, дочери князя Антиохии Боэмунда V. Отец Гуго умер 18 января 1253 года и позднее в этом же году в соборе Святой Софии (Санта-Софиа) в Никосии состоялась его коронация. Так как Гуго был ещё младенцем, регентом при нём стала его мать. В это время в Иерусалимском королевстве шла борьба между фракциями венецианцев и генуэзцев (так называемая Война святого Саввы). Каждая из противоборствующих сторон, желая получить контроль над королевством, выдвинула своего претендента на вакантный престол. Генуэзцы поддерживали кандидатуру Конрадина, в то время как венецианцы поддержали кандидатуру Гуго II, считая, что монарх, чьи владения находятся вблизи Святой земли, будет более полезен, чем монарх, находящийся в Европе. 1 февраля 1258 года Гуго и его мать Плезанция, сопровождаемые братом королевы-матери, князем Антиохии Боэмундом VI, а также графом Яффы Жаном Ибелином, прибыли в Акру, где Гуго был провозглашён местоблюстителем Иерусалимского королевства с титулом «наследник Кипра и бальи королевства Иерусалимского». До его совершеннолетия регентом в Иерусалимском королевстве назначался князь Антиохии, а в Кипрском королевстве — Плезанция. Генуэзцы и их союзники не приняли подобного решения вопроса о престоле и вновь заявили о своей поддержке Конрадина, что ещё более активизировало войну между ними и венецианской партией. Мать Гуго II, королева Плезанция, скончалась 27 сентября 1261 года, после чего опекуном короля Кипра стал его двоюродный брат, 25-летний Гуго Антиохийский. В 1264 или в 1265 году король Гуго был помолвлен с Изабеллой Ибелин, наследницей , и по праву её мужа стал сеньором Бейрута, однако из-за малолетства обручённых этот брак не был реально осуществлён. Король Гуго II умер в Никосии по одним данным в ноябре, по другим данным 15 декабря 1267 года, так и не достигнув совершеннолетия. Его тело было погребено в соборе, принадлежащему ордену доминиканцев. Новым государем Кипра стал опекун скончавшегося короля Гуго III Антиохийский. Ранее историки предполагали, что Гуго II был посвящён трактат Фомы Аквинского «De regimine principum», однако последние исследования текста показали, что он написан не в 1267 году, а в 1271—1273 годах и, следовательно, посвящён королю Гуго III., следовательно, посвящён королю Гуго III.
, Ο Ούγος Β΄ (Hugues II de Chypre, 1252 - Νοέμβριος 1267) από τον Οίκο των Λουζινιάν ήταν Βασιλιάς της Κύπρου (1253 - 1267) και Αντιβασιλεύς της Ιερουσαλήμ (1254 - 1267).
, Hugo II van Cyprus (aug.1252 - nov.1267), … Hugo II van Cyprus (aug.1252 - nov.1267), bijgenaamd De Jonge, was koning van Cyprus van 1253 tot 1267. Zijn vader, Hendrik I, overleed op 18 januari 1253. Als onmondig kind van amper vijf maanden werd hij tot koning verklaard, onder regentschap van zijn moeder, Plaisance van Antiochië. Niet enkel was zijn vader koning van Cyprus, hij was tevens koning-regent van Jeruzalem in naam van koning Koenraad II (die tevens, als Koenraad IV, Rooms-koning was). Ook dit regentschap werd overgenomen door Plaisance. In 1254 kwam Koenraad II te sterven, met nalating van een tweejarig erfzoontje Koenradijn. Als lid van een familie die koning-gemalen en koning-regenten voor Jeruzalem had voortgebracht, maakten vooraanstaande familieleden, in naam van de jonge koning Hugo II, aanspraak op de troon van Akko-Jeruzalem. Door toedoen van onder anderen Jean d'Ibelin en Bohemund V werd de kind-koning verhuisd van Cyprus naar Akko teneinde de aanspraak te bekrachtigen. Hugo II werd koning(-regent) van Jeruzalem onder regentschap van zijn moeder. Hugo II zou echter nooit zelf volmachtig als koning heersen, niet in Akko-Jeruzalem en niet in Cyprus, omdat hij al op 15-jarige leeftijd overleed zonder troonopvolger.ge leeftijd overleed zonder troonopvolger.
, Hugo II de Chipre o Hugo II de Lusignan (1 … Hugo II de Chipre o Hugo II de Lusignan (1252 - 5 de diciembre de 1267) fue rey de Chipre y, desde la edad de 5 años, también regente del Reino de Jerusalén. Hijo de Enrique I de Chipre, y de Plaisance de Antioquía, hija de Bohemundo V de Antioquía, huérfano de padre cuando apenas tenía un año, ascendió al trono de Chipre como Hugo II, bajo la regencia de su madre, y luego, desde 1261, de su primo Hugo de Antioquía (el futuro Hugo III de Chipre), el mejor candidato calificado para sucederlo en el trono. En 1264 se casó con Isabel de Ibelín, pero el matrimonio no tuvo hijos. Cuando el joven rey murió en 1268, con tan solo 15 años y sin hijos, en Chipre se extinguió la línea directa de los Lusignan, solo el propio Hugo de Antioquía, quien añadió su nombre al de Lusignan, inició la rama colateral de Antioquía, que habría gobernado la isla hasta 1489, cuando los venecianos tomaron posesión.9, cuando los venecianos tomaron posesión.
, Hug II de Lusignan (1252 - 1267), rei de X … Hug II de Lusignan (1252 - 1267), rei de Xipre (1254-1267), fou fill d'Enric I el Gros, rei de Xipre, i de Plasència d'Antioquia. Per ser menor d'edat quan va heretar el títol, la regència la va efectuar primer la seva mare i després el seu cosí Hug. Nascut al curs de la tardor del 1252, esdevingué rei a la mort del seu pare el 18 de gener de 1254, sota la regència de la seva mare Plasència d'Antioquia. Hi hi havia hagut un litigi entre el rei Enric el Gros i l'arquebisbe de Nicòsia, que la regent intentava solucionar.Encara que la regente fou cridada a ser regent de Jerusalem, els xipriotes es volien quedar al marge dels afers palestins en els anys que seguiren, no intervenint ni durant la croada mongola del 1260, ni durant la del 1261 al 1264. És cert que el regne de Xipre tenia els seus propis problemes: Hug de Fagiano, l'arquebisbe llatí de Nicòsia, refusava de respectar la decisió del papa Innocenci IV que havia autoritzat l'any 1251 el nomenament d'un arquebisbe grec a l'illa de Xipre i es negava a tenir-lo com el seu igual, doncs volia que fos el seu subaltern. Tot i que aquest litigi no ocasionà combats, la vida xipriota va estar agitada, fins a la butlla pontifical, dita Constitució Xipriota, del papa Alexandre IV el 3 de juliol del 1260. Aquesta constitució del clergat grec instituïa quatre diòcesis en l'illa, que tenien els mateixos límits que les diòcesis llatines i declarava que cada bisbe grec quedava subordinat al seu homòleg llatí. L'arxidiòcesi grega fou suprimida, però l'arquebisbe grec Germà en conservaria la dignitat durant tota la seva vida. Era un progrés per l'església llatina i un pas enrere per la grega, però Hug de Fagiano va declarar no disposar de poders suficients per exercir el seu ministeri, va renunciar a la seva dignitat i es va retirar en Toscana. Plasència d'Antioquia va morir el setembre del 1261, i la regència fou confiada a la seva tia Isabel de Lusignan, que la confià al seu fill Hug de Poitiers-Lusignan per poder agafar ella la regència de Jerusalem. El caràcter insular del regne de Xipre el posava a l'abric de Baibars, sultà mameluc d'Egipte, que va reprendre la guerra contra els francs. L'illa va gaudir d'un període de prosperitat comercial, però Baibars els acusà d'haver apressat una de les seves galeres que portava una ambaixada a Bizanci. Es va venjar dels xipriotes atacant Antioquia i es va aliar a l'emperador bizantí Miquel VIII Paleòleg que amenaçava Xipre vers l'any 1262. Aquesta amenaça va incitar el regent a afavorir la població grega, amb la finalitat d'evitar una revolta que permetria als bizantins de desembarcar. Hug II es va casar l'any 1264 amb Isabel d'Ibelin, hereva de la senyoria de Beirut. Al final de l'any 1267, va caure malalt i va morir el 5 de desembre, als 15 anys, sense haver tingut fills El regent, que era el seu cosí germà, el va succeir amb el nom d'Hug III de Xipre. Antigament es va creure que Tomàs d'Aquino va dedicar el seu llibre De regimine principum («Sobre el govern dels prínceps») a Hug II de Xipre, però segons els arguments de pes expressats per Christoph Flüeler en Rezeption und Interpretation der Aristotelischen “Politica” im späten Mittelalter, Bochumer Studien zur Philosophie, 19 (editat a Amsterdam i Philadelphia: B.R. Grüner, 1992 2v.; v.1,p. 23-29.), sembla més creïble que aquesta obra estigués dedicada al seu successor Hug III.stigués dedicada al seu successor Hug III.
, Hugo II Cypryjski, Hugo II de Lusignan (ur … Hugo II Cypryjski, Hugo II de Lusignan (ur. 1253, zm. 5 grudnia 1267) – syn Henryka I i jego trzeciej żony, Placencji z Antiochii. Król Cypru od 1253 do 1267. "Przejął” rządy w wieku dwóch miesięcy – jego matka była regentką. W 1258 jego wuj Boemund VI w jego imieniu zgłosił pretensje do tronu Jerozolimy, rządzonej wtedy przez inne dziecko – Konradyna Hohenstaufa. Hugona poparł Jan z Ibelinu, hrabia Jafy, Templariusze i Krzyżacy, a Konradyna – Szpitalnicy i różni prawnicy. Hugo został następcą tronu Jerozolimy i odziedziczyłby tron w razie bezdzietnej śmierci Konradyna. Jego matka Placencja została zaś mianowana regentką Jerozolimy. W 1261 zmarła matka Hugona. Regencję na Cyprze przejął Hugo de Lusignan z Antiochii, 25-letni brat cioteczny Hugona II, a jego matka, Izabela z Lusignan, została regentką Królestwa Jerozolimskiego. Hugo II został zaręczony i prawdopodobnie poślubił Izabelę z Ibelinu, ale małżeństwo nie zostało nigdy skonsumowane. Zmarł bezdzietnie w 1267, w wieku 14 lat i został pochowany w kościele dominikanów w Nikozji. Po jego śmierci Królestwo odziedziczył Hugo de Lusignan z Antiochii jako Hugo III Cypryjski, mimo że na następcę wyznaczono wcześniej innego brata ciotecznego Hugona II – Hugona de Brienne (ok. 1240-1296), syna Marii Cypryjskiej (starszej ciotki zmarłego).ii Cypryjskiej (starszej ciotki zmarłego).
, Hugo II av Cypern, född 1252, död 1267, var en cypriotisk regent. Han var Cyperns monark från 1253 till 1267.
|
| rdfs:comment |
Hugo II. (* 1252; † November 1267) war Kön … Hugo II. (* 1252; † November 1267) war König von Zypern und Regent des Königreichs Jerusalem. 1254, im Alter von wenigen Monaten, wurde er Nachfolger seines Vaters Heinrich I. als König von Zypern unter der Regentschaft seiner Mutter Plaisance von Antiochia. Thomas von Aquin widmete ihm eventuell sein unvollendetes Werk De regimine principum („Über die Herrschaft der Fürsten“), das aber erst veröffentlicht wurde, als beide bereits tot waren.tlicht wurde, als beide bereits tot waren.
, Ο Ούγος Β΄ (Hugues II de Chypre, 1252 - Νοέμβριος 1267) από τον Οίκο των Λουζινιάν ήταν Βασιλιάς της Κύπρου (1253 - 1267) και Αντιβασιλεύς της Ιερουσαλήμ (1254 - 1267).
, Hugo II van Cyprus (aug.1252 - nov.1267), … Hugo II van Cyprus (aug.1252 - nov.1267), bijgenaamd De Jonge, was koning van Cyprus van 1253 tot 1267. Zijn vader, Hendrik I, overleed op 18 januari 1253. Als onmondig kind van amper vijf maanden werd hij tot koning verklaard, onder regentschap van zijn moeder, Plaisance van Antiochië. Niet enkel was zijn vader koning van Cyprus, hij was tevens koning-regent van Jeruzalem in naam van koning Koenraad II (die tevens, als Koenraad IV, Rooms-koning was). Ook dit regentschap werd overgenomen door Plaisance.gentschap werd overgenomen door Plaisance.
, Гуго II Лузиньян (июнь/август 1252 — ноябр … Гуго II Лузиньян (июнь/август 1252 — ноябрь или 5 декабря 1267) — король Кипра (с 1253), номинальный король Иерусалима (с 1253/1261) и граф Бейрута (с 1264/1265), представитель династии Лузиньянов. Гуго II был сыном короля Кипра Генриха I и Плезанции, дочери князя Антиохии Боэмунда V. Отец Гуго умер 18 января 1253 года и позднее в этом же году в соборе Святой Софии (Санта-Софиа) в Никосии состоялась его коронация. Так как Гуго был ещё младенцем, регентом при нём стала его мать.ладенцем, регентом при нём стала его мать.
, Hugues II de Lusignan, né en 1252 et mort le 5 décembre 1267, roi de Chypre (1254-1267), est un fils d'Henri Ier le Gros, roi de Chypre, et de Plaisance d'Antioche.
, Hug II de Lusignan (1252 - 1267), rei de X … Hug II de Lusignan (1252 - 1267), rei de Xipre (1254-1267), fou fill d'Enric I el Gros, rei de Xipre, i de Plasència d'Antioquia. Per ser menor d'edat quan va heretar el títol, la regència la va efectuar primer la seva mare i després el seu cosí Hug. Hug II es va casar l'any 1264 amb Isabel d'Ibelin, hereva de la senyoria de Beirut. Al final de l'any 1267, va caure malalt i va morir el 5 de desembre, als 15 anys, sense haver tingut fills El regent, que era el seu cosí germà, el va succeir amb el nom d'Hug III de Xipre. va succeir amb el nom d'Hug III de Xipre.
, Гуго II (фр. Hugues; 1252 — 5 грудня 1267) — король Кіпру у 1253–1267 роках.
, Hugo II Cypryjski, Hugo II de Lusignan (ur … Hugo II Cypryjski, Hugo II de Lusignan (ur. 1253, zm. 5 grudnia 1267) – syn Henryka I i jego trzeciej żony, Placencji z Antiochii. Król Cypru od 1253 do 1267. "Przejął” rządy w wieku dwóch miesięcy – jego matka była regentką. W 1258 jego wuj Boemund VI w jego imieniu zgłosił pretensje do tronu Jerozolimy, rządzonej wtedy przez inne dziecko – Konradyna Hohenstaufa. Hugona poparł Jan z Ibelinu, hrabia Jafy, Templariusze i Krzyżacy, a Konradyna – Szpitalnicy i różni prawnicy. Hugo został następcą tronu Jerozolimy i odziedziczyłby tron w razie bezdzietnej śmierci Konradyna. Jego matka Placencja została zaś mianowana regentką Jerozolimy. W 1261 zmarła matka Hugona. Regencję na Cyprze przejął Hugo de Lusignan z Antiochii, 25-letni brat cioteczny Hugona II, a jego matka, Izabela z Lusignan, zostaI, a jego matka, Izabela z Lusignan, zosta
, Hugo II de Chipre o Hugo II de Lusignan (1 … Hugo II de Chipre o Hugo II de Lusignan (1252 - 5 de diciembre de 1267) fue rey de Chipre y, desde la edad de 5 años, también regente del Reino de Jerusalén. Hijo de Enrique I de Chipre, y de Plaisance de Antioquía, hija de Bohemundo V de Antioquía, huérfano de padre cuando apenas tenía un año, ascendió al trono de Chipre como Hugo II, bajo la regencia de su madre, y luego, desde 1261, de su primo Hugo de Antioquía (el futuro Hugo III de Chipre), el mejor candidato calificado para sucederlo en el trono. En 1264 se casó con Isabel de Ibelín, pero el matrimonio no tuvo hijos. Cuando el joven rey murió en 1268, con tan solo 15 años y sin hijos, en Chipre se extinguió la línea directa de los Lusignan, solo el propio Hugo de Antioquía, quien añadió su nombre al de Lusignan, inició la rama colatombre al de Lusignan, inició la rama colat
, Ugo di Lusignano (Nicosia, 1253 – Nicosia, 1267) fu re di Cipro ed ultimo esponente diretto della dinastia dei Lusignano che regnarono sull'isola, dal 1253 alla sua morte.
, 于格二世（Hugh II of Cyprus，1252年—1267年），賽普勒斯國王，亨利一世之子，1253年至1267年在位。 于格二世即位時年僅不到一歲，由母親擔任攝政至1261年。他的表兄安條克-呂西尼昂的于格成為他的攝政直到1267年于格二世去世，安條克-呂西尼昂的于格繼位，成為于格三世。
, Hugh II of Cyprus (or Hugues II de Lusignan) (June–August, 1252 or 1253 – November or December 5, 1267) was king of Cyprus and, from the age of 5 years, also Regent of the Kingdom of Jerusalem.
, Hugo II av Cypern, född 1252, död 1267, var en cypriotisk regent. Han var Cyperns monark från 1253 till 1267.
|
